L'habitatge s'ha convertit en un dels grans eixos del debat polític i urbanístic a València. Mentre l'Ajuntament, liderat per María José Catalá, reivindica haver donat un gir a un sistema de llicències que va qualificar de "col·lapsat", amb més de 22.000 expedients pendents i esperes de fins a 1.500 dies, el moviment veïnal posa el focus en una altra qüestió: quin tipus de ciutat s'està construint i quant espai es reserva realment per a l'habitatge protegit.
L'alcaldessa ha aprofitat una trobada amb la Federació d'Empreses de la Comunitat Valenciana Contractistes d'Obres de l'Administració (FECOVAL) per a fer balanç dels tres primers anys de mandat i defendre que la reorganització administrativa ja està donant resultats. Segons ha explicat, la creació de la Direcció General de Llicències i l'aprovació d'una nova Ordenança Reguladora de Llicències han permés reduir els terminis de tramitació fins a un 70% en determinats procediments, especialment en les llicències per a habitatges de nova planta.
Les dades que maneja el consistori reflectixen eixa acceleració. Des de juny de 2023 s'han concedit llicències per a construir 5.465 habitatges, una xifra que, segons el govern municipal, suposa un increment del 60% respecte a les 3.449 llicències atorgades durant els huit anys de l'anterior executiu format per Compromís i PSPV.
Només durant el primer semestre de 2026 s'han autoritzat 1.484 habitatges, un volum que multiplica els registres del mateix període de 2023, quan únicament es van concedir 318 llicències. A més, pràcticament la meitat de totes les autoritzacions concedides des de l'inici del mandat s'han tramitat durant l'últim any, la qual cosa evidencia un increment progressiu del ritme administratiu.
Per a Catalá, l'agilització de les llicències no només suposa reduir burocràcia, sinó desbloquejar inversions privades que romanien paralitzades durant anys. L'alcaldessa ha xifrat en 1.000 milions d'euros la inversió reactivada gràcies a la resolució d'expedients, una activitat que, segons l'Ajuntament, pot generar aproximadament 16.000 ocupacions directes i indirectes.
Més sòl per a construir i augmentar l'oferta
L'Ajuntament sosté que la reducció dels temps administratius forma part d'una estratègia més àmplia per a intentar alleujar la crisi d'accés a l'habitatge. Sota el denominat Pla + Habitatge, el govern local pretén actuar sobre diversos fronts de manera simultània: accelerar les llicències, ampliar el parc públic i activar nous desenvolupaments urbanístics.
En este sentit, el regidor d'Urbanisme, Juan Giner, assegura que en estos tres anys s'han activat totes les borses de sòl residencial disponibles. Actualment existixen 18 Programes d'Actuació Integrada (PAI) en marxa que permetran alçar més de 13.000 habitatges, dels quals prop de 3.000 seran Habitatges de Protecció Pública (VPP).
Entre els àmbits urbanístics destaquen projectes com els del Grau, Benimaclet, Campanar, Sant Marcel·lí, Camí Real, Malilla o Quarter d'Enginyers, a més d'actuacions associades a nous espais verds com el futur Parc de Desembocadura, el bulevard de García Lorca o la remodelació de l'eix format per la plaça de Sant Agustí, l'avinguda de l'Oest i Sant Vicent. Segons el consistori, el conjunt d'estes actuacions permetrà incorporar més de 700.000 metres quadrats de zones verdes en els pròxims anys.
Per al responsable d'Urbanisme, augmentar l'oferta és la principal ferramenta per a facilitar l'accés a l'habitatge. "Agilitzar llicències no és un fi en si mateix; és la via perquè l'habitatge arribe abans", sosté.
Els veïns demanen canviar el rumb del PAI del Grau
No obstant això, l'impuls als grans desenvolupaments urbanístics també està generant contestació social. La Federació d'Associacions Veïnals de València (FAAVV), juntament amb col·lectius del Grau-Port i Natzaret, prepara una bateria d'al·legacions contra el PAI del Grau en considerar que el projecte prioritza el desenvolupament immobiliari enfront de les necessitats residencials i ambientals de la ciutat.
Les associacions reclamen un canvi profund en el plantejament del projecte i proposen elevar del 15% al 50% la reserva d'Habitatge de Protecció Pública sobre l'edificabilitat residencial. Segons els seus càlculs, si se sumen les parcel·les dotacionals municipals, el percentatge d'habitatge públic i social arribaria aproximadament al 60%.
Per al moviment veïnal, la crisi d'accés a l'habitatge no es resoldrà únicament construint més immobles de mercat lliure, sinó incrementant de forma permanent el parc públic destinat a famílies amb rendes mitjanes i baixes.
Un altre dels principals punts de discrepància se centra en la densitat edificatòria prevista per al nou barri. Segons les associacions, el PAI del Grau contempla aproximadament 90 habitatges per hectàrea, xifra que ascendiria fins a 102 habitatges per hectàrea si es computen determinades zones dotacionals. En comparació, recorden que el PAI de Benimaclet preveu uns 52 habitatges per hectàrea, la qual cosa, a parer seu, evidencia un model de major massificació en la façana marítima.
A més, consideren que eixa densitat supera els límits previstos en el Pla General d'Ordenació Urbana de 1988 per a este àmbit i defensen un model urbà amb menor edificabilitat, més espais lliures i una major presència d'habitatge protegit.
Com a referència, les associacions recorden que la proposta elaborada per l'arquitecte Jean Nouvel per a este mateix àmbit en 2007 ja contemplava un important pes de l'habitatge públic, un plantejament que ara demanen recuperar.