Estan ací, enmig d'una mitjana, al fons d'un carrer o baix un xicotet templet que molts transeünts ni tan sols han arribat a notar. Les creus de terme de València fa segles que custodixen els límits de la ciutat, però mai han comptat amb un catàleg actualitzat que les reunisca a totes. Això està a punt de canviar. L'Ajuntament ha obert el termini per a sol·licitar la Beca d'Arqueologia José Llorca 2026-2027, dotada amb 8.000 euros i destinada, en esta edició, a reconstruir la història documental i arqueològica d'estes peces singulars del patrimoni urbà valencià. El termini de sol·licitud romandrà obert fins al pròxim 29 de juny.
Pedra, història i una funció oblidada
Qui camina hui per València sense saber-ho pot creuar-se amb una creu de terme sense reparar en el que té davant. Són monuments que quasi passen inadvertits, situats en racons distints de la ciutat, col·locats originalment entre els segles XIII i XV en les entrades de poblacions com a mostra de pietat cristiana. El seu origen, no obstant això, va més enllà del religiós. La utilització de construccions similars es remunta a l'Antiguitat: els romans creien que els encreuaments de camins eren llocs freqüentats per esperits i ànimes en pena, i per a espantar-los col·locaven en ells una imatge del déu Mercuri sobre una columna de pedra o fusta.
En l'antic Regne d'Aragó, vinculat al Regne de València, estes creus es col·locaven junt als camins per a fomentar la pietat dels viatgers, i també enfront de monestirs, ermites i temples. En els regnes de la Corona d'Aragó se les coneixia com a peirons. Amb el temps, la seua funció va anar mutant: de senyalar camins i fronteres espirituals, passaren a marcar els límits físics del terme municipal. Algunes han sigut reconstruïdes diverses vegades, moltes van ser derrocades durant la Guerra Civil espanyola, i altres han sigut desplaçades del seu emplaçament original per a no interferir amb el trànsit rodat.
Díhuit creus, cap inventari
En total, València compta actualment amb díhuit creus de terme, amb les quals es delimita el terme municipal amb tots els municipis que, al llarg de la història, s'han unit a ella, com Russafa, Campanar o Patraix. Cadascuna té la seua història, les seues restauracions, les seues cicatrius. I fins ara, cap comptava amb un catàleg actualitzat i georeferenciat que les reunira a totes.
Entre les més destacades figura la Creu Coberta, una obra gòtica construïda en 1376 que marcava històricament el final de l'actual carrer de Sant Vicent Màrtir. L'Ajuntament de València posseïx la titularitat de totes les creus ubicades dins del seu terme municipal, així com d'algunes situades fora d'ell, com la creu coberta del camí a Barcelona, en Almàssera, i la creu coberta de Mislata. Un patrimoni dispers, divers en grandàries i configuracions, que fins ara mancava d'una ferramenta de gestió comuna.
Una beca per a no perdre la memòria
La convocatòria porta el nom de José Llorca, primer responsable del SIAM (Servici d'Investigació Arqueològica Municipal), en homenatge a la seua trajectòria al front de la investigació arqueològica de la ciutat. La beca, amb una duració de huit mesos no prorrogables, finançarà un estudi arqueològic i documental exhaustiu per a inventariar, catalogar i identificar cada una d'estes creus, tant en la ciutat com en les seues pedanies.
"Encara que actualment pareguen un simple adorn del paisatge urbà, en el passat tingueren una enorme rellevància històrica i simbòlica per a la ciutat" - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
El treball no es limitarà a la recopilació documental. La investigació inclourà la identificació individualitzada de cada creu, la seua documentació històrica i arqueològica, i la incorporació de la seua ubicació exacta al Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) municipal per mitjà de coordenades UTM. En la pràctica, això significa que cada creu tindrà, per primera vegada, un lloc precís en el mapa digital de la ciutat, accessible per a la consulta ciutadana i per als servicis municipals de conservació.
Qui pot sol·licitar la beca?
Segons les bases publicades en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) i en la seu electrònica de l'Ajuntament, podran optar a la beca els qui estiguen en possessió d'una llicenciatura en Geografia i Història, en Història o en Història de l'Art, o d'un grau en Història, en Arqueologia o en Història de l'Art. El jurat valorarà especialment la formació i experiència en el maneig de ferramentes SIG, bases de dades i programes de tractament fotogràfic o fotogrametria, competències clau per a documentar, localitzar i analitzar amb rigor cada un d'estos elements patrimonials.
El termini per a presentar la sol·licitud roman obert fins al 29 de juny de 2026. Una data que, paradoxalment, marca l'inici d'un projecte l'objectiu del qual és, precisament, rescatar de l'oblit eixes marques de pedra que durant segles assenyalaren on començava i on acabava la València d'altres temps. Perquè a voltes la memòria d'una ciutat no està en els seus grans monuments, sinó en els elements que quasi ningú mira en passar.