El preu mitjà de l'habitatge nou s'ha situat en 2.165 €/m² a la Comunitat Valenciana el juny de 2025, una xifra que no s'havia aconseguit des de desembre de 2008. Esta xifra reflectix una variació semestral del 4% i un creixement anual del 7,4%, el quart més alt d'Espanya. Així es desprén de l'Estudi d'Habitatge Nou a Catalunya i la Comunitat Valenciana publicat per la Societat de Taxació.
Dins de l'autonomia, destaca València com la capital en la qual més ha crescut el preu de l'habitatge nou en l'últim any (7,9%), superant el creixement mitjà del conjunt d'Espanya (7,5%). Al seu torn, també destaca l'evolució d'Alacant i Castelló, amb increments anuals del 6,7% i 5,4%.
No obstant això, les pujades dels preus de l'habitatge van més enllà de les capitals de província. De fet, d'acord amb l'estudi, Benidorm (Alacant) es posa al cap del rànquing de municipis on el preu mitjà d'habitatge nou és més alt amb un preu de 2.444 euros per metre quadrat, seguit de Benicàssim (Castelló) amb un preu mitjà de 2.091 €/m².
Esta situació, sumada a l'augment històric dels preus del lloguer, fan que cada vegada siga més complicat l'accés a un habitatge, especialment per a col·lectius com els joves. Un escenari que ha portat a la Federació d'Associacions Veïnals de València (FAAVV) a reclamar que la ciutat de València siga declarada zona tensionada, amb l'objectiu de frenar l'escalada dels preus del lloguer i protegir a les persones inquilines, davant una situació que consideren cada vegada més insostenible.
Altres ciutats espanyoles ja han sigut declarades zones tensionades
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat recentment la declaració de zones tensionades a la Corunya, Sant Sebastià i 21 municipis de Navarra, la qual cosa eleva a 301 els municipis reconeguts com a tals en quatre comunitats autònomes.
La presidenta de la FAAVV, María José Broseta, ha denunciat que a la ciutat de València "s'haja institucionalitzat una forma de vida en habitacions que ja no sols afecta estudiants, sinó també a persones en edat avançada i famílies senceres que estan vivint en condicions lamentables compartint pisos parcel·lats en els quals han d'utilitzar banys i cuines com a zones comunes amb desconeguts. A això s'afigen les abusives i humiliants condicions que amb massa freqüència s'exigixen als arrendataris". "Evidentment esta és una ciutat tensionada i així s'ha de declarar per a començar a posar solució a una situació que és cada vegada més inaguantable", ha afegit.
La declaració de zona tensionada és un instrument contemplat en la Llei pel Dret a l'Habitatge, que permet limitar i contindre els preus del lloguer en aquelles àrees on els increments han sigut especialment desproporcionats. En este sentit, Broseta ha subratllat que València porta anys vivint una pujada de preus alarmant, arribant a xifres "totalment inacceptables" i generant unes condicions d'accés al lloguer que qualifica "d'humiliants".
En esta línia, el portaveu socialista a València, Borja Sanjuan, ha manifestat que "els preus de l'habitatge a València han batut un nou rècord. És pràcticament impossible que una persona treballadora puga quedar-se a viure en esta ciutat, siga per a llogar o comprant-se un habitatge. I mentrestant, ningú comprén per què València és una de les ciutats que es nega a provar les zones tensionades per a poder aplicar límits de preus i polítiques que afavorisquen que els veïns i veïnes puguen quedar-se a la ciutat. A més, València s'està arriscant a perdre molts fons europeus per no prendre esta mesura. Li exigim a María José Catalá que deixe de governar pensant que els protagonistes de la ciutat són els constructors i els fons d'inversió i comence a governar pensant que els protagonistes de la ciutat són aquelles persones a les quals les seues polítiques estan expulsant".
Per part seua, des de l'Ajuntament de València assenyalaven, a través d'un comunicat, que "la situació actual és la conseqüència de huit anys amb una nul·la política d'habitatge del govern Compromís PSOE que va provocar la falta d'habitatge a la ciutat al no ser capaços d'aprovar PAIs tan importants com Benimaclet i el Grau, que van estar en un calaix sense desenvolupar perquè no es posaven d'acord en el govern municipal. Si en huit anys només has sigut capaç de construir 14 habitatges públics, com no va augmentar el preu de l'habitatge a la ciutat?".
Aix
Més habitatge públic
Des del consistori s'està treballant en l'ampliació del parc residencial de la ciutat. Un exemple és l'operació urbanística que permetrà a l'Ajuntament adquirir edificis residencials d'obra nova per a destinar-los a habitatge públic mitjançant permuta amb parcel·les municipals situades en els barris de Nou Moles i Malilla. Gràcies a esta operació, es preveu sumar més de 250 nous habitatges protegits al parc públic municipal.
Així mateix, està prevista una altra promoció de 113 habitatges públics en Malilla Sud, amb un pressupost base de més de cinc milions d'euros – concedit pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana i procedent dels fons europeus Next Generation – i un termini d'execució de deu mesos.
Finalment, cal destacar el PAI del Grau on es contempla la construcció de 3.200 habitatges dels quals es preveu que 780 habitatges siguen de protecció pública. Quasi 300 els construirà el mateix consistori per a lloguer assequible.