La Universitat Politècnica de València (UPV) ha presentat una ferramenta tecnològica capaç d'anticipar possibles desbordaments de barrancs i representar sobre un mapa com avançaria l'aigua durant un episodi de pluges intenses. El sistema permet analitzar l'evolució prevista durant les següents 48 hores, utilitzant informació meteorològica i hidrològica de diferents organismes oficials.
La tecnologia s'ha presentat mitjançant una demostració aplicada a la conca del barranc del Poyo, utilitzant les dades de precipitació de la DANA del 29 d'octubre de 2024.
El projecte, denominat PGTEC (Plataforma per a la Gestió de Prevenció Primerenca d'Emergències Climàtiques), ha sigut desenvolupat amb la participació de l'Institut Universitari Valencià d'Investigació en Intel·ligència Artificial (VRAIN), l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la UPV i ValgrAI.
El seu principal objectiu és facilitar que els responsables d'emergències disposen d'informació integrada per a avaluar escenaris de risc i anticipar possibles conseqüències de les precipitacions.
La ferramenta no elimina el risc d'inundacions, però oferix noves possibilitats per a analitzar com podria evolucionar una crescuda abans que es produïsca.
Com funciona el mapa que anticipa inundacions
El sistema utilitza un bessó digital hidrològic, una representació informàtica que permet simular el comportament de l'aigua en una conca.
Per a elaborar estes simulacions, la plataforma integra dades de pluja registrades, previsions meteorològiques i informació hidrològica procedent de diferents fonts oficials. L'objectiu és reunir en un mateix entorn informació que habitualment es troba distribuïda entre distints organismes i sistemes.
A partir d'eixes dades, el model pot estimar quina quantitat d'aigua circularia per determinats trams d'un barranc i en quin moment podrien produir-se desbordaments.
Un dels principals avantatges és que la informació es presenta de forma visual, facilitant la interpretació dels escenaris simulats. Els responsables d'emergències poden identificar els trams que presenten majors riscos i observar com canviaria la situació durant les següents hores.
La plataforma també permet modificar determinats paràmetres per a estudiar diferents possibilitats, com un augment de la intensitat de les precipitacions.
Dos ferramentes per a calcular per on avançaria l'aigua
La tecnologia presentada per la UPV combina dos models complementaris. El primer és TETIS, un model hidrològic que utilitza informació de precipitacions i previsions meteorològiques per a estimar el cabal que podria circular pels llits.
Esta ferramenta permet identificar els trams més compromesos i seguir la seua evolució prevista durant un horitzó de 48 hores. Segons la informació difosa per VRAIN, cada simulació pot executar-se en aproximadament un o dos minuts.
El segon model és HIDRIS, que permet representar com s'estendria l'aigua pel territori si es produïra un desbordament.
Esta ferramenta calcula diferents característiques de la inundació simulada, com la profunditat de l'aigua, la seua velocitat d'avanç i les zones que podrien veure's afectades. També permet analitzar quins edificis o infraestructures crítiques quedarien exposats en els escenaris estudiats.
La combinació de tots dos models facilita passar d'una estimació de cabals a una representació territorial de les possibles conseqüències d'una inundació.
La DANA de 2024, utilitzada per a provar el sistema
Durant la presentació del projecte, els investigadors realitzaren una simulació de la ferramenta aplicada al barranc del Poyo amb les dades de pluja de la DANA del 29 d'octubre de 2024.
La demostració va permetre mostrar com funcionaria el sistema davant un episodi de precipitacions extremes. A més, els investigadors traslladaren digitalment la tempesta registrada durant aquella DANA a altres zones, com la conca del barranc del Carraixet.
L'objectiu d'este exercici va ser analitzar com podria haver afectat un episodi de característiques similars a altres poblacions situades al costat d'estos llits. La possibilitat de reproduir esdeveniments històrics constituïx una de les funcions de la plataforma.
També permet estudiar escenaris hipotètics, com el desplaçament d'una tempesta o l'augment de la seua intensitat. Estes simulacions poden resultar útils per a la planificació preventiva i l'anàlisi de riscos.
No obstant això, la demostració no significa que el sistema haguera permés predir amb exactitud totes les conseqüències de la DANA de 2024.
La seua utilitat depén de la qualitat de les dades disponibles, del comportament real de les precipitacions i de les condicions de cada conca.
Una ferramenta per a guanyar temps davant les emergències
Un dels principals problemes que pretén resoldre PGTEC és la dispersió d'informació entre diferents organismes.
Fins ara, els responsables d'analitzar una emergència climàtica podien necessitar consultar dades procedents de fonts distintes, cada una amb els seus propis formats i sistemes. La plataforma permet integrar eixa informació en un entorn comú, mantenint el control de les dades per part de cada organització.
D'esta manera, es busca facilitar una interpretació conjunta de la situació i millorar la coordinació tècnica. La informació visual pot ajudar a identificar zones exposades, avaluar possibles escenaris i disposar de més elements per a adoptar decisions.
No obstant això, el sistema és una ferramenta de suport a la gestió d'emergències i no substituïx els avisos oficials d'AEMET ni les decisions de Protecció Civil.
Tampoc s'ha anunciat que existisca una aplicació pública des de la qual qualsevol ciutadà puga consultar prediccions individualitzades d'inundació per a la seua vivenda. La presentació correspon a una demostració tecnològica orientada a mostrar les possibilitats del projecte.
La intel·ligència artificial també ajudarà a estudiar sequeres i incendis
PGTEC no es limita a l'anàlisi d'inundacions.
La plataforma incorpora també WATER4CAST, una ferramenta que utilitza algorismes d'intel·ligència artificial per a millorar les previsions meteorològiques i donar suport a l'estudi d'altres riscos climàtics.
Entre les seues aplicacions figuren l'anticipació de sequeres, l'estimació de necessitats d'aigua i l'anàlisi de condicions favorables per als incendis forestals. Esta combinació permet abordar fenòmens que requerixen temps de resposta molt diferents.
Mentre que una crescuda pot exigir decisions en qüestió d'hores, les sequeres necessiten analitzar informació acumulada durant períodes molt més llargs.
El projecte busca facilitar l'accés a dades compatibles per a ambdós tipus de situacions. La iniciativa ha comptat amb finançament del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, dins de les actuacions vinculades a la gestió i a l'aprofitament de dades.
Què suposa esta tecnologia per a la Comunitat Valenciana
La presentació del bessó digital obri noves possibilitats per a estudiar el comportament dels barrancs i millorar l'anàlisi preventiva d'inundacions. L'eina permet representar escenaris sobre el territori i analitzar com podrien afectar les crescudes a diferents zones.
La seua aplicació al barranc del Poyo i les simulacions realitzades sobre el Carraixet mostren les possibilitats d'utilitzar dades històriques i previsions meteorològiques per a estudiar situacions de risc.
Per ara, la UPV ha presentat una demostració tecnològica, sense anunciar un desplegament operatiu generalitzat ni una data per a la seua incorporació a tots els sistemes d'emergències. La principal aportació del projecte és la integració d'informació i models que poden ajudar els responsables tècnics a disposar d'una visió més completa dels possibles efectes d'un episodi de pluges intenses.