Agost ha portat un xicotet respir, però res que calme de veritat la butxaca dels llogaters. Segons l’Índex Immobiliari de Fotocasa, el preu del lloguer en la Comunitat Valenciana va baixar un 1,9% respecte a juliol. Això sí, si mirem un any enrere, la fotografia és ben diferent: un 10,5% més car, fins a arribar als 13,68 euros per metre quadrat. Traduït a un pis mitjà de 80 metres, significa pagar 1.094 euros al mes, 104 euros més que fa només dotze mesos.
Maria Matos, directora d’Estudis i portaveu de Fotocasa, ho resumix en una frase: s’han produït «increments molt significatius» des de 2022. I, encara que agost s’haja notat més suau, tot apunta a una qüestió conjuntural: un mes vacacional, amb la demanda relaxada, que es reactiva amb força res més arribar setembre.
El vertader problema, apunta Matos, no està en l’estacionalitat, sinó en el fons del mercat. Un «desajust estructural» on cada vegada hi ha menys pisos per a llogar i, en paral·lel, més gent que en busca un. Una equació que només pot acabar en el que ja veiem: preus disparats.
En este article repassem amb detall quant han apujat els preus, quins municipis lideren els increments, quines són les ciutats més cares i per què el lloguer compartit s’està convertint en l’opció de molts valencians.
La Comunitat Valenciana entre les regions que més encarixen el lloguer
La Comunitat Valenciana no està sola en esta escalada, encara que sí que apareix en la part alta de la taula. En l’últim any, totes les comunitats autònomes han vist com apujava el seu preu interanual a l’agost. I, sis d’elles, ho han fet per damunt del 10%.
Les comunitats amb majors pujades interanuals són:
-
Catalunya: +22,1%
-
Aragó: +15,8%
-
Castella-La Manxa: +15,0%
-
La Rioja: +11,5%
-
Andalusia: +10,7%
-
Comunitat Valenciana: +10,5%
En termes absoluts, els preus més alts continuen estant a Madrid (21,64 €/m²), Catalunya (20,59 €/m²) i Balears (19,10 €/m²). Per darrere, el País Basc (17,24 €/m²) i Canàries (15,02 €/m²) completen el top cinc. La Comunitat, amb 13,68 €/m², queda en la sisena posició, a mig camí entre la tensió del nord i els preus més relaxats de territoris com Extremadura (7,25 €/m²) o Castella-La Manxa (8,13 €/m²).
La bretxa és evident: mentre que a Madrid un lloguer mitjà pot superar fàcilment els 1.700 euros, en bona part de Castella-La Manxa només arriba als 650.
València, Alacant i Castelló: províncies en tensió
El mapa provincial tampoc deixa dubtes: a València, Alacant i Castelló els preus no han parat de créixer. La província de València lidera la pujada amb un 10,8% i un preu mitjà de 15,35 €/m². Alacant no es queda enrere, amb un +10,5% i 12,43 €/m². I Castelló, encara que una mica més continguda, també escala un 9,6% fins als 9,55 €/m².
Als municipis la pressió es multiplica. Montcada és un exemple extrem: els seus lloguers són hui un 56,9% més cars que fa un any. Sagunt (+30,2%), Xàbia (+29,6%), Moncofa (+29,3%) o Elx (+28%) mostren que el fenomen no és puntual, sinó generalitzat.
I quan parlem de preus absoluts, el retrat és igual de gràfic. Les localitats més cares són:
-
Alboraia: 17,74 €/m²
-
València capital: 16,41 €/m²
-
Benidorm: 16,38 €/m²
-
Xàbia: 16,35 €/m²
En l’altre extrem, els municipis més assequibles resistixen amb preus que recorden una altra època:
-
Alcoi: 7,06 €/m²
-
Elda: 7,24 €/m²
-
Ontinyent: 7,25 €/m²
-
Benicarló: 7,74 €/m²
-
Vinaròs: 7,97 €/m²
Creix el mercat d’habitacions: una alternativa forçada
El que fins fa poc era un recurs estudiantil s’ha convertit en una solució de supervivència. L’Associació d’Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (Asicval) confirma que la demanda d’habitacions per a llogar ha explotat. Hui, a València, una habitació en un pis compartit costa entre 350 i 500 euros.
La presidenta d’Asicval, Nora García, explica que el perfil ha canviat. Ja no són només estudiants. Són treballadors desplaçats, persones que superen els 35 anys, fins i tot parelles, que es veuen obligades a compartir sostre perquè no poden assumir un pis sencer.
A esta nova dinàmica se sumen les restriccions als pisos turístics, que han empés a molts petits inversors a reconvertir habitatges en habitacions de lloguer. Una rendibilitat alta i un marc legal més difús fan la resta. El resultat: l’oferta creix, però no com a habitatge habitual, sinó com este format compartit que, malgrat tot, continua resultant més assequible que llogar un pis complet.
Un repte pendent: augmentar l’oferta d’habitatge per a llogar
El diagnòstic és clar: falta habitatge per a llogar. I mentrestant, els preus no deixen de pujar. Des d’Asicval reclamen mesures fiscals, seguretat jurídica i un marc estable que anime els propietaris a posar els seus pisos al mercat. En definitiva, un pacte d'estat per l’habitatge que garantisca continuïtat i done oxigen a un mercat que asfixia.
El que passa a la Comunitat Valenciana no és una excepció, sinó un reflex del pols nacional. Cada mes hi ha més gent que busca pis i cada mes hi ha menys opcions reals al seu abast. I encara que agost haja donat un respir, setembre ja aguaita amb la incògnita de si tornarà a encendre la metxa de l’encariment. Una incògnita que molts analistes consideren ja un fet quasi inevitable.