Els llauradors de l'Horta de València tindran garantits la recollida i el reciclatge dels seus residus plàstics durant els pròxims dos anys. El Consell Agrari de València (CAV) ha adjudicat el contracte per a la prestació del servici de recollida, tractament i reciclatge de plàstics agrícoles en l'àmbit de l'Horta del municipi per a les campanyes de 2026 i 2027, assegurant així la continuïtat d'un servici que porta anys sent una peça clau en la gestió mediambiental del camp valencià.
Un contracte pensat per a qui treballa la terra
L'acord, impulsat pel president del CAV, José Gosálbez, contempla el subministrament, la col·locació, la recollida i el trasllat de contenidors específics per al depòsit de plàstics agrícoles. Una vegada retirats del camp, els materials seran traslladats a instal·lacions autoritzades per al seu tractament i reciclatge. En la pràctica, açò significa que un llaurador que utilitze mantes tèrmiques, films d'encoixinat o plàstics d'hivernacle no haurà de preocupar-se per què fer amb ells al final de la temporada: hi haurà un contenidor esperant-lo i un servici que s'encarregarà de la resta.
"Qui treballa l'horta mereix una administració que li facilite les coses, no que li pose més obstacles. Amb este servici assegurem una gestió eficaç dels plàstics agrícoles perquè els nostres llauradors puguen centrar-se en allò vertaderament important: produir." - José Gosálbez, president del Consell Agrari de València
No és un detall menor. Les entitats que generen residus estan obligades a contractar un gestor autoritzat que assegure la recollida, classificació i valorització conforme a la normativa ambiental. Sense un servici organitzat com este, els llauradors podrien veure's obligats a gestionar pel seu compte el compliment d'eixa obligació legal, amb els costos i tràmits burocràtics que açò comporta.
El plàstic agrícola, un residu que no es pot ignorar
L'ús de plàstics en l'agricultura moderna és quasi inevitable. La gestió correcta d'estos materials implica no sols recollir-los del camp, sinó també registrar les recollides i gestionar els primers processos de reciclatge —llavat, triturat i aglomerat— perquè el plàstic puga ser reutilitzat posteriorment. Sense eixe circuit organitzat, el risc és que els residus acaben abandonats en els marges dels camps o en abocadors no autoritzats, amb el consegüent impacte sobre el paisatge i el sòl d'una comarca tan sensible com l'Horta.
Ajudar en tot el procés de reciclatge de plàstic és tan important com la correcta gestió dels residus fitosanitaris en l'agricultura. Reciclar ja no és una opció: és una obligació per sostenibilitat. El propi sector ho té cada vegada més assumit, i l'administració local pareix voler estar a l'altura d'eixa exigència.
El compromís del CAV amb l'Horta
Gosálbez ha insistit que l'objectiu és reduir la càrrega burocràtica sobre els agricultors i oferir solucions concretes a les seues necessitats quotidianes. "El nostre compromís és estar al costat dels qui mantenen viva l'Horta de València amb servicis útils, solucions pràctiques i una gestió que responga a les seues necessitats reals. Menys tràmits i més suport als nostres agricultors", ha subratllat el regidor.
L'Horta de València és un dels paisatges agrícoles periurbans més antics d'Europa, amb una història que es remunta a l'època àrab i que hui conviu —no sense tensions— amb la pressió urbanística i l'avanç de les infraestructures. Que una institució com el Consell Agrari renove la seua aposta per servicis d'este tipus no és només una qüestió de gestió de residus: és també un senyal que l'activitat agrícola en l'entorn de la ciutat seguix tenint espai i suport institucional. En un territori on cada parcel·la cultivada és una victòria contra el ciment, que algú s'ocupe de recollir el plàstic pot paréixer un gest menor, però és, en realitat, part del que manté viu el camp.