Un any després de la riuada, els camps valencians seguixen patint els estralls que va deixar la DANA del 29 de octubre. Segons LA UNIÓ Llauradora i Ramadera, les pèrdues de capacitat productiva superen les 214.200 tones de cultius, valorades en 103,6 milions d’euros, que afecten principalment els cítrics, caquis, vinyes, oliveres, fruits secs, hortalisses i vivers ornamentals.
Malgrat la magnitud d’estes xifres, el Consell ha eliminat recentment una partida de 26,7 milions d’euros que estava destinada a la recuperació de la capacitat productiva en explotacions afectades per la DANA, redirigint-la a altres finalitats. Segons LA UNIÓ, esta decisió “incomplix el mandat de Les Corts” i suposa un menyspreu cap al sector. L’organització qualifica el fet “d’indignant” i reclama que en els pressupostos de 2026 s’incremente la dotació fins als 35 milions d’euros, a més d’activar ja la tramitació de les ajudes.
El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, subratlla que “ha faltat una resposta més àgil i coordinada per part de l’Administració autonòmica i estatal”. Molts agricultors, diu, “han hagut d’afrontar amb recursos propis la reposició de cultius i maquinària”, i la lentitud de les ajudes ha agreujat la situació. L’organització alerta també que un 6% de les parcel·les afectades es troben encara en una situació administrativa complex després que el Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco) les haja incorporades al Domini Públic Hidràulic (DPH) sense establir compensacions econòmiques ni garanties sobre els drets de la PAC o de reg.
Des d’AVA-ASAJA, la valoració és similar. “Una data que mai oblidarem”, resumix el seu president, Cristóbal Aguado, que reconeix que “ara que es complix un any de la tràgica DANA, és moment de fer balanç”. Segons les estimacions de l’organització, s’ha reconstruït el 60% del sector agrari, però encara queda un 40% d’explotacions, empreses i infraestructures pendents de recuperar l’estat previ al temporal.
Aguado reconeix “l’esforç del Ministeri i de la Conselleria d’Agricultura” i valora positivament les ajudes aprovades per alleujar les pèrdues, però també assenyala nombrosos problemes: “Hem traslladat al ministre Luis Planas els retards i les deficiències en la reconstrucció, però el que més ens preocupa és la gestió del Miteco.”
“Es lamentable estar aguantant este tipus de danys importantíssims. Serà un procés molt llarg d’arreglar i els camps s'estan deixant en últim lloc. Amb l'arribada de Tragsa poden passar anys fins que els agricultors puguen reprendre la normalitat de les seues terres”, insistix el president d’AVA-ASAJA.
L’organització denuncia que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) “està exigint projectes d’obra als agricultors” per poder permetre l’accés de les màquines de Tragsa als camps afectats, mentre més de 300 hectàrees passaran a Domini Públic Hidràulic (DPH) sense cap compensació. A més, critica que el Miteco “seguix sense executar les infraestructures hidràuliques necessàries” per a evitar futurs desastres.
Millora de les infraestructures
Els tècnics alerten que el futur presenta més reptes. La Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports d’Espanya advertix que una de cada tres preses estatals necessita reforços estructurals urgents, entre elles la de Forata, que durant la DANA va estar al límit del col·lapse. Una possible errada estructural, segons els experts, hauria pogut alliberar fins a 20.000 m³ per segon i causar la mort de fins a 20.000 persones.
“És hora que el Miteco abandone les filosofies equivocades de l’ecologisme radical i escolte els veritables experts en matèria hidràulica”, afirma Aguado. En este sentit, reclama una modernització urgent de les infraestructures existents i la construcció de noves preses, dics, connexions de conques i autopistes de l’aigua per minimitzar els danys humans, materials i ambientals. “No podem esperar de braços creuats a la pròxima DANA sense estar preparats”, advertix.