La ciutat de València és la tercera a Espanya amb millors infraestructures ciclistes, segons un estudi realitzat per l'Organització de Consumidors (OCU). Respecte a 2013, any des que es compara aquesta anàlisi recent amb un altre que va fer la mateixa entitat, la capital del Túria ha aconseguit pujar en huit anys de la sisena a la tercera posició, consolidant-se en el podi de les millors ciutats en aquest aspecte, tan sols per darrere de Vitòria i Sevilla.
Canviar el model actual de transport de les ciutats, basat en l'ús de combustibles fòssils, altament contaminants, per un altre en el qual els desplaçaments a peu o amb bicicleta guanyen protagonisme, requereix una "aposta decidida" per part dels ajuntaments. Amb la finalitat de valorar aquest treball, l'OCU ha estudiat la funcionalitat de les infraestructures ciclistes de catorze ciutats, les huit més poblades i altres sis en les quals hi ha un destacat impuls en l'ús de la bici.
L'anàlisi, publicat en la revista 'Compra Mestra', considera que perquè una xarxa ciclista siga útil i segura, ha de complir set criteris: que siga completa, contínua, uniforme, directa, recognoscible, espessa i que passe per vies principals. I si bé els resultats han millorat en general respecte als de l'anterior estudi realitzat en 2013, només cinc ciutats obtenen una valoració bona o molt bona. Entre elles, la capital valenciana.
València ha fet una fort aposta durant els últims anys en els carrils bici que connecten els diferents punts de la ciutat. La seua inversió ha apostat per una xarxa bici de qualitat que vertebra tota la ciutat i noves mesures de conversió en zona de vianants que pacifiquen el trànsit. La cultura de la bicicleta a València també s'ha potenciat gràcies a la instal·lació de senyalització i aparcabicis que han convertit a aquests vehicles en un mitjà de transport segur, eficient i respectuós amb el medi ambient.
València, per tant, escala de la sisena a la tercera posició respecte a l'estudi de fa huit anys. Destaca per la bona interconnexió entre els diferents trams i el seu disseny general: les vies ciclistes estan ben senyalitzades, són contínues i manquen d'estrenyiments i obstacles imprevistos,segons l'estudi.
No obstant això, encara pot millorar la densitat de la xarxa, de manera que arribe a nous barris perifèrics; o els recorreguts, perquè siguen encara més directes, perquè les marrades i els racons poden incitar a acurtar per llocs indeguts.
De la mateixa manera, València també destaca pel seu servei públic de lloguer de bicis (Valenbisi). Primer per la seua quantitat: reuneix 276 punts de lloguer, 35 per cada 100.000 habitants, només superat pels 38 punts per cada 100.000 habitants de Sevilla. I segon, pel seu preu: el bo anual només costa 29 euros.
A més, ofereix un ampli nombre d'aparcaments públics, que poden trobar-se en bescanviadors de transport, centre d'estudis i centres comercials.
Una de les ciutats més sostenibles
Les polítiques del Govern del Rialto estan donant els seus fruits. I és que la ciutat de València s'ha alçat no sols com una de les ciutats més saludables del món, sinó també la ciutat espanyola que més ha reduït la contaminació atmosfèrica. No obstant això, mentrestant, el camí que l'equip de govern municipal va emprendre en 2015 continua transformant la ciutat cap a un model més sostenible i amigable.
L'impuls de l'anell ciclista a València li ha valgut el reconeixement europeu, però, sobretot, ha contribuït al fet que, cada vegada més, la ciutadania opte per mitjans de transport menys contaminants, la qual cosa ha provocat una reducció important de l'ús del transport privat motoritzat. Aquesta iniciativa, unida a l'aposta per un model urbanístic basat en la recuperació de l'espai públic per a ús per als vianants, són algunes de les accions que han ajudat al fet que València siga la ciutat espanyola que més ha reduït la contaminació atmosfèrica, per damunt de Madrid, Barcelona o Sevilla.
Així, d'acord amb l'Observatori de la Sostenibilitat, València va reduir, en 2021, la presència mitjana anual de diòxids de nitrogen en un 15% respecte a 2020. Així mateix, va ser l'única de les sis grans ciutats espanyoles – de més de 500.000 habitants – que va aconseguir, en 2021, retallar la presència de partícules PM10, nocives per a la salut, en un 27% respecte a 2020.