L'auge d'esports com el running, el pàdel i el crossfit ha incrementat notablement les consultes per lesions en peus i turmells. Encara que es tracta de disciplines esportives molt distintes, totes compartixen un denominador comú: una elevada exigència biomecànica que, si no es controla, pot derivar en lesions recurrents.
Segons explica Jairo Casal, podòleg de Podoactiva, la Unitat de Biomecànica del Peu de l'Hospital Vithas València 9 d'Octubre, moltes d'estes malalties podrien previndre's amb una correcta avaluació de la xafada i un tractament personalitzat. Tal com explica l'especialista, “gran part de les lesions que tractem no es deuen únicament a l'impacte o a la intensitat de l'esport, sinó a una biomecànica alterada del peu que es repetix gest rere gest”.
Lesions esportives
Els anomenats “peus de runner” són un reflex de les exigències físiques que implica el running, i moltes vegades mostren signes visibles de sobrecàrrega, traumatismes o mala tècnica. “Córrer amb una xafada inadequada o amb calçat no adaptat multiplica el risc de lesió, sobretot en corredors aficionats”, assenyala Casal.
L'especialista destaca que el que més atén en consulta són “ungles negres o hematomes subinguinals; sobrecàrregues metatarsals; hiperqueratosis (callositats en zones de pressió); bambolles o rascades freqüents; dolor en el taló o en la planta; alteracions de les estructures per sobrecàrrega o tècnica deficient”. “Encara que algunes d'estes lesions pareixen superficials, altres poden ser l'inici de patologies més serioses com fascitis plantar, fractures per estrés o neuromes”, afirma Jairo Casal.
Existix la percepció generalitzada que els braços, muscles o colzes són les zones més afectades en la pràctica de pàdel. Un estudi recent publicat en la Revista Española de Podología, editada pel Consell General de Col·legis Oficials de Podòlegs, revela que la majoria de les lesions afecten les extremitats inferiors, en especial el peu i el turmell. El pàdel, un esport amb constants canvis de direcció, girs i frenades, sol provocar esquinços de turmell, sobrecàrregues de l'avantpeu, dolor en el taló i lesions derivades d'una mala estabilitat lateral. “El pàdel exigix molta estabilitat. Quan el peu no absorbix bé les forces, el turmell i el genoll acaben pagant el preu”, afig l'especialista.
Per la seua part, el crossfit, caracteritzat per exercicis d'alta intensitat, salts i alçaments de pes, està associat a sobrecàrregues de l'arc plantar, dolor en el retropeu, tendinitis i problemes derivats d'una mala distribució de càrregues. Jairo Casal comenta que en esta disciplina esportiva, “veiem moltes lesions per falta d'adaptació progressiva i per una base biomecànica deficient” i subratlla que “encara que moltes ocorren en el tren superior, hi ha un gran percentatge de lesions enfocades en el tren inferior que afecten directament el peu, pilar fonamental per a la pràctica d'esta modalitat d'entrenament com esquinç lateral de turmell; síndrome del si del tars; fractures per estrés; periostitis tibial; sesamoiditis; ungla negra en el peu per hematomes subinguinals; fascitis plantar, tendinitis inclús ruptura del tendó d'Aquil·les”.
La importància de l'estudi biomecànic
Des de la Unitat de Biomecànica del Peu de l'Hospital Vithas València 9 d'Octubre destaquen que l'estudi biomecànic de la xafada és una ferramenta clau tant per a esportistes professionals com amateurs. Esta avaluació permet analitzar com es comporta el peu en estàtica i en moviment, detectar desequilibris i dissenyar tractaments personalitzats, com plantilles a mida, orientades a millorar el rendiment i previndre lesions. “No es tracta només de tractar la lesió quan apareix, sinó d'entendre el seu origen i evitar que torne a repetir-se”, conclou Jairo Casal.