Les excavadores han començat a esborrar una de les imatges més vergonyoses del paisatge urbà de València. L'edifici degradat situat entre els carrers de Pare Doménech i Pare Diego Mirón, en el barri de Campanar, conegut popularment com a 'Txernòbil', ha començat a ser demolit este dimarts després de quasi quatre dècades d'abandonament. Per als milers de conductors que cada dia entren a la ciutat per l'avinguda de Pius XII, eixe esquelet de formigó ha sigut durant generacions la primera imatge de València. A partir de hui, eixa postal comença a canviar.
L'alcaldessa María José Catalá ha presidit l'inici dels treballs junt amb el regidor d'Urbanisme, Vivenda i Llicències, Juan Giner, representants de l'empresa urbanitzadora Immobiliària Guadalmedina S.A. (IGSA) i la directora del col·legi Vilavella, Regina Fernández, un dels centres educatius més pròxims a l'immoble. La presència de la direcció del col·legi no era anecdòtica: la proximitat de l'edifici a les aules ha sigut un dels principals condicionants de tota l'operació.
"Ha començat, per fi, la transformació d'una zona abandonada durant prop de quatre dècades en ple barri de Campanar" - María José Catalá, alcaldessa de València
Trenta anys atrapat en el Pla General del 88
La situació s'arrossegava des de finals dels anys huitanta, quan el planejament urbanístic va deixar estos edificis fora d'ordenació i condemnats a una futura desaparició que mai acabava d'arribar. El solar ha romàs durant 30 anys sense desenvolupar-se des que es va plantejar en el Pla General de 1988. Tres dècades que la parcel·la va anar acumulant brutícia, ocupacions irregulars i una reputació que va acabar cristal·litzant en eixe malnom tant eloqüent com ombrívol.
El malnom no era gratuït. Durant anys va ser una de les imatges més cridaneres per als qui entraven a València per l'avinguda Pius XII: edificis abandonats, solars degradats, ocupacions i una sensació constant d'abandonament que va portar molts veïns a batejar la zona amb un nom tant dur com conegut. Catalá ha reconegut obertament que arribar fins ací "ha sigut una carrera d'obstacles" i ha posat xifres a la magnitud del problema: en els últims dies s'han retirat dos-centes tones de fem de l'interior de l'immoble, resultat d'anys d'ocupació irregular. "Era insalubre, absolutament insalubre, i generava molts problemes en l'entorn", ha admés l'alcaldessa.
Amiant, una colònia de gats i un col·legi al costat
La demolició no ha sigut tan senzilla com arribar amb una excavadora i començar a picar. La complexitat tècnica de l'edifici, la presència d'amiant en la seua estructura, la proximitat del centre educatiu Vilavella i la detecció d'una colònia felina en les inspeccions prèvies obligaren a una planificació minuciosa. Abans d'iniciar l'enderroc, una empresa especialitzada retirà tots els elements contaminants fora de l'horari escolar. Un mesurament independent certificà després l'absència de fibres d'amiant en l'ambient, requisit imprescindible per a donar llum verda a les màquines. La colònia de gats, per la seua part, fou reallotjada en un emplaçament segur.
A més de les mesures contra l'amiant, l'actuació incorpora apuntalaments, pantalles protectores, senyalització, regs per al control de la pols, vigilància de sorolls i vibracions, plans de trànsit alternatiu i protecció de les edificacions confrontants i les xarxes de servici. No és un enderroc qualsevol: és una operació quirúrgica enmig d'un barri habitat.
133 vivendes i quasi 9.000 metres quadrats de sòl públic
El conveni signat per a la urbanització d'un total de 12.077 metres quadrats entre el carrer del Pare Doménech i les avingudes de Tirso de Molina i de Pius XII inclou una clàusula específica que avança diversos mesos la demolició, que es realitzarà simultàniament al procés de reparcel·lació. El cost de l'enderroc ha sigut assumit íntegrament per IGSA i es repercutirà en la primera quota d'esta reparcel·lació.
Amb esta actuació es fa el pas definitiu per a transformar una zona abandonada durant dècades: el programa contempla la construcció de 133 vivendes, de les quals 20 seran de protecció pública, i permetrà obtindre 8.922 metres quadrats de sòl dotacional públic, incloent-hi dos noves zones verdes que sumen quasi 3.000 metres quadrats. Tot això en un punt d'alta demanda residencial, junt al centre comercial Nou Centre.
El projecte també inclou una via de servici en l'avinguda de Pius XII, un carril bici de 2,3 metres, paviment fonoabsorbent, sistemes urbans de drenatge sostenible, enllumenat LED i una reserva de 125 metres quadrats per a una possible ampliació futura del col·legi existent. La demolició té un termini màxim d'execució de tres mesos.
Un deute urbanístic amb Campanar
L'alcaldessa ha emmarcat esta intervenció en una estratègia municipal més àmplia per a desbloquejar sòls paralitzats en barris consolidats i augmentar l'oferta de vivenda assequible. L'Ajuntament porta tres anys treballant per a arribar a este punt, segons ha reconegut la mateixa Catalá, qui ha subratllat que València "salda un deute pendent amb Campanar" amb l'inici de l'enderrocament.
Amb un termini d'execució previst per a les obres d'urbanització, Campanar es prepara per a tancar una de les seues ferides urbanes més profundes: allò que durant 30 anys va ser un recordatori de l'immobilisme serà en menys d'un any una entrada moderna a la ciutat, més verda, més silenciosa i, sobretot, habitada. Per a un barri que ha conviscut durant dècades amb eixe fantasma de formigó en el seu accés principal, veure caure els primers murs no és només una qüestió urbanística. És, també, una qüestió de dignitat.