Porta tancat des de 2023 i, baix terra, la humitat no ha deixat de fer la seua faena. Però el refugi antiaeri de Massarrojos, un dels testimonis més singulars de la Guerra Civil en l'àrea metropolitana de València, té data de tornada. L'Ajuntament de València ha adjudicat les obres d'adequació lumínica del recinte per un import de 45.971,01 euros (IVA inclòs), amb un termini d'execució de quatre mesos i l'objectiu de reobrir l'espai a finals de 2026.
Un refugi excavat en la roca, a nou metres de profunditat
El refugi va ser construït en els últims mesos de la Guerra Civil, excavat directament en el subsol rocós com a protecció dels veïns davant els atacs aeris del bàndol rebel. Les obres començaren el 21 de maig de 1938 i finalitzaren el 23 de març de 1939, segons consta en l'arxiu municipal. Amb el final de la guerra, el refugi va quedar inacabat, ocult en el subsol, i inclús es van tapiar els accessos. Durant dècades va romandre sepultat en l'oblit, fins que una rehabilitació completada en desembre de 2020 el va tornar a la vida pública.
A diferència d'altres refugis de la ciutat, no està construït amb formigó armat, sinó excavat directament en el sòl aprofitant el substrat de roca. Compta amb una galeria de 125 metres de recorregut que va poder acollir fins a 230 persones. És l'únic refugi que es conserva en un poble de València ciutat. Massarrojos, que en la dècada dels anys trenta tenia aproximadament 700 habitants, corria al refugi quan sentia les campanes, que repicaven amb un toc fort per a avisar dels atacs. Hui, eixe mateix espai rep visitants que busquen comprendre, des de les entranyes de la terra, el que va significar viure baix les bombes.
El recinte s'ubica entre el carrer Benet Bosch i la plaça del Somiador, en un antic barranc, a una profunditat mitjana de nou metres. Eixe entorn subterrani, que li atorga el seu caràcter únic, és també el seu principal enemic: la humitat i la condensació són constants, derivades de la composició calcària del terreny, i generen un microclima agressiu que cap equipament convencional resistix durant massa de temps.
Quan la humitat apaga les llums
El problema va començar a manifestar-se poc després que el refugi inaugurara la seua nova etapa. En maig de 2022, després d'un període de fortes pluges, es van detectar les primeres incidències en la instal·lació elèctrica. A l'any següent, una avaria crítica va afectar la major part dels focus, arribant inclús a produir-se una apagada total que es va estendre també a les lluminàries d'emergència. La corrosió, accelerada per la humitat permanent, havia danyat pràcticament totes les lluminàries, de forma especialment greu en les zones amb major concentració de condensació.
El deteriorament elèctric va arrossegar amb si el sistema de climatització, i, de forma paral·lela, van aparéixer despreniments de rajoles en la volta de l'entrada oest del refugi. El risc per als visitants era evident, i les autoritats van decretar el tancament per motius de seguretat. Des d'aleshores, el refugi de Massarrojos roman tancat des de l'any 2023 a l'espera de reparar-se els problemes que el mantenen inaccessible.
Per a entendre el fenomen i trobar una solució duradora, el Servei de Patrimoni Històric i Artístic va recórrer a tècnics especialitzats en la gestió i museïtzació de coves visitables, com les Coves de Sant Josep a la Vall d'Uixó. El diagnòstic va ser clar: l'origen del problema residia en les constants humitats generades per la tipologia de l'edifici i la seua ubicació en un entorn extraordinàriament agressiu. Un refugi concebut en el seu dia com un soterrani convencional, però que es comporta, en realitat, com una cavitat natural.
Lluminàries d'acer inoxidable i voltes consolidades
La solució adoptada passa per no tornar a cometre el mateix error. El contracte ha sigut adjudicat a l'empresa Estudio Iluminación S.L. i inclou la substitució completa de l'enllumenat existent per lluminàries LED amb carcassa d'acer inoxidable, específicament dissenyades per a ambients d'alta humitat i salinitat. Es renovaran també les safates d'il·luminació deteriorades, la senyalística dels panells informatius i el sistema d'enllumenat d'emergència.
Les obres contemplen a més la inspecció del sistema de ventilació, la revisió dels mecanismes d'obertura de portes d'accés i d'eixida d'emergència, l'afiançament de la volta de rajola en l'accés al refugi i la consolidació de les rajoles ceràmiques soltes. La resta de la instal·lació elèctrica —quadres de comandament, canalitzacions i cablejat— es mantindrà, en considerar-se apta per al servici. El projecte tècnic va ser encarregat el passat 22 de desembre a Globalvent Ingeniería y Proyectos S.L. per un import de 6.654,92 euros (IVA inclòs).
"Amb esta inversió, garantim la durabilitat de l'actuació i salvaguardem els valors patrimonials del monument, al mateix temps que recuperem un dels principals recursos culturals de la pedania de Massarrojos, posant-lo de nou a l'abast de la ciutadania" - José Luis Moreno, Delegat d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
Memòria històrica baix terra
A l'inici de la contesa, en 1936, la capital de la Segona República va ser traslladada a València, per la qual cosa la ciutat es va convertir en un objectiu estratègic. Els bombardejos que va patir van augmentar, fent-se necessària la construcció de refugis antiaeris per a protegir la població civil. Van arribar a comptabilitzar-se més de 350 en tota la ciutat. D'eixe immens llegat subterrani, només uns pocs han sobreviscut i han sigut recuperats per a la memòria col·lectiva.
El de Massarrojos és, a més, l'únic que es conserva en una pedania de la ciutat, la qual cosa li conferix un valor afegit difícil de quantificar. Està declarat Bé de Rellevància Local en virtut de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. Si les obres conclouen en els terminis previstos, els visitants podran tornar abans que acabe l'any a eixe túnel excavat a mà, on fa quasi noranta anys els veïns d'un xicotet poble corrien a amagar-se quan les campanes anunciaven que el cel s'omplia de perill.