L'Observatori d'Emancipació 2025 del Consell Valencià de la Joventut (CVJ) ha reflectit que l'emancipació juvenil a la Comunitat Valenciana ha seguit una tendència negativa, pròxima al mínim històric registrat durant la covid, i que ha descendit fins al 14,4%.
L'informe ha assenyalat que una persona jove valenciana ha necessitat destinar el 96% del seu salari per a emancipar-se en solitari i que, en cas de voler comprar una vivenda, hauria d'estalviar el seu salari íntegre durant quatre anys per a pagar l'entrada d'una hipoteca.
La vivenda, principal obstacle
Segons les dades exposades, l'accés a la vivenda s'ha convertit en un dels principals problemes per a les persones joves. Els preus han augmentat un 9,6% interanual de mitjana en el mercat del lloguer, fins a arribar als 1.000 euros mensuals.
A més, el preu mitjà de compravenda s'ha incrementat fins a prop del 15%, tant en obra nova com de segona mà. En este context, el lloguer s'ha consolidat com la principal opció residencial, amb un 48% de les persones joves emancipades en esta modalitat en el territori. La segona fórmula més habitual ha sigut la propietat amb hipoteca, que ha representat el 29,5%.
La presidenta del CVJ, Esther Martínez, ha considerat que “La conseqüència és que les condicions actuals del mercat estan expulsant les persones joves de l'accés a la vivenda” i ha exigit que les administracions assumisquen un paper “actiu” per a “no continuar normalitzant que tota una generació renuncie, retarde o modifique els seus projectes de vida per no trobar unes condicions dignes”, ja que la situació és “crítica”.
Dades d'ocupació, salaris i pobresa
El CVJ ha explicat que la taxa d'atur ha disminuït fins al 3,3%, amb una reducció especialment significativa entre les persones joves de 25 a 29 anys, entre les quals s'ha situat en el 12%.
No obstant això, l'entitat ha advertit que el salari mitjà anual d'una persona jove de la Comunitat Valenciana s'ha situat en 12.475 euros. Martínez ha subratllat que “lluny de millorar, el salari presenta una variació interanual negativa del 0,5%, que suposa que els ingressos de la joventut es mantenen estancats, mentre que el cost de la vida continua augmentant”.
La presidenta del CVJ ha recalcat a més que “la pobresa té rostre de persona jove”. Les dades de l'Observatori han evidenciat que el 35% de la joventut valenciana s'ha trobat en risc de pobresa i que el percentatge ha sigut encara més preocupant entre els qui han estat treballant, ja que el 32,4% dels joves valencians ha seguit en risc de pobresa malgrat tindre ocupació.
Martínez ha assenyalat que estes dades han demostrat que treballar ja no ha sigut suficient per a garantir un present “estable i digne” i ha conclòs que “la pobresa juvenil no desapareix amb l'accés a l'ocupació i, en molts casos, ni tan sols permet cobrir necessitats bàsiques”.
Polítiques per a millorar l'emancipació
L'informe també ha apuntat que només el 25% de les persones joves d'entre 25 i 29 anys amb estudis superiors han estat emancipades, mentre que entre els joves ocupats d'eixa mateixa franja la xifra ha sigut del 37%. En el tram de 30 a 34 anys, només tres de cada deu han pogut emancipar-se.
“Estes dades evidencien que ni formació, ni ocupació són garanties d'emancipació juvenil”, ha assegurat Martínez.
L'entitat juvenil ha presentat les dades d'emancipació de 2025 amb la participació de la vicepresidenta del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE), Lucía Siles, i l'assistència del director general de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), Vicente Ripoll, i dels diputats autonòmics Benjamín Mompó (PSPV) i Mª Josep Calabuig (Compromís).
A més, també s'ha explicat l'estudi coordinat pel CVJ sobre polítiques d'habitatge a la Unió Europea, que compara models alternatius a Europa per a millorar la realitat de l'habitatge i estudiar com incrementar l'emancipació juvenil. Els encarregats de presentar-lo han sigut els responsables de l'estudi i investigadors de la Universitat Jaume I (UJI), Raül Beltran i David Gil.
Martínez ha advocat per “polítiques valentes” i per una “via de diàleg” amb les administracions, a més de visibilitzar el problema i “nodrir” el debat. “La situació és crítica i no es poden quedar en el que s'està fent”, ha conclòs.