Viure en un pis compartit amb cuina col·lectiva, instal·lar plaques solars en la coberta d'un edifici o obrir un centre logístic en sòl urbà són realitats quotidianes en la València de 2026. No obstant això, el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que les regula data de 1988, quan cap d'eixes realitats existia tan sols com a concepte. La Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de València ha donat este dimecres un pas decisiu per a tancar eixa bretxa: ha acordat sotmetre a un segon període d'informació pública la revisió detallada de les normes urbanístiques del Pla General.
Una norma del segle XX per a una ciutat del segle XXI
Més de tres dècades de vigència tenen un preu: l'acumulació de buits legals, interpretacions contradictòries i situacions que la normativa simplement no contempla. L'executiu local que dirigix María José Catalá porta temps impulsant una actualització jurídica de la norma aprovada en 1988, així com la regulació de nous usos que s'obrin pas en grans ciutats. La revisió que ara se sotmet a consulta pública no altera l'estructura del planejament —els aspectes estructurals es mantenen intactes—, sinó que se circumscriu a qüestions detallades: definicions tècniques, categories d'ús i adaptació a legislació vigent.
El resultat pràctic més immediat es notarà en les oficines de tramitació de llicències. Un dels problemes crònics del PGOU ha sigut l'ambigüitat de certs conceptes que, per la seua falta de precisió, generaven criteris distints segons el tècnic que els interpretara. Computa com a pati de poma un espai interior de determinades dimensions? Pot encaixar-se una solució semienterrada davall la figura del pati anglés? La revisió precisa estes definicions per a evitar que la resposta a una mateixa pregunta depenga del dia o del funcionari que la resolga.
El coliving ja existix en València, però la norma encara no el veia
El canvi més cridaner de la revisió té a vore amb com es viu hui en les ciutats. El coliving és una nova forma d'allotjament que consistix a viure en espais comuns i compartits —cuines, sales d'estar, llavanderies— mentre es disposa d'una habitació privada. La principal diferència amb el cohousing és que el coliving està concebut per a estades més flexibles, mentre que el cohousing té una clara intenció de permanència; el coliving es desenvolupa més entre joves professionals, mentre que el cohousing té major acceptació entre grups familiars, persones majors o col·lectius amb interessos similars.
Els promotors portaven temps reclamant esta regulació, ja que fins al moment no quedava clar l'encaix urbanístic d'estos models, atés que combinen l'ús residencial amb servicis comuns i terciaris, la qual cosa generava dubtes a l'hora de dur a terme este tipus de projectes. Amb la nova proposta, el coliving i el cohousing hauran d'acollir-se a l'ús residencial, mentre que el flexliving i les residències formaran part dels usos terciaris. No és un debat exclusiu de València: Madrid només regulava fins fa poc dos tipus de vivenda —la col·lectiva i la unifamiliar— i no va ser fins a juliol de 2023 quan va introduir la regulació d'estos nous models residencials en el seu propi PGOU.
El flexliving es definix com una modalitat de lloguer no vinculat a usos turístics que es dona en immobles residencials col·laboratius, i inclou la prestació comunitària de servicis de manteniment i hostaleria, entre altres. Una figura que, en la pràctica, ja existix en desenes d'edificis de la ciutat, però que fins ara navegava en una espècie de llimbs normatius.
Logística, tecnologia i panells solars: la ciutat productiva també s'actualitza
El gir no és només residencial. La revisió incorpora també noves categories en l'àmbit dels usos productius, reconeixent activitats que han irromput amb força en el teixit urbà. La logística urbana i la producció tecnològica —sectors que han experimentat un auge exponencial després de la pandèmia i la digitalització del consum— trobaran per fi un lloc explícit en el mapa normatiu de la ciutat.
En paral·lel, l'actualització incorpora de manera transversal referències a sostenibilitat, accessibilitat i eficiència energètica, amb menció expressa a la instal·lació de panells solars fotovoltaics en edificis. No es tracta de regular la tecnologia en si, sinó de facilitar-ne la tramitació: que instal·lar plaques en una coberta no es convertisca en un laberint burocràtic per falta d'encaix normatiu.
Vint dies perquè la ciutat opine
La revisió també actualitza el règim de títols habilitants —llicències, declaració responsable i comunicació— i clarifica la situació urbanística d'edificacions preexistents que no s'ajusten a la normativa actual, una realitat freqüent en una ciutat amb tant de patrimoni construït com València.
El segon període d'informació pública tindrà una duració de vint dies, durant els quals qualsevol ciutadà, col·lectiu o entitat podrà presentar al·legacions sobre els ajustos incorporats. Esta actualització s'emmarca en el compromís que va anunciar l'alcaldessa María José Catalá en el Debat de l'Estat de la Ciutat per a donar resposta a la nova legislació urbanística i del sòl, als nous usos i tipologies i a les normes tècniques sectorials aprovades durant els anys de vigència del PGOU. Que una ciutat de mig milió d'habitants porte dècades gestionant les seues llicències amb una norma dissenyada per a una altra època diu molt de la dificultat d'actualitzar els marcs reguladors urbans. Este procés de participació pública és, potser, l'oportunitat més concreta que tenen els valencians d'influir en com es construirà —i s'habitarà— la ciutat en els pròxims anys.