Quants visitants pot suportar un espai natural abans que l'amor que li professem acabe destruint-lo? Eixa és, en el fons, la pregunta que esta setmana ha ressonat a València, seu per primera vegada a Espanya del XIII Congrés Internacional sobre Seguiment i Gestió de Visitants en Àrees Recreatives i Protegides (MMV13), celebrat del 3 al 6 de novembre. Un fòrum que, des de la seua primera edició a Viena en 2002, ha recorregut bona part d'Europa —Finlàndia, Suïssa, Itàlia, França, Alemanya— i que ara tria la capital valenciana per a la seua tretzena cita.
El congrés mundial dels parcs naturals arriba a Espanya
L'encontre, organitzat pel grup d'investigació "Senderisme i Esports de Muntanya: Salut, Inclusió i Societat" de la Universitat Catòlica de València (UCV) en col·laboració amb la Regidoria de Devesa-Albufera, ha reunit aproximadament 250 investigadors i gestors d'espais protegits procedents de 40 països. No és una conferència més: el MMV és el principal punt d'encontre internacional per a aquells que tenen la difícil missió de mantindre vius els pulmons verds del planeta sense tancar-los al públic que, precisament, els vol gaudir.
El lema triat per a esta edició el resumix amb precisió quirúrgica: "Aconseguir un equilibri entre la gestió sostenible i la recepció eficient de visitants". Una frase que, llegida entre línies, parla de senders saturats, aparcaments col·lapsats, ecosistemes fràgils i la pressió silenciosa de milions de persones que busquen, amb tota la raó, un poc de natura.
L'Albufera, el gran referent del debat
L'elecció de València no és casual. El Parc Natural de L'Albufera, un dels aiguamolls més emblemàtics de la península ibèrica i refugi d'una biodiversitat singular, actua com a teló de fons i com a cas d'estudi viu per als participants. Un espai que cada any rep un nombre creixent de visitants i que afronta, en carn pròpia, la tensió entre conservació i accés.
"L'Albufera és molt més que un paisatge extraordinari. És patrimoni natural, cultural i històric, que forma part de la nostra identitat i tenim l'obligació de conservar-la i transmetre el seu valor a les pròximes generacions." - José Gosálbez, regidor de Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València
Gosálbez ha sigut una de les cares institucionals del congrés i ha aprofitat el fòrum per a llançar un missatge que qüestiona l'instint proteccionista més rígid. Protegir, ha dit, no significa prohibir de manera sistemàtica, sinó gestionar amb responsabilitat i anticipar-se als problemes. Una distinció que pareix òbvia però que, en la pràctica, implica decisions complexes: limitar aforaments, regular l'accés en barca, controlar els accessos en temporada alta o redistribuir el flux de turistes.
Intel·ligència artificial, xarxes socials i el nou turista digital
Una de les grans novetats en el debat d'este any és el paper de la tecnologia com a doble agent: amenaça i solució al mateix temps. Les aplicacions de rutes i les xarxes socials estan concentrant milers de senderistes en els mateixos enclavaments i en els mateixos moments, generant pics de pressió que els gestors no sempre poden anticipar. Un estudi presentat en el congrés per investigadors de la pròpia UCV, amb la participació de 232 senderistes enquestats en espais naturals protegits d'Espanya, ha constatat que la intel·ligència artificial ja comença a condicionar les decisions sobre quines rutes triar i quan recórrer-les.
Però eixa mateixa tecnologia també pot formar part de la solució. La intel·ligència artificial es perfila com una ferramenta amb gran potencial per a predir concentracions de visitants, gestionar instal·lacions recreatives i identificar patrons d'ús que hui escapen a l'ull humà. També s'han abordat en el congrés les dades procedents de telèfons mòbils com a font d'informació per a monitoritzar en temps real el comportament dels visitants, una línia d'investigació que ja acumula més d'una dècada de treball en universitats europees com la d'Hèlsinki.
Accessibilitat i la proposta de Reserva de la Biosfera
El congrés també ha posat el focus en una qüestió que sol quedar en segon pla: qui pot disfrutar dels espais naturals i en quines condicions. La promoció de l'accessibilitat per a persones amb discapacitat en entorns naturals protegits ha sigut un dels eixos de la trobada, amb ponents internacionals com a representants de Parks Canada que han compartit experiències sobre com crear entorns inclusius sense comprometre la integritat de l'ecosistema.
En paral·lel al congrés, el regidor Gosálbez ha aprofitat l'aparador internacional per a impulsar públicament la candidatura del Parc Natural de l'Albufera com a Reserva de la Biosfera de la UNESCO. Una distinció que, segons ha explicat, donaria projecció global a l'espai sense oblidar els qui l'han preservat històricament: agricultors, pescadors i comunitats locals les activitats tradicionals dels quals han sigut, en gran mesura, les que han mantingut viu l'aiguamoll durant segles.
"Volem que l'Albufera tinga el reconeixement internacional que mereix, però sense oblidar una cosa fonamental: el seu futur no pot decidir-se d'esquena als qui hi viuen i hi treballen." - José Gosálbez, regidor de Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València
El repte que planteja el MMV13 és, en última instància, el mateix que afronten cada cap de setmana els guardes de qualsevol parc natural del món quan veuen arribar els cotxes aparcats en doble fila al costat de l'entrada: com fer que la naturalesa continue sent de tots sense que eixe "tots" acabe amb ella. Que València haja sigut triada per primera vegada per a albergar este debat —amb l'Albufera com a espill— diu tant del reconeixement internacional al qual aspira la ciutat com de la urgència del problema que es discuteix.