Cada any, milers de litres d'aigua potable desapareixen en silenci baix l'asfalt dels municipis espanyols. Canonades velles, pressions mal regulades i xarxes obsoletes són els responsables d'un malbaratament que poques vegades ix a la llum, però que té conseqüències reals sobre el subministrament i la butxaca dels veïns. En Bocairent, un municipi d'un poc més de 4.000 habitants de la comarca valenciana de la Vall d'Albaida, eixa fuga silenciosa acaba de reduir-se en més d'un 20% gràcies a una renovació integral de 4.460 metres de la seua xarxa de proveïment d'aigua potable.
L'actuació, impulsada per l'Ajuntament de Bocairent amb el suport tècnic i la gestió d'Egevasa —l'empresa del cicle integral de l'aigua de la Diputació de València—, ha suposat una inversió de 338.000 euros. El resultat més tangible és contundent: s'evitarà que es perden aproximadament 42.000 metres cúbics d'aigua a l'any, l'equivalent a més de 16 piscines olímpiques que abans es filtraven per les juntes i trencaments d'unes conduccions que portaven dècades baix terra.
"Estos treballs demostren la importància de l'aigua com a servici bàsic que ha de prestar-se amb la màxima qualitat" - Natàlia Enguix, vicepresidenta responsable d'Egevasa en la Diputació de València.
Del paper a l'obra: com es va finançar el projecte
La història d'esta renovació no comença amb les excavadores, sinó molt abans, amb la paperassa. Egevasa va acompanyar l'Ajuntament de Bocairent des de la fase inicial del projecte, ajudant a tramitar i obtindre el finançament necessari a través de la línia d'ajudes convocada per la Generalitat Valenciana per a la millora del proveïment i la reducció de pèrdues en municipis de menys de 20.000 habitants. Una vegada concedida la subvenció, l'empresa provincial va assumir també la direcció i el control de l'obra, executada per la constructora Elecnor. Eixe seguiment tècnic va garantir que cada canonada i cada element de regulació s'instal·lara conforme als paràmetres de qualitat exigits.
Dos zones, un mateix problema: les avaries de sempre en els punts de sempre
Els treballs s'articularen en dos àrees ben diferenciades. La primera abraça els disseminats al sud-est de la CV-81, a l'entorn del Camí de la Via, i s'estén per la partida de l'Horta dels Alborets, el Camí de Sant Antoni i els camins de les zones de l'Horta Maset del Sego i l'Horta Carrasques. No és casualitat que es començara per ací: estos trams concentraven la major part de les avaries registrades en els últims anys. Les velles conduccions han sigut substituïdes per canonades de PVC orientat de 90 mil·límetres de diàmetre i de polietilé d'alta densitat (PEAD) de 63 mil·límetres en els trams més estrets, materials molt més resistents a la pressió i al pas del temps.
Però la renovació de canonades no és l'únic avanç. La intervenció també ha permés fer un pas clau en l'anomenada sectorització de la xarxa: dividir el sistema en sectors hidràulics més xicotets per a detectar amb major precisió on es produïx cada fuga. Amb eixe objectiu s'han instal·lat dos nous comptadors amb sistema de telelectura —un en el Camí dels Alborets i un altre en el Camí de Sant Antoni—, dispositius que envien dades de cabal en temps real i permeten identificar consums anòmals sense necessitat d'enviar un operari a recórrer quilòmetres de camins rurals.
La segona zona d'actuació se situa en ple nucli urbà, en el carrer Baixada de la Canaleta i els seus carrers adjacents, incloent-hi Agres i els ramals que abasteixen l'entorn de l'avinguda Pius XII. Ací el diagnòstic era similar: trams amb un historial de trencaments que obligaven a reparacions recurrents i costoses. La solució ha passat per substituir la canonada existent per una nova conducció de PVC orientat de 110 mil·límetres, més robusta, i per instal·lar una vàlvula reductora de pressió. Este últim element és més important del que pareix: una xarxa amb pressió excessiva no sols gasta més energia, sinó que sotmet les conduccions a un estrés continu que accelera el seu deteriorament i multiplica els trencaments. Controlar la pressió és, en la pràctica, prolongar la vida útil de tota la infraestructura.
Una aposta més àmplia per la infraestructura hídrica del municipi
L'actuació principal no és un cas aïllat dins del municipi. Egevasa ja havia intervingut prèviament en la Plaça Joan de Joanes i el carrer Sant Agustí, on va aprofitar la reurbanització d'estes zones per a renovar 230 metres d'antigues canonades de fibrociment —un material que porta dècades en retirada pels seus riscos per a la salut— i substituir-les per conduccions de PVC orientat d'entre 90 i 160 mil·límetres de diàmetre. En eixa ocasió es van renovar també 32 escomeses domiciliàries, amb una inversió de 47.500 euros finançada a través de la tarifa d'inversions del municipi.
L'horitzó inclou una nova intervenció en l'avinguda Espanya, on la xarxa de sanejament entra en càrrega durant els episodis de pluges intenses —un problema que en la València interior, assotada en els últims anys per fenòmens meteorològics extrems, té una dimensió especialment preocupant—. Allí també es renovaran les connexions de quatre finques, amb càrrec igualment a la tarifa d'inversions. Peça a peça, Bocairent està reconstruint les entranyes de la seua infraestructura hídrica, eixa part de la ciutat que ningú veu però de la qual tots depenen cada vegada que obrin l'aixeta.