València ha fet un pas decisiu per a protegir el caràcter residencial del seu centre històric. La Comissió d'Urbanisme de la Generalitat Valenciana va aprovar el passat 18 de desembre una modificació fonamental del Pla Especial de Ciutat Vella (PEP), proposta per l'Ajuntament de València. Esta nova normativa prohibix la implantació d'habitatges d'ús turístic en gran part del districte, afectant directament els barris de El Carme, La Seu, El Mercat i una secció de La Xerea, àrees del centre de la ciutat.
Esta decisió, que entrarà en vigor després de la seua publicació oficial en el Butlletí Oficial de la Província (BOP), té com a objectiu mitigar els efectes negatius associats al turisme massiu. Amb això, l'Ajuntament busca frenar la gentrificació, promoure la recuperació residencial i millorar la qualitat de vida en les zones més emblemàtiques de la ciutat. Segons la comissió autonòmica, la modificació respon a un "interés públic", en fomentar un turisme més sostenible que permeta la coexistència equilibrada entre visitants i residents.
Batalla legal i política
L'aprovació d'este nou pla no ha sigut un procés senzill. En 2023, la patronal Viutur, que representa als propietaris de pisos turístics, va interposar un recurs contra les normatives prèvies del PEP. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va anul·lar part d'eixes restriccions, argumentant que no estaven prou justificades. Posteriorment, el Tribunal Suprem va ratificar esta decisió al juliol, obligant el consistori a replantejar la normativa.
Davant este panorama, la regidoria d'Urbanisme, inicialment liderada per Sandra Gómez (PSPV) i posteriorment per Juan Giner (PP), va treballar en una nova proposta que endurix les limitacions en les àrees residencials. Amb el nou pla, s'impossibilita l'ús turístic en aproximadament dos terços de Ciutat Vella. No obstant això, Viutur ha manifestat la seua oposició al nou marc legal, assegurant que constituïx una manera d'eludir la sentència judicial prèvia. La patronal ja ha anunciat que recorrerà esta nova normativa.
Àrees afectades i excepcions a la normativa
El veto total no s'aplica de manera uniforme en tot el districte. Els barris de Sant Francesc i una part de La Xerea, que inclouen àrees com la Plaça del Patriarca i l'anomenada "milla d'or", queden exclosos de les restriccions més severes. En estes zones, on el teixit urbà ja té un marcat caràcter terciari, es permet l'obertura de nous pisos turístics, encara que únicament en edificis dedicats exclusivament a este ús.
El pla urbanístic establix també restriccions per als edificis d'ús mixt, que combinen habitatges residencials amb oficines o comerços. En estos casos, les activitats terciàries no podran superar el 50% de la superfície construïda, i qualsevol establiment hoteler haurà de situar-se en els nivells superiors dels immobles. A més, els accessos als hotels hauran de ser independents i estar clarament diferenciats dels destinats a habitatges.
D'altra banda, cal destacar que Ciutat Vella no està afectada per la moratòria que el ple municipal va aprovar el maig de 202, que va suspendre durant un any la concessió de llicències per a pisos turístics en altres zones de la ciutat. Això es deu al fet que el centre històric ja comptava amb una regulació específica, ara reforçada amb esta nova normativa.
Denúncies veïnals
La proliferació d'apartaments turístics il·legals ha generat una creixent preocupació a València, especialment en els seus barris històrics. El grup municipal Compromís ha denunciat que esta activitat, en molts casos no regulada, ha afectat negativament la convivència i ha impulsat l'augment del cost de l'habitatge.
Segons Papi Robles, portaveu de la coalició, els veïns han presentat prop de 4.000 denúncies contra apartaments turístics il·legals a través de la plataforma "quenotetiren.com". D'estes, més de 1.500 es van registrar en els últims mesos, ampliant l'abast d'una problemàtica que afecta nombrosos residents.
Robles va criticar la gestió de l'equip de govern liderat per María José Catalá, alcaldessa de València, afirmant que l'Ajuntament només ha actuat sobre l'1,5% de les denúncies presentades. En resposta a esta inacció, Compromís ha decidit remetre estes queixes al Govern Central, exigint una major implicació en la lluita contra els apartaments il·legals.
L'impacte del veto en el turisme i l'economia local
La decisió de prohibir els pisos turístics en bona part del centre històric de València marca un punt d'inflexió en el model de ciutat. Durant anys, el turisme ha sigut un dels principals motors econòmics de València, atraient milions de visitants anuals i generant importants ingressos. No obstant això, este creixement no ha estat exempt de problemes, especialment en barris on la vida quotidiana dels residents s'ha vist alterada pel soroll, la massificació i l'encariment del lloguer.
El nou pla busca frenar estos efectes negatius i garantir que el turisme s'integre de manera sostenible a la ciutat. No obstant això, l'impacte econòmic d'esta mesura encara està per determinar. Mentre que alguns sectors celebren la protecció del caràcter residencial de Ciutat Vella, uns altres temen que el veto puga desincentivar la inversió en el sector i perjudicar xicotets propietaris que depenen dels ingressos dels lloguers turístics.
Amb esta mesura, València se suma a altres ciutats europees que han adoptat polítiques similars per a controlar l'expansió dels apartaments turístics en els seus centres històrics. L'objectiu és clar: preservar la identitat dels barris i garantir que els residents puguen continuar vivint en ells sense ser desplaçats per les dinàmiques del mercat turístic.