El Teatre Talia rescata la història de Carmen Díez de Rivera en el 50 aniversari de la democràcia

Guardar

Carmen nada de nadie (Argüello), fotografía de Sergio Parra
Carmen nada de nadie (Argüello), fotografía de Sergio Parra
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Hi ha noms que ajuden a entendre una època. El de Carmen Díez de Rivera és un d'ells. La seua història, marcada pel compromís polític, la defensa de la democràcia i també pels conflictes personals, arriba estos dies a l'escenari del Teatre Talia amb l'obra Carmen, res de ningú, que podrà veure's a València fins al pròxim diumenge 8 de novembre.

L'arribada del muntatge coincidix amb un aniversari especialment significatiu: es complixen 50 anys de l'inici de la democràcia a Espanya. Una ocasió per a tornar la mirada a la Transició a través d'una dona que va ocupar un lloc destacat en eixe període i que va obrir camí en un món polític dominat per hòmens.

Carmen Díez de Rivera, una dona que va desafiar les convencions del seu temps

L'obra recorre els principals moments de la vida de Carmen Díez de Rivera, des de les seues decisions personals fins a la seua trajectòria política, que la va portar a convertir-se en cap del Gabinet de la Presidència del Govern. Una posició des de la qual va participar en un dels períodes més intensos de la història recent d'Espanya.

Escrita per Francisco M. Justo Tallón i Miguel Pérez García i dirigida per Fernando Soto, la peça està protagonitzada per Beatriz Argüello, acompanyada en escena per Oriol Tarrasón, Ana Fernández i Víctor Massán.

Sobre l'escenari, Carmen va reconstruint la seua pròpia memòria mentre apareixen alguns dels personatges i esdeveniments que van marcar el segle XX espanyol. El relat no es queda únicament en les fites polítiques: també s'endinsa en les contradiccions, els episodis íntims i la soledat que van acompanyar una dona que va defensar els seus ideals fins i tot quan això significava anar a contracorrent.

Carmen nada de nadie (Argüello), fotografía de Sergio Parra
Carmen, res de ningú (Argüello), fotografia de Sergio Parra

Una història personal per a tornar a pensar en la democràcia

Carmen, res de ningú combina el context històric amb una mirada pròxima a la seua protagonista. La posada en escena incorpora recursos audiovisuals i una narració d'aire cinematogràfic per a acostar el públic a la Transició des d'una perspectiva humana i emocional.

Més enllà de la biografia, el muntatge convida a reflexionar sobre la memòria col·lectiva, la llibertat i el preu que algunes persones van pagar per mantindre's fidels a les seues conviccions. La figura de Díez de Rivera servix així per a recordar que la democràcia no va ser una conquesta abstracta, sinó un procés construït també gràcies a decisions individuals, debats i compromisos personals.

Amb la seua arribada al Talia, l'obra suma una nova parada a un recorregut que ha rebut una bona acollida en temporades anteriors. Per a aquells que vulguen acostar-se a una etapa decisiva de la nostra història a través del teatre, encara queden diverses oportunitats de veure-la a València.

Dates, horaris i com arribar al Teatre Talia

Carmen, res de ningú estarà en cartell fins al diumenge 8 de novembre de 2026 al Teatre Talia, situat al carrer Cavallers, 31, al centre de València. Les funcions que queden programades són:

  • Dijous 5 de novembre: 20:00 hores.
  • Divendres 6 de novembre: 20:00 hores.
  • Dissabte 7 de novembre: 17:30 i 20:00 hores.
  • Diumenge 8 de novembre: 18:00 hores.

La duració aproximada de l'espectacle és de 80 minuts. El teatre es troba al carrer Cavallers, 31, a Ciutat Vella, per la qual cosa es pot arribar a peu des de distints punts del centre històric. Per a consultar les entrades, possibles descomptes i qualsevol actualització de la programació, es pot visitar la web oficial del Teatre Talia.

Una oportunitat per a descobrir —o recordar— una dona que va tindre un paper rellevant en la construcció de la democràcia i la història de la qual continua plantejant preguntes cinquanta anys després.