La sanitat pública valenciana, la gran aposta del Consell

La crisi sanitària ha posat de manifest la necessitat de reforçar el sistema sanitari amb més personal, millors infraestructures, una gestió pública i una renovació tecnològica

Guardar

Imatge d'un quiròfan d'un hospital valencià
Imatge d'un quiròfan d'un hospital valencià

La crisi sanitària provocada per la Covid-19 en els dos últims anys ha posat en relleu com és d'essencial la sanitat pública en la nostra societat. Mentre altres autonomies acomiaden a sanitaris amb contracte covid (6.000 en la Comunitat de Madrid en les últimes setmanes), la Comunitat Valenciana ha establit una estratègia per a transformar els actuals contractes de reforç per la pandèmia, conjunturals i temporals, en places estructurals i indefinides.

Així, el territori valencià escometrà en les pròximes setmanes "el major increment de plantilla que s'haja realitzat mai en la història del sistema valencià de salut des de la seua creació", segons la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló. Un procés que es desenvoluparà en dues fases: la primera, en aquestes pròximes setmanes, i suposarà la creació de 5.040 places prioritzant l'Atenció Primària, Salut Mental, Salut Pública, urgències i emergències. La segona fase s'iniciarà al setembre amb 960 places que buscaran cobrir les necessitats més específiques dels diferents serveis.

En paral·lel a aquest augment de places estructurals, s'estan desenvolupant els exàmens dels processos selectius corresponents a les Ofertes Públiques d'Ús dels anys 2017, 2018 i estabilització de 2019, els exàmens de la qual es van retardar a causa de la Covid-19. En concret, més de 110 convocatòries per a més d'11.500 places en les quals s'han inscrit més de 165.000 persones.

D'altra banda, des de la Conselleria s'està desplegant el Marc Estratègic d'Atenció Primària, que incorpora una inversió de 326 milions d'euros en dos anys que dotarà a aquest nivell assistencial de més recursos, un nou model assistencial amb més capacitat resolutiva i un nou model organitzatiu, així com amb el decret per a ocupar les places de difícil cobertura.

"Adaptem i reforcem les estructures, recursos i personal del sistema sanitari perquè puga respondre millor als reptes actuals i els emergents, tant relatius a l'Atenció Primària, com la Salut Mental, la Salut Pública, les urgències i emergències, així com l'atenció hospitalària i especialitzada", destaca Barceló.

La consellera de de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, en roda de premsa
La consellera de de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, en roda de premsa

324 milions d'euros en obres sanitàries

Ja en els pressupostos autonòmics d'aquest 2022 quedava patent l'aposta del Consell per reforçar aquesta àrea. La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública tornava a ser el departament amb major pressupost, amb 7.837,7 milions d'euros (141,7 milions més que en 2021) mantenint així el creixement experimentat durant la pandèmia per a reforçar la sanitat pública. De fet, el pressupost ha tingut un creixement del 15,8% respecte a prepandèmia (1.072 milions) i del 42,7% respecte a l'últim pressupost de l'anterior govern (2.344 milions més).

Una aposta en la qual les infraestructures juguen un paper fonamental. En dades del passat mes de febrer, s'havien licitat o s'estaven executant infraestructures sanitàries per valor superior als 324 milions d'euros.

De les quals estan en execució destaquen les obres de rehabilitació de l'edifici de consultes externes de l'Hospital Clínic de València, per 38,6 milions d'euros, i el valor dels quals supera els 192 milions d'euros; la reforma per a HACLE i salut mental de l'Hospital Militar Quart de Poblet-Mislata, per 32,1 milions; la construcció de l'Hospital d'Ontinyent, per 31,3 milions; la construcció del centre de salut i d'especialitats Campanar-Ernest Lluch de València, amb una inversió de 26,6 milions; així com l'equipament i posada en servei de l'edifici oncològic de l'Hospital Provincial de Castelló, amb una inversió de 4,1 milions d'euros.

Així mateix, cal destacar la construcció del CSI Roís de Corella de Gandia i centre d'atenció al dany cerebral adquirit, casa del pacient i centre de salut pública, per 15,8 milions d'euros; la construcció del bloc quirúrgic de l'Hospital d'Elx, per 11,7 milions; la reforma i ampliació de les urgències i la Unitat de Curta Estada de l'Hospital General d'Alacant, per 5,9 milions; la remodelació i ampliació de les urgències de l'Hospital Sant Joan d'Alacant, per 4 milions; l'ampliació i reforma del CSI Catarroja, per 5,2 milions d'euros; i les obres de reforma i ampliació de l'Hospital General de Castelló, per 2,8 milions d'euros.

Vista del projecte del nou edifici d'hospitalitzacions del Clínic
Vista del projecte del nou edifici d'hospitalitzacions del Clínic

Inversió tecnològica

A això cal sumar la inversió superior a 100 milions d'euros per a la renovació de tecnologia sanitària en la Comunitat Valenciana. En concret, el Ministeri de Sanitat, amb el suport dels fons europeus, destinarà 81,17 milions d'euros del Pla d'Inversions en Equips d'Alta Tecnologia (INVEAT), dels 740 milions que distribuirà a tota Espanya. A través d'aquesta inversió la conselleria de Sanitat procedirà a la renovació i ampliació de 78 equips d'alta tecnologia.

Es preveu la renovació d'11 equips per a la província de Castelló, amb un cost de 12 milions d'euros; 47 equips a València, la qual cosa suposarà una inversió de 48 milions d'euros; i 20 equips a la província d'Alacant, amb 21 milions d'euros.

Reversió de La Ribera i Torrevella

Dins de la política Sanitària del Botànic també hi ha lloc per a la reversió cap a una gestió pública dels Departaments de Salut. Si fa ara quatre anys la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública assumia la gestió del Departament de Salut de la Ribera, en el qual s'han invertit més de 18 milions d'euros en aquest temps, el passat 16 d'octubre de 2021 es va recuperar la gestió pública directa de l'Àrea de Salut de Torrevella.

Unes reversions amb les quals, en paraules de la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, es pretén "materialitzar un model de gestió que opta de manera preferent per la fórmula de la gestió directa, de caràcter públic, dels centres, serveis i establiments sanitaris de protecció de la salut i d'atenció sanitària del Sistema Valencià de Salut".

Destacats