Hi ha arbres que són simplement arbres. I després està el ficus del Parterre de València. Plantat en 1852 —segons la tradició, per error d'uns jardiners que el van confondre amb una magnòlia—, este gegant de 24 metres d'altura ha sobreviscut a dos guerres, a la devastadora riuada de 1957 i a més de 170 anys d'història urbana. Ara, l'Ajuntament de València ha iniciat unes obres per a garantir que seguisca en peu moltes dècades més.
La Regidoria de Parcs i Jardins ha encetat els treballs de millora de l'entorn del ficus i dels accessos al jardí del Parterre, un dels espais verds més emblemàtics del centre de la ciutat. El termini d'execució és d'aproximadament tres mesos.
Un mur que asfixia les arrels
El problema no és visible a simple vista, però és urgent. El sistema radicular del ficus —catalogat com a arbre monumental— es troba limitat per l'actual mur perimetral del jardí, que impedix la seua expansió natural. Si les arrels no poden créixer, l'arbre tampoc pot prosperar. La intervenció preveu ampliar el tancament en la zona del ficus per a donar-li l'espai que necessita.
A més, se substituiran les lluminàries que actualment incidixen de forma directa sobre l'exemplar per les lluminàries originals del jardí, una mesura que reduirà l'estrés lumínic sobre l'arbre. No és un detall menor: el ficus del Parterre és el més monumental dels quatre grans exemplars que esguiten este racó del centre de València, amb una altura de 24 metres. Són arbres que han viscut el regnat d'Isabel II, la primera i segona República, el franquisme i l'arribada de la democràcia, i han sobreviscut inclús a la riuada del 57, quan l'aigua va arribar a cobrir-los fins a quasi la copa.
"L'actuació va a garantir la supervivència d'un dels arbres més emblemàtics de la ciutat i anem a millorar, a més, els accessos a este jardí històric" - Mónica Gil, regidora de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de València
Accessibilitat sense renunciar al patrimoni
L'obra no es limita a protegir l'arbre. El projecte inclou també la construcció de dos noves rampes d'accés al jardí, una en cada extrem, perquè persones amb mobilitat reduïda puguen entrar al Parterre sense obstacles. Una millora que, en ple 2026, no hauria de ser notícia, però que ho és: el jardí, declarat Bé de Rellevància Local (BRL), encara presentava barreres arquitectòniques que dificultaven el seu gaudi universal.
Per no trair el caràcter patrimonial de l'espai, la intervenció recuperarà i reutilitzarà part dels elements originals del jardí: la reixa perimetral, la pedra superior del muret i part de l'escalinata existent. Tot això amb el vistiplau de la Comissió Municipal de Patrimoni, que ha informat favorablement el projecte.
"Amb esta actuació compatibilitzem la conservació del patrimoni històric i natural amb la millora dels espais" - Mónica Gil, regidora de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de València
Un arbre que va arribar per casualitat i es va quedar per sempre
El ficus va ser plantat en 1852, inclús abans que la pròpia estàtua de Jaume I que presidix el jardí. Els jardiners de l'època es van confondre i, en compte de plantar una magnòlia grandiflora, van introduir este ficus, potser per la semblança entre ambdues espècies en edats primerenques. El que va nàixer com un error es va convertir, amb el temps, en un dels símbols més recognoscibles de la ciutat.
Al llarg de la seua història, l'arbre va ser inclús lloc d'estudi per als alumnes de l'Escola d'Enginyers Agrònoms de Madrid, que en 1915 van viatjar fins a València per a conéixer-lo. Amb més de 150 anys d'història, el ficus també ha patit contratemps, com el gran vendaval del Nadal de 1926 o la devastadora riuada del 57. Que seguisca en peu hui és, en si mateix, una proesa.
L'actuació municipal arriba en un moment que la ciutat de València encara processa el trauma de la DANA d'octubre de 2024, que va posar en evidència la fragilitat del patrimoni natural urbà davant dels fenòmens climàtics extrems. Protegir un arbre de més de 170 anys no és només un gest simbòlic: és una declaració d'intencions sobre quin tipus de ciutat vol ser València per a les generacions que venen.