La selectivitat de 2026 ja té forma i arribarà amb novetats però sense sobresalts ni canvis de guió a última hora. Les proves d'accés a la universitat (PAU) mantindran, en línies generals, la mateixa estructura que en 2025 i només incorporaran modificacions puntuals que ja estaven previstes i comunicades amb antelació.
Cal recordar que l'any passat es va posar fi a la màxima optativitat que s'havia implantat durant la pandèmia i que va permetre, fins al 2024, assolir la nota màxima sense estudiar tot el temari. Aquella mesura, pensada inicialment per no perjudicar estudiants afectats per contagis o aïllaments, va acabar generant crítiques pels desequilibris que provocava.
A eixe fet se sumà l'inici d'un procés d'harmonització entre comunitats autònomes, especialment en el relatiu a l'estructura i els horaris de les proves. Amb eixe context, l'edició anterior ja introduí canvis profunds, d'ací que 2026 es plantege com un any de consolidació.
Quins són els principals canvis?
Entre les matèries afectades es troben Llengua Castellana i Literatura, Llengua Valenciana i Literatura, Història d'Espanya, Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials, Arts Escèniques i Física. Tots els canvis es tractaren en les reunions de coordinació amb el professorat de novembre i ja estan reflectits en els models d'examen i criteris de correcció publicats en la web oficial de les PAU.
En Llengua Castellana i Literatura, l'examen seguirà estructurat en tres blocs: comunicació escrita, coneixement de la llengua i educació literària. Els dos primers a penes presenten ajustos, més enllà de xicotets canvis tècnics que busquen fomentar la reflexió i la comprensió, com un enfocament més competencial en la gramàtica o l'ús de la tercera persona en la pregunta de resum.
La vertadera novetat està en el bloc literari, amb la renovació de les lectures obligatòries. Obres com l'Antología poética de Federico García Lorca, Historia de una escalera d'Antonio Buero Vallejo o Entre visillos de Carmen Martín Gaite deixen pas als contes d'Emilia Pardo Bazán, Tres sombreros de copa de Miguel Mihura i una selecció poètica de la Generació del 27. A més, canvia la forma de respondre a les preguntes d'educació literària, ja que se'n reduïx el nombre i només caldrà contestar a dos, sempre referides a un únic text.
En Llengua Valenciana i Literatura, els canvis seguixen una línia semblant. L'obra poètica de Maria Mercè Marçal, s'incorpora a la prova amb una selecció de cinc poemes, en una aposta per reforçar la presència d'autores. En l'àmbit teatral contemporani es produïx un relleu, ja que Carles Alberola substituïx Rodolf Sirera en l'estudi del teatre des de 1939 fins a l'actualitat. Es mantenen, no obstant això, els noms que ja anaven sent habituals en el temari, com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Mercè Rodoreda.
En Història d'Espanya no s'introduïxen canvis estructurals en l'examen, encara que sí en el format de les fonts històriques. Els exercicis podran incloure imatges, taules o gràfics, a més de textos, i podran abastar continguts del segle XIX, del XX o de tots dos.
En Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials s'afig un ajust en el bloc d'estadística. L'alumnat valencià haurà d'enfrontar-se ara a exercicis de distribucions de probabilitat normal i binomial, una novetat que respon a l'objectiu d'avançar cap a una major harmonització amb altres comunitats i que va ser comunicada a finals del curs passat.
En Arts Escèniques, el canvi respon a una qüestió pràctica. L'obra La cantante calva d'Eugène Ionesco deixa de treballar-se perquè no compta amb edició en valencià, cosa que dificultava el seu abordatge en aquells instituts que impartixen la matèria en la llengua pròpia. En el seu lloc s'introduïx Rinoceronte, del mateix autor, que sí disposa d'eixa versió.
En Física, la prova se simplifica pel que fa a la seua organització interna. Es passa de sis blocs de contingut a quatre, un ajust que busca convergir amb models més homogenis en el conjunt d'Espanya. Este canvi ha obligat a redistribuir la puntuació i a redefinir l'opcionalitat, de manera que un dels blocs serà obligatori, a diferència del que ocorria fins ara, quan sempre es podia elegir entre dos opcions.
Canvis en Batxillerat
Més enllà de la selectivitat, la Conselleria d'Educació ha anunciat ajustos en el currículum de Batxillerat que tindran impacte en els pròxims cursos. Entre estos figura la creació d'una nova optativa centrada en la Unió Europea i la reformulació de l'assignatura de Programació, Xarxes i Sistemes Informàtics, que passarà a anomenar-se Informàtica i tindrà un enfocament més transversal, pensat per a atraure també a alumnat d'Humanitats, Arts o Ciències Socials.
En Història d'Espanya es reforça a més el tractament de la reparació i dignificació de les víctimes del terrorisme, amb una menció específica a les d'ETA, mentre que en Llengua i Literatura Valenciana s'ajusta la terminologia per a alinear-la amb l'Estatut d'Autonomia i es reforça l'estudi dels grans moviments de la literatura valenciana.