La bisexualitat continua sent una orientació marcada per la invisibilitat, els prejuís i un qüestionament que, segons denuncia Lambda, continua present tant fora com dins del mateix col·lectiu LGTBIAQ+. Amb motiu del Dia Internacional de la Visibilitat Bisexual, que es commemora este dimecres 23 de setembre, l'entitat valenciana posa el focus en una realitat que considera encara insuficientment reconeguda i reclama més ferramentes per a combatre la bifòbia i la discriminació monosexista.
Lambda, col·lectiu LGTBIAQ+ del País Valencià, advertix que els avanços socials de les últimes dècades no han aconseguit eliminar l'odi, el rebuig i els prejuís que afecten específicament les persones bisexuals. L'associació considera especialment preocupant este escenari en un context que, segons assenyala, els discursos d'odi han augmentat i fan més necessària la sensibilització social i la formació de les institucions.
L'entitat reivindica així que la bisexualitat deixe de ser una orientació qüestionada o directament ignorada. Lambda recorda que continua sent una de les orientacions sexuals més desconegudes i invisibilitzades i que esta falta de reconeixement també pot produir-se dins dels mateixos espais LGTBIAQ+.
Un dels problemes que assenyala l'organització és la idea que les persones bisexuals gaudixen d'un suposat “privilegi heterosexual”. Per a Lambda, esta percepció respon en realitat a una falta de comprensió i visibilització de la bisexualitat. La pressió de l'heteronormativitat, sosté l'entitat, pot fer que moltes persones ni tan sols tinguen la possibilitat d'explorar la seua orientació sexual amb llibertat.
L'associació posa damunt la taula diverses situacions concretes que reflectixen esta discriminació. Una d'elles té a veure amb la falta de reconeixement administratiu, ja que la bisexualitat no apareix recollida de forma adequada en les dades públiques. Esta absència, segons Lambda, dificulta conéixer la realitat d'estes persones i dissenyar polítiques que responguen a les seues necessitats específiques.
La invisibilitat també es manifesta de forma diferent segons el gènere. L'entitat explica que els homes bisexuals poden ser considerats directament gais quan mantenen una relació amb un altre home, mentre que les dones bisexuals patixen, segons denuncia, una hipersexualització tant en l'imaginari social com en determinats àmbits laborals.
A estos prejudicis s'afig un dels mites més estesos sobre esta orientació: considerar que la bisexualitat és simplement una fase. Lambda advertix que este plantejament obliga moltes persones bisexuals a haver d'explicar o defendre contínuament la seua orientació, fins i tot després d'haver-la expressada públicament.
Este qüestionament constant pot traduir-se en una pressió afegida sobre els qui viuen la seua bisexualitat. L'organització relaciona esta situació amb la pressió heteronormativa i els prejudicis monosexistes, és a dir, aquells que partixen de la idea que una persona ha de sentir atracció exclusivament per un gènere.
La salut mental és un altre dels àmbits que preocupa especialment Lambda. L'entitat assenyala que la negació de la mateixa orientació pot tindre conseqüències importants i cita les dades recollides en el llibre Más que visibles, coordinat per Carlos Castaño Rodríguez i Ignacio Elpidio Domínguez Ruiz. Segons esta obra, un 37,15 % dels homes bisexuals i un 15,2 % de les dones bisexuals han tingut ideacions o intents de suïcidi.
Lambda també reclama una atenció sanitària que tinga en compte les particularitats de les persones bisexuals. Segons denuncia, en alguns casos, quan una persona bisexual acudix a servicis relacionats amb la salut mental, s'interpreta que està “confosa”, la qual cosa pot derivar en un tracte inadequat precisament en moments d'especial vulnerabilitat.
L'associació apunta a més a una qüestió aparentment senzilla, però que pot marcar diferències en l'atenció sanitària: la forma de preguntar per les relacions afectives. En lloc d'assumir l'orientació sexual d'una persona a partir de la seua parella, Lambda proposa parlar de “parelles de dones” o “parelles d'homes”, una fórmula que permet evitar que les persones bisexuals queden excloses o invisibilitzades.
La reivindicació arriba també a l'àmbit de la protecció internacional. Lambda alerta que la falta de reconeixement de la bisexualitat pot generar dificultats per a acreditar, en determinats països, que una persona ha sigut víctima de persecució per motius LGTBIfòbics.
Davant d'esta realitat, l'entitat insistix que l'educació és una de les principals ferramentes per a combatre els prejuís. Amb motiu del Dia Internacional de la Visibilitat Bisexual, Lambda ha organitzat una activitat oberta a tota la ciutadania este dimecres 23 de setembre a les 18 hores en la seua seu. La sessió anirà a càrrec de David Cirujeda, activista bisexual i educador de Lambda.
“L'educació és la resposta per a aconseguir espais educatius i laborals lliures de violència, incloent-hi juís i ridiculitzacions que també afecten la salut mental de les persones LGTBIAQ+ en general i bisexuals en particular”, explica Cirujeda.
La jornada pretén, per tant, posar paraules a una discriminació que, segons Lambda, continua passant desapercebuda. L'associació reclama que la visibilitat bisexual no quede reduïda a una data concreta del calendari i que les administracions, els centres educatius, els espais laborals i els servicis sanitaris incorporen ferramentes específiques per a evitar que els prejuís continuen condicionant la vida de les persones bisexuals.