Les zones verdes a València continuen creixent. En l'actualitat, la capital del Túria compta ja amb més de 9 metres quadrats de zona verda per habitant – enfront dels 7,5 m² registrats a l'inici d'any –. Uns espais repartits per tota la ciutat que han fet que "més del 70% de la població de València viva a menys de 5 minuts d'un espai verd", ha destacat la regidora d'Innovació, Turisme i Captació d'Inversions, Paula Llobet.
"L'augment d'espais verds s'emmarca en l'estratègia de renaturalització urbana impulsada per l'Ajuntament, i representa un dels assoliments més visibles i millor acollits per la ciutadania". Segons ha explicat la regidora, "no parlem només de més metres quadrats, sinó de qualitat de vida i de salut pública, d'una ciutat pensada per a les persones i preparada per a afrontar els desafiaments climàtics sent cada vegada més resilient i innovadora".
En este sentit, cal destacar que la Capitalitat Verda ha mobilitzat més de 54 milions d'euros en accions, inversions i projectes vinculats a crear un model de ciutat integrador i de referència per a altres ciutats europees. L'Albufera de València, el Jardí del Túria o l'horta periurbana són tan sols alguns dels exemples de com la ciutat ha sabut integrar estos espais i la seua biodiversitat en el dia a dia de la ciutadania.
Els socialistes denuncie que són xifres falses
Per la seua banda, la regidora socialista Elisa Valía ha exigit a María José Catalá que explique quins jardins o zones verdes s'han executat a València en l'últim any, quan s'han registrat xifres d'execució d'inversions “ridícules” en Parcs i jardins, per a justificar que el seu govern “intente enganyar la ciutadania assegurant que els metres quadrats de zones verdes han augmentat un 20%”.
“Estem escoltant reiteradament a María José Catalá i al seu govern assegurar com a balanç de la Capitalitat Verda Europea que la superfície verda de la ciutat per habitant ha passat de 7,5 a 9 metres quadrats en l'últim any. Això suposaria un augment del 20%, una xifra falsa com sap qualsevol persona que viva a la ciutat de València”, ha assegurat.
L'edil ha assenyalat que a València “no s'ha executat cap jardí nou a la ciutat, tampoc s'han fet zones verdes noves i, per tant, és impossible haver augmentat un 20% la superfície de zones verdes de la ciutat”.
“És una autèntica falta de respecte als veïns i veïnes de la ciutat perquè el que està fent este govern, en realitat, és eliminar tots els projectes que ens estaven permetent renaturalitzar la ciutat i fer-la més habitable per als seus ciutadans”, ha incidit Elisa Valía qui ha recordat que el govern del PP i Vox han paralitzat la conversió en zona de vianants de la plaça de l'Ajuntament, han descartat l'eliminació del túnel de Pérez Galdós, han renunciat a les renaturalitzacions d'Ausiàs March i de l'avinguda del Port així com han guardat en un calaix el projecte del bulevard Cultural que permetia reverdir Guillem de Castro. A més, han paralitzat l'estratègia València Ciutat de Places de l'anterior govern municipal iniciat des d'Urbanisme pels socialistes per a recuperar espai del cotxe per als vianants”, ha finalitzat.
València compta amb més de 2.000 hectàrees d'horta periurbana
Com a ciutat mediterrània amb una gran cultura gastronòmica, València ha impulsat el "Rebost Mediterrani", una iniciativa que protegix més de 2.000 hectàrees d'horta periurbana, fomenta mercats de proximitat i promou rutes educatives sobre alimentació saludable. "L'horta és una joia europea que simbolitza el nostre compromís amb una alimentació sostenible, saludable i de quilòmetre zero", ha assegurat Paula Llobet.
A més de l'àmbit de l'alimentació sostenible, el consistori també ha avançat de manera considerable respecte a la mobilitat sostenible: durant este any, València ha recuperat més de 35.000 m² d'espai per als vianants i ha consolidat la seua xarxa de 223 quilòmetres de carril bici. Així mateix, el 91% dels autobusos de l'EMT ja utilitza energies alternatives que contaminen menys; i, a més, s'han instal·lat huit radars intel·ligents i sensors en edificis públics que permeten una gestió més eficient del trànsit i l'energia urbana dins del marc del projecte COP-PILOT.
Finalment, és important destacar que, en el marc de la Capitalitat Verse, s'ha impulsat la declaració de l'Albufera com a Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Una candidatura que compta amb el suport de tots els municipis riberencs del llac.
Els 13 municipis van signar una Declaració Institucional en La Llotja per a posar en valor este parc natural, en un acord que, a més, permetrà millorar les infraestructures i realitzar una major promoció de l'ecoturisme i dels productes locals, com és el cas de l'arròs i altres productes d'esta àrea natural; i també en la preservació de la cultura i tradicions locals i la promoció de la investigació i innovació en pràctiques sostenibles.
Projectes verds de futur
València seguix avant amb altres projectes de futur que continuaran sumant nous pulmons verds a la ciutat. Este és el cas del futur bulevard García Lorca, el disseny del qual s'ha encarregat a la prestigiosa paisatgista Kathryn Gustafson, i que comptarà amb el 70% de zona verda; o el futur parc de Desembocadura que disposarà de 105.000 m² de zones verdes amb prades, parcs i un canal d'aigua.
Així mateix, a mitjan este mes de juliol, es coneixia com serà el futur PAI del Grau que apostarà per la seua obertura a la mar amb 160.000 metres quadrats de zones verdes. Este espai no sols es convertirà en un important pulmó verd per a la ciutat, sinó que, a més, comptarà amb dos depòsits de tempestes de 6.000 metres cúbics, que servirà per a prevenció d'inundacions i per a fer sostenible el reg amb ús de pous; més de 3 quilòmetres de carril bici; i 430 escocells als seus carrers; un pont que connectarà Moreres i Natzaret amb el Grau i la resta de la ciutat; i la connexió de l'avinguda de França i l'Albereda cap a la façana marítima.
Quant a dotacions, l'Ajuntament de València ha avançat que el projecte disposarà de 3.200 habitatges dels quals es preveu que 780 habitatges siguen de protecció pública (quasi 300 els construirà el mateix consistori per a lloguer assequible); així com 45.000 metres quadrats per a dotació pública per a serveis municipals; i un nou hub tecnològic de 94.000 metres quadrats per a completar La Marina.