València impulsa la major xarxa verda i blava d'Europa: 72 km per a blindar l’Horta Sud

La Generalitat llança un concurs internacional per a dissenyar una gran infraestructura de 1.500 hectàrees i més de 72 quilòmetres de corredors verds davant avingudes

Guardar

Imagen de un parque inundable generada por IA
Imagen de un parque inundable generada por IA
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

La Generalitat Valenciana ha activat la posada en marxa d'un concurs internacional per a definir el disseny dels futurs parcs inundables de l'àrea metropolitana de València, una de les actuacions més ambicioses de regeneració territorial i adaptació climàtica plantejades fins a la data en la Comunitat Valenciana.

El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, ha anunciat que el procés comptarà amb un jurat format per 12 experts internacionals de primer nivell, encarregat de seleccionar les millors propostes en un procediment dividit en dos fases: una primera tria de cinc finalistes i una segona etapa en la qual s'elegirà el projecte guanyador.

L'objectiu és dissenyar una gran infraestructura verda i blava que actue com a sistema de protecció enfront d'episodis de pluges extremes, al mateix temps que transforme el territori metropolità. El concurs, que es llançarà en els pròxims mesos, donarà un termini de 10 setmanes per a la presentació de propostes i altres 6 setmanes per a la fase final.

En paral·lel, es treballarà també en la redacció de dos projectes estratègics de reconstrucció: l'eix València–Quart de Poblet, continuïtat del parc de Capçalera, i l'eix Paiporta–Alfafar, una de les àrees de major densitat urbana del sud metropolità.

1.500 hectàrees per a redefinir el paisatge de l'àrea metropolitana

El projecte contempla la creació de la qual aspira a ser la major infraestructura verda i blava d'Europa, amb la regeneració de 1.500 hectàrees en les riberes del Túria i del sistema Poio–Saleta, a més d'una xarxa de més de 72 quilòmetres de corredors verds i fluvials.

L'actuació busca alguna cosa més que ordenar el territori: pretén canviar la seua lògica de funcionament. Segons la Generalitat, el sistema de parcs permetrà reduir el risc d'inundacions, mitigar els efectes de futures riuades i complementar les obres hidràuliques de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Megacorredor verd entre l'Horta Sud i València (Imatge generada per IA)
Megacorredor verd entre l'Horta Sud i València (Imatge generada per IA)

El disseny es recolza en solucions basades en la naturalesa, integrant gestió de l'aigua i vegetació per a generar entorns urbans més resilients i habitables. En este desenvolupament participen la Universitat Politècnica de València i el Centre d'Estudis Ambientals de la Mediterrània, en línia amb les recomanacions de l'Agència Europea del Medi Ambient sobre infraestructura verda.

El comissionat Raúl Mérida ha defés que es tracta d'una intervenció estratègica per al futur de l'àrea metropolitana de València, capaç d'articular el territori i preparar-lo davant fenòmens meteorològics extrems cada vegada més freqüents.

El Jardí del Túria creix cap a Mislata, Paterna i Quart amb un corredor verd que quadruplica el Parc de Capçalera

La Generalitat Valenciana projecta ampliar el Jardí del Túria més enllà del Parc de Capçalera amb un nou corredor verd de 2,5 quilòmetres i 80 hectàrees de superfície, una extensió equivalent a uns 50 camps de futbol que beneficiarà directament aproximadament 300.000 persones de l'àrea metropolitana de València. 

El pla contempla la recuperació d'una zona degradada de l'antic llit del riu Túria, utilitzada durant anys com a depòsit d'excedents de terra després de la construcció del nou llit i afectada posteriorment per inundacions. L'objectiu, ara, és reconvertir este espai en un gran bosc metropolità que connecte la ciutat amb municipis com Mislata, Paterna i Quart de Poblet.

Així serà el projecte

El projecte es dividix en dos grans sectors. El sector 18, de 45 hectàrees, tindrà un caràcter més urbà i es repartirà entre València i diversos municipis de l'entorn, configurant-se com un segon Parc de Capçalera, però amb major extensió. Per la seua part, el sector 17, amb unes 40 hectàrees, es desenvoluparà principalment en el terme municipal de Quart de Poblet i en menor mesura en Paterna.

El disseny inclourà zones de descans, praderies i espais per a activitats a l'aire lliure, a més d'àrees específicament destinades a la recuperació de la biodiversitat. També es crearan làmines d'aigua per a afavorir la presència d'avifauna i es buscarà la integració amb les hortes confrontants.

Parque inundable 'Les mamàs belgues' de Ontinyent
Parc nundable 'Les mamàs belgues' d'Ontinyent

Com a element vertebrador d'este parc, la Generalitat planteja un gran passeig per a vianants i un tram de ciclovia anul·lar que discorrerà entre València i Quart de Poblet, salvant el nou Túria per mitjà d'una passarel·la que permetrà la connexió ciclista entre el sud i el nord de l'àrea metropolitana. Així mateix, també hi haurà connexió, per mitjà de ramals, amb Paterna i altres municipis. El projecte també contempla la reposició i reutilització dels assuts de Rascanya i Favara, este últim desaparegut com a conseqüència de les obres del pla Sud.

Així mateix, s'habilitaran un conjunt d'itineraris per als vianants “que permetran l'accés des dels nuclis de població pròxims, al mateix temps que es recuperen connexions ancestrals”, tals com l'antic Camí de Campanar de Paterna, el Camí de l'Alter de Quart de Poblet o el Camí del Pou del Quint de Mislata.