València afronta un inici de desembre amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE) en una situació de paràlisi. Hui, dilluns 1 de desembre, ha entrat en funcionament el sistema de càmeres i sensors instal·lat a la ciutat, amb més de 270 punts de control actius, però l'ordenança que regula la ZBE no s'aprovarà enguany. L'activació dels equips permetrà recopilar dades sobre la circulació de vehicles i els nivells de contaminació atmosfèrica, però no s'aplicaran sancions, deixant la ciutat sense ferramentes legals per a controlar el trànsit contaminant.
A pesar de tindre tota l'infrastructura llesta, el futur de la ZBE seguix en suspés. El regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, ha confirmat que l'ordenança no podrà aprovar-se abans que acabe l'any, donant “per perduda” la Zona de Baixes Emissions en 2025. Els intents de l'equip de govern del Partit Popular per aconseguir un acord amb Vox han fracassat, cosa que posa en risc fins a 150 milions d'euros procedents dels fons europeus Next Generation EU destinats a millorar la mobilitat i la qualitat de l'aire.
La principal dificultat per a aprovar l'ordenança ha sigut la negativa de Vox a donar suport a qualsevol normativa que limite la lliure circulació i contemple sancions, una ordre que ve donada directament des de la formació de Santiago Abascal. El portaveu municipal del partit, José Gosálbez, ha reiterat que el seu grup no donarà suport a cap ordenança que multe els ciutadans. I és que segons l'organització d'ultradreta, la regulació ha de centrar-se en restriccions d'accés al perímetre anti contaminació, però la penalització econòmica està descartada, seguint la línia aplicada a Castelló de la Plana.
No obstant, el Partit Popular, responsable de l'àrea de Mobilitat, ja havia intentat apropar posicions proposant una versió més flexible de l'ordenança, inspirada en el model de la capital castellonenca. Tanmateix, les converses d'este cap de setmana han paregut no prosperar i Vox manté el seu rebuig total.
La proposta de l'oposició
D'altra banda, es troba la moció presentada conjuntament per PSPV i Compromís, que incloïa la regulació de la ZBE juntament amb mesures urbanístiques addicionals, com la pacificació del carrer Colón i la garantia que el bulevar García Lorca no inclouria carrils per a trànsit rodat. Segons Carbonell, l'oposició “no ha tingut intenció de negociar” i s'ha dedicat a oferir propostes que vinculaven la ZBE amb altres projectes no relacionats directament, dificultant l'aprovació de la normativa i l'obtenció dels fons europeus.
L'intent de dividir la votació entre la ZBE pròpiament dita i l'anomenat “model de ciutat” ha sigut rebutjat per l'alcaldessa de València, María José Catalá, i, posteriorment, per l'equip de govern després de sotmetre la moció a votació en bloc. Carbonell ha acusat directament Vox de frenar l'ordenança i ha recordat, al seu torn, que en governs anteriors de PSPV i Compromís tampoc es va impulsar la ZBE malgrat comptar amb temps i fons europeus.
El regidor del PP ha insistit que els grups de l'oposició han presentat propostes que augmenten la dificultat d'implementació de la ZBE. Baix el seu juí, l'oposició ha apostat per mesures “més dures” i “tècnicament inviables” que condicionen l'accés al centre urbà a ciutadans que no poden canviar el seu vehicle, cosa que, en la seua opinió, compromet la viabilitat tècnica i econòmica de l'ordenança.
Conseqüències de la paralització
Mentre l'ordenança seguix bloquejada, la ZBE ha entrat ja en fase de monitoratge sense sancions. Els vehicles poden circular lliurement, mentre les càmeres i sensors registren matrícules, tipus de vehicles i nivells de contaminació. Esta informació permetrà elaborar estudis estadístics sobre patrons de mobilitat, evolució del parc mòbil i efectes de futures polítiques de foment de transport públic, carrils bici o accessibilitat per als vianants.
Tanmateix, la mancança d'una normativa efectiva limita l'impacte directe de la ZBE sobre la reducció d'emissions i la modificació d'hàbits de mobilitat. La ciutat es troba en un escenari on compta amb la tecnologia adequada per a analitzar el trànsit i la contaminació, però ix de ferramentes legals per a intervindre sobre els vehicles més contaminants.
Carbonell ha subratllat que la responsabilitat recau en l'oposició, a la qual acusa de bloquejar qualsevol possibilitat d'acord. Així mateix, ha emfatitzat que el PP ha presentat fins a tres propostes de negociació, que han sigut desestimades, deixant la ciutat sense normativa i amb la ZBE operant únicament com a sistema d'observació i recopilació de dades.
En este context, la ZBE de València reflectix un conflicte entre voluntat política i objectius mediambientals, on la tecnologia i els recursos europeus ja estan disponibles, però el desacord entre partits polítics impedix que es traduïsca en mesures concretes per a millorar la qualitat de l'aire i la mobilitat urbana.