València està a punt de guanyar un dels majors espais verds de la seua història. El soterrament de les vies del tren i la construcció de la futura Estació Central no només transformaran la mobilitat de la ciutat, sinó que permetran recuperar per als ciutadans una enorme superfície actualment ocupada per infraestructures ferroviàries.
Sobre eixos terrenys naixerà el futur Passeig García Lorca, un gran eix verd que s'integrarà amb el Parc Central i que canviarà per complet la imatge de l'entrada sud de València. Quan ambdues actuacions estiguen finalitzades, formaran un espai de més de 230.000 metres quadrats, convertint-se en el segon gran pulmó verd de la ciutat després del Jardí del Túria.
Un parc sobre els terrenys que hui ocupen les vies
Durant dècades, les vies ferroviàries han actuat com una barrera urbana entre distints barris de València. El soterrament ferroviari permetrà alliberar una enorme franja de terreny que travessarà bona part del sud de la ciutat.
Eixe espai es transformarà en el Passeig García Lorca, una gran malla verda concebuda per a connectar barris com Malilla, La Raiosa, Favara, En Corts o Arrancapins amb el centre urbà. L'objectiu és cosir zones històricament separades i generar nous recorreguts per als vianants i ciclistes on hui existixen infraestructures ferroviàries.
L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha definit este projecte com una actuació destinada a tancar un deute històric amb els barris del sud i convertir l'antiga barrera ferroviària en un espai de convivència i connexió urbana.
El 88% de l'espai serà per a vianants, bicicletes i vegetació
Un dels aspectes més cridaners del projecte és el protagonisme de les zones verdes. Segons la proposta presentada per l'Ajuntament, aproximadament el 88% de la superfície del futur Passeig García Lorca estarà destinada a espais per als vianants, carrils bici i vegetació. Només una xicoteta part es reservarà per a la circulació de vehicles i transport públic.
El disseny contempla àmplies zones enjardinades, recorreguts per als vianants continus, àrees d'estada i un carril bici bidireccional que permetrà travessar la ciutat de forma més còmoda i sostenible.
Més gran que molts parcs històrics de València
La magnitud de l'actuació permet fer-se una idea del seu impacte urbà. La superfície conjunta del Passeig García Lorca i l'ampliació del Parc Central superarà els 230.000 metres quadrats, una extensió superior a la dels Jardins de Vivers i només per darrere del Jardí del Túria dins de la ciutat de València.
El Parc Central ja compta amb una primera fase oberta al públic, però la culminació de tot el projecte permetrà multiplicar la seua grandària i completar la visió dissenyada per la paisatgista estatunidenca Kathryn Gustafson, responsable també del futur tractament paisatgístic del nou passeig.
Els barris que més canviaran
La transformació tindrà un impacte directe sobre alguns dels barris més poblats de València.
Malilla
Serà un dels grans beneficiats gràcies a la millora de les connexions amb el centre i a l'augment de zones verdes en el seu entorn. La desaparició de la barrera ferroviària acostarà encara més el barri al cor de la ciutat.
La Raiosa
La nova configuració urbana permetrà millorar la permeabilitat entre este barri i les zones confrontants, generant nous itineraris per als vianants i ciclistes.
En Corts i Favara
Estos barris guanyaran accessibilitat i s'integraran millor en la trama urbana gràcies als nous espais públics previstos sobre els terrenys alliberats.
Arrancapins i l'entorn de l'Estació del Nord
La futura Estació Central i el nou parc reforçaran la centralitat d'esta part de València, generant noves oportunitats urbanístiques i millorant la qualitat ambiental de la zona.
Un projecte lligat a milers de noves vivendes
L'actuació no arribarà sola. El desenvolupament urbanístic previst al voltant del Parc Central contempla la construcció de més de 8.300 vivendes i l'arribada de milers de nous residents a esta part de la ciutat. Segons les estimacions municipals, estos desenvolupaments generaran més de 20.000 desplaçaments diaris addicionals, motiu pel qual el disseny del passeig incorpora també solucions de mobilitat i transport públic.
La combinació de noves vivendes, zones verdes i una gran estació ferroviària convertirà este entorn en un dels principals focus de creixement urbà de València durant les pròximes dècades.
La major transformació urbana des del Jardí del Túria
Poques actuacions urbanístiques han tingut un impacte tan profund a València com la creació del Jardí del Túria després de la riuada de 1957.
Salvant les distàncies, la recuperació dels terrenys ferroviaris i la creació del Passeig García Lorca aspiren a convertir-se en una transformació de rellevància similar per a la ciutat del segle XXI.
On hui existixen vies, andanes i barreres urbanes, en el futur hi haurà jardins, passejos, carrils bici i espais públics. Una operació que no només canviarà el paisatge de València, sinó també la forma que els seus barris es relacionen entre si i amb la resta de la ciutat.