L'Ajuntament de València es prepara per a posar en marxa una agència pública del lloguer, un organisme municipal que cerca convertir-se en l'eina clau per a frenar l'escalada de preus i facilitar l'accés a l'habitatge. La iniciativa, anunciada per l'alcaldessa María José Catalá durant el debat sobre l'estat de la ciutat, respon a la dificultat dels veïns per a trobar un pis assequible i amb condicions estables.
A diferència d'una immobiliària tradicional, esta agència tindrà una gestió íntegrament pública i es recolzarà en un model pensat per a donar seguretat tant a propietaris com a llogaters. La fórmula és senzilla: els propietaris cedixen els seus habitatges a preus més baixos que els habituals en el mercat lliure, mentre que l'Ajuntament oferix garanties perquè l'operació siga atractiva.
Contractes de llarga duració i seguretat
Un dels pilars del nou sistema serà l'estabilitat contractual. Els contractes que es formalitzen a través de l'agència tindran una duració mínima de cinc anys. Això permetrà que els llogaters no s'exposen a pujades sobtades ni a rescindir contractes després de períodes curts. La idea és que els propietaris cedixen els seus habitatges a preus més baixos que els habituals en el mercat, mentre que l'Ajuntament compensarà esta rebaixa amb incentius.
De fet, per a garantir la seguretat jurídica i econòmica dels arrendadors. I és que el consistori també va informar de la creació d'una assegurança municipal contra impagaments que cobrirà els propietaris en cas que el llogater no puga pagar la renda. D'esta manera, l'agència cerca establir un cercle en què els propietaris accepten rebaixar lleugerament el preu a canvi d'estabilitat i seguretat i els arrendataris accedixen a lloguers més assequibles i amb garanties de permanència.
Així mateix, esta nova mesura també té com a objectiu traure al mercat els habitatges que romanen buits a la ciutat. Segons les estimacions municipals, València compta encara amb un nombre considerable de pisos sense ús, que podrien alleujar la pressió sobre els preus si s'incorporen al parc de lloguer.
Però esta nova agència no és una mesura aïllada, sinó que s'emmarca en el Pla + Habitatge. Segons Catalá, este octubre, 41 famílies accediran a habitatges de lloguer assequible al districte de Quatre Carreres. A més, en la mateixa zona es construirà un nou edifici amb 90 habitatges de protecció pública, una inversió que supera els 20 milions d'euros.
Seguint la mateixa línia, l'alcaldessa va anunciar també la reactivació de 17 Programes d'Actuació Integrada (PAI) que contemplen més de 7.800 nous habitatges, dels quals prop de 1.900 tindran caràcter protegit. A això se sumen els més de 700.000 metres quadrats de sòl que l'Ajuntament té disponibles per a futures dotacions i promocions residencials.
Per què pugen els preus de l'habitatge?
L'accés a l'habitatge a València s'ha convertit en un repte estructural que no s'explica únicament per la falta de pisos disponibles. Segons Cambra València, influixen diversos factors: el creixement sostingut de la població, l'auge del turisme i dels lloguers vacacionals, la transformació dels models familiars i l'augment de la longevitat, que reduïx la rotació d'habitatges en el mercat.
Este escenari ha provocat que el preu mitjà de l'obra nova s'haja incrementat un 65% des de 2014, la qual cosa dificulta la compra i desplaça a més persones al mercat del lloguer, on la pressió de la demanda és cada vegada major. Davant esta situació, la patronal ha plantejat una bateria de propostes que complementen l'acció municipal. Entre elles destaquen tres mesures tributàries:
-
L'eliminació de l'IVA en la compra del primer habitatge, per a reduir el cost d'entrada a qui vol accedir al mercat.
-
La recuperació de la deducció en l'IRPF per adquisició d'habitatge habitual, una mesura que va estar vigent fins a 2013.
-
L'ampliació de les deduccions fiscals per lloguer en l'IRPF dels llogaters, amb un mínim del 10 % aplicable a tota la població.
A més, Cambra València insistix en la necessitat d'accelerar la transformació de sòl urbanitzable, un procés que en projectes com Turianova pot prolongar-se fins a 20 anys, i de simplificar el marc normatiu, cada vegada més complex i costós per a les promotores. Finalment, proposa avançar cap a un model metropolità denominat «Gran València», que integre urbanisme, transport públic i serveis de proximitat en els municipis de l'àrea metropolitana.
Amb la creació de l'agència del lloguer, València comptarà amb un organisme encarregat de centralitzar la informació, supervisar els contractes i coordinar l'aplicació de la normativa en el mercat d'arrendament. El consistori ha definit les seues competències i estructura, establint un marc clar per al seu funcionament, encara que no s'ha concretat la data d'inici. Esta mesura permetrà un seguiment més organitzat del lloguer a la ciutat, reunint en un sol organisme els diferents processos i serveis relacionats amb el sector.