La ciutat de València compta, en l'actualitat, amb més de 9 m² de zona verda per habitant que, d'acord amb les dades del consistori valencià, aconseguixen que més del 70 % de la població de València viu a menys de cinc minuts d'un espai verd. Una estratègia, emmarcada en un programa de renaturalització urbana, que té com a objectiu crear un model de ciutat més sostenible, integrats i de referència per a altres ciutats europees.
L'Albufera, el Jardí del Túria o l'horta periurbana són tan sols alguns dels exemples de com la ciutat integra estos espais en el dia a dia de la ciutadania. Tanmateix, este projecte contempla la posada en marxa d'altres espais verds, de menor escala, però que milloren la imatge i la qualitat de vida dels barris de València.
On s'ubicaran les noves zones verdes de València?
Amb un pressupost total de 3,86 milions d'euros, finançat en un 95 % per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i amb fons NextGenerationEU, el programa Renaturalitza València constituïx un dels projectes de renaturalització urbana en l'àmbit mediterrani, que contempla més de 50 actuacions en diferents barris i espais públics.
Entre les intervencions més destacades figuren:
- Jardí Trini Simó (solar dels Jesuïtes): un espai mediterrani que reproduïx el paisatge agrícola valencià.
- Pradera de pol·linitzadors al Jardí del Túria: dissenyada per a atraure insectes pol·linitzadors i aus insectívores.
- Horts urbans a Orriols: promovent l'agricultura sostenible i de proximitat.
A més, l'Ajuntament ha adjudicat un projecte pilot de biodiversitat urbana que actua en més de 60 enclavaments, la qual cosa permetrà testar noves tècniques de naturalització, plantació de flora autòctona, instal·lació de refugis per a fauna i creació de microhàbitats urbans.
Els grans projectes verds de València
Per una altra banda, la capital del Túria seguix avançant en altres grans projectes que es convertiran en pulmons verds per a la ciutat.
Parc de Desembocadura
El cas del futur parc de Desembocadura de València comptarà amb 105.000 m² de zones verdes. L'actuació mantindrà el canal d'aigua, un mirador sobre la desembocadura, parcs infantils, un quiosc, la pradera de la desembocadura, un amfiteatre, zona d'esplai caní, passarel·les de connexió, illes fluvials i carril bici.
PAI del Grau
El PAI del Grao, que comptarà en una inversió de 150 milions d'euros, contempla la creació de 160.000 metres quadrats de zones verdes, així com 3.200 nous habitatges. Eixe projecte, com va presentar l'Ajuntament de València, comptarà, a més, amb dos dipòsits de tempestes de 6.000 metres cúbics, que servirà per a prevenció d'inundacions i per a fer sostenible el reg amb ús de pous; més de 3 quilòmetres de carril bici; i 430 escocells en els seus carrers; el pont que connectarà Moreres i Natzaret en el Grau i la resta de la ciutat; i la connexió de l'avinguda de França i l'Albereda cap a la façana marítima.
Quant a dotacions, l'Ajuntament de València ha avançat que el projecte disposarà de 3.200 habitatges dels quals es preveu que 780 habitatges siguen de protecció pública. Quasi 300 els construirà el mateix consistori per a lloguer assequible. En este punt, s'ha ressaltat que “estem davant el major projecte urbanístic d'habitatge residencial que s'ha realitzat a València”.
Així mateix, l'espai disposarà de 45.000 metres quadrats per a dotació pública per a servicis municipals; així com un nou hub tecnològic de 94.000 metres quadrats per a completar La Marina.
Bulevard García Lorca
Per últim, i encara que el projecte actual reduïx els espais verds previstos per l'anterior equip de govern, el nou plantejament – que actualitzarà la paisatgista Kathryn Gustafson, creadora original del disseny del Parc Central – reservarà un 70 % de zones verdes, així com un carril bici bidireccional, un ampli espai per als vianants i accessos adequats per als futurs residents, incloent-hi vies d'evacuació i accessos per a emergències, aspectes essencials després de les recents inundacions causades per la DANA.
Com explicava el consistori en maig d'este mateix any, esta actualització ix imprescindible, ja que el projecte original data de 2011 i deu adaptar-se a la coexistència amb el Canal d'Accés soterrat, actualment en construcció per Adif, així com a les noves exigències en urbanisme, patrimoni, mobilitat, normativa paisatgística i mesures per a l'adaptació al canvi climàtic.
El pressupost assignat per a este projecte és de 95.000 euros més IVA. Kathryn Gustafson lidera l'equip encarregat, després d'haver sostingut ja l'octubre de 2024 una reunió amb l'alcaldessa per a plantejar una proposta més verda i sostenible.