La manca de rendibilitat domina entre les principals causes d'abandó de les terres de cultiu. D'acord amb un estudi per a l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), la superfície total abandonada en l'any 2024 era de 176.446 hectàrees, amb un increment de 2.770 respecte de l'any anterior.
I per si no n'hi hagués prou, els estralls causats per la dana agreujaren encara més la situació dels camps. De fet, els agricultors denuncien que encara queda un 40% d'explotacions, empreses i infraestructures pendents de rebre l'ajuda per a tornar a estar operatives. L'Administració de l'Estat tracta de resoldre-ho amb 277 milions d'euros invertits pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació en ajudes que han beneficiat un total de 9.136 agricultors i ramaders.
Tanmateix, les ajudes del Ministeri no aconseguixen frenar la dependència de l'estructura agrària valenciana de les ajudes europees. És més, amb el domini del minifundi —divisió de les propietats rurals en finques de molt reduït mida, a vegades d'ús particular o familiar— i, al seu torn, l'abandonament dels cultius, es perjudica més els agricultors de la Comunitat Valenciana.
En la província de València, la comarca de la Safor és la que més patix estos abandonaments. Segons un estudi del CDR Safor (Confederació de Centres de Desenvolupament Rural), un 20% de les terres estan abandonades, a més d'un 12% que no resulta productiu. Fins i tot en municipis com Barx ronda quasi el 50%.
A tots eixos se suma les principals causes de l'abandó d'estes terres cultivables:
Avançada edat mitjana dels agricultors
I és que la mitjana d'edat d'aquells que es dediquen al cultiu es troba per damunt dels 65 anys. Una situació que s'agreuja encara més quan no existix un relleu generacional que assegure la continuïtat en les labors agrícoles.
La Generalitat Valenciana mira de resoldre este problema en la publicació de noves ajudes dirigides a la incorporació al camp dels joves. Unes ajudes que comprenen una quantia bàsica de 30.000 euros per a qui tinga edats compreses entre els 18 i els 40 anys.
El caràcter minifundista del camp valencià
Quan les parcel·les rústiques comprenen un espai massa reduït, l'efectivitat d'estes també ho resulta.
I és que esta qüestió és encara més greu a la província de Castelló, on el 83% de les explotacions té una superfície inferior a 10 hectàrees. La Llei d'Estructures Agràries —amb l'objectiu del foment de la cooperació i la gestió conjunta de terres— no ha aconseguit aterrar amb efectivitat a la província.
La sequera i l'explotació dels recursos hídrics
L'Atlas de la Desertificació d'Espanya advertix d'un risc de desertificació sobre el 80% del cercle de la Comunitat Valenciana. I és que el canvi climàtic provoca que les zones ja catalogades com àrides, semiàrides o subhumida-seques perden gran part de la seua productivitat biològica, de la biodiversitat i, per tant, de l'economia agrícola.
A més, els regadius perjudiquen encara més la situació de sequera puix —tan sols amb el projecte de transvasament del Tajo-Segura— s'ha permés l'ampliació de regadius molt per damunt dels recursos hídrics disponibles. Com a conseqüència de la creixent demanda d'aigua, es dóna peu a l'explotació dels aqüífers, cosa que —al seu torn— agreuja encara més els problemes de sequera
Competència dels països de fora de la Unió
Països com Sud-àfrica establixen acords comercials amb la Unió Europea amb preus més baixos i menors controls de qualitat. El camp espanyol no pot competir amb els preus d'estos països, a més de la importació de plagues i malalties que abans no es trobaven en el producte nacional.
Tots estos factors danyen l'actual situació del camp valencià, cosa que es traduïx en una reducció de la producció: Eixe últim any, per exemple, la producció de cítrics a nivell nacional —en la qual la Comunitat Valenciana té una important presència— s'ha reduït unes 200.000 tones.