Cinquanta-sis anys després dels disturbis de Stonewall, el 28 de juny continua sent molt més que una data en el calendari. És una declaració d'intencions. Este dimecres, la Diputació de València ha commemorat el Dia de l'Orgull LGTBI amb la lectura del manifest provincial al pati del Palau dels Scala, un acte que este any ha mesclat el reconeixement històric amb dades que incomoden: el 44% de les persones LGTBI ha patit alguna forma de discriminació, assetjament o agressió durant l'últim any, segons els informes de la Federació Estatal LGTBI+.
Un crit que continua sent necessari
La vicepresidenta primera de la institució provincial, Natàlia Enguix, ha obert l'acte recordant l'origen d'esta commemoració: aquella matinada de juny de 1969 al bar Stonewall Inn de Nova York, quan un grup de persones LGTBI va plantar cara a la brutalitat policial i va encendre una metxa que encara no s'ha apagat. "La data que hui commemorem va ser un crit a l'esperança per a totes les persones que han sigut perseguides, excloses, criminalitzades o invisibilitzades pel simple fet de ser qui són o estimar qui estimen", ha afirmat Enguix, qui exercix també les competències d'Igualtat en la Diputació.
Juntament amb ella han pres part en l'acte el director general de Diversitat de la Generalitat Valenciana, Stephane Soriano, i la diputada de Benestar i Inclusió Social, Imma González. Tres veus institucionals que han coincidit a subratllar que els avanços legals no basten si no van acompanyats d'una transformació cultural real.
"No hi ha llibertat sense igualtat, ni igualtat sense respecte, ni democràcia plena si alguna persona veu qüestionats els seus drets" - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València
Les xifres que no permeten baixar la guàrdia
L'Orgull de 2025 arriba en un context que les dades fan difícil d'ignorar. Les agressions físiques o verbals contra persones LGTBI han passat del 6,80% en 2024 al 16,25% en 2025, un increment de més de nou punts percentuals que es traduïx en aproximadament 812.000 persones agredides en l'últim any. Una xifra que quasi s'ha triplicat en a penes dotze mesos.
L'informe 'Estat de l'Odi: Estat LGTBI+ 2025' documenta que un 42,5% de les persones LGTBI+ a Espanya ha sigut víctima d'alguna situació d'odi durant l'últim any, amb la discriminació com a manifestació més estesa, seguida de l'assetjament i les agressions físiques o verbals. En el pla econòmic, la taxa d'atur de la població LGTBI se situà en el 12,2% en 2025, per damunt de la mitjana general.
A tot això se suma un fenomen que engrandix el problema sense fer-lo visible: la infradenúncia. El 46,09% de les víctimes no acudix a les autoritats; només el 26,82% formalitza la denúncia. Entre els motius per a no denunciar destaquen la idea que "no servirà de res", la falta de proves i el temor a no ser cregut. És a dir, milers de persones encaixen el colp en silenci.
El problema específic dels pobles
Si hi ha un element que ha centrat bona part de l'acte provincial, és la bretxa entre el món urbà i el rural. La diputada Imma González ha posat el focus en els municipis xicotets de la província, on la igualtat legal —ha admés— "no sempre es traduïx en una igualtat real i efectiva". I les dades recolzen eixa percepció: en els municipis de menys de 10.000 habitants, l'assetjament arriba al 26,39% i les agressions físiques o verbals al 20,83%, xifres molt superiors a les de les zones urbanes.
No és només una qüestió estadística. Un 38,3% de les persones LGTBI que s'han desplaçat del seu lloc d'origen ho han fet per a poder expressar-se lliurement, un 31,9% per a desenvolupar projectes de vida amb expectatives reals i un 29,8% en busca de xarxes de suport o referents visibles. És el que es coneix com a "sexili": abandonar el poble no per elecció, sinó per necessitat.
Enfront d'esta realitat, la Diputació de València ha assumit un compromís financer concret: més d'un milió d'euros entre 2024 i 2026 perquè els ajuntaments de menys de 15.000 habitants desenvolupen activitats de sensibilització i prevenció de la LGTBIfòbia. Només en 2026, les ajudes han arribat a més de 160 pobles valencians. "Els drets humans no poden dependre del codi postal", ha remarcat Enguix.
Teràpies de conversió i discursos d'odi: les dos batalles del present
El director general de Diversitat de la Generalitat, Stephane Soriano, ha centrat la seua intervenció en l'auge dels discursos d'odi i la desinformació. En la seua lectura del manifest ha advertit d'una creixent polarització a Europa: avanços en drets LGTBI que conviuen amb una reacció política i cultural que els qüestiona. Un exemple concret és l'intent, registrat en diversos països europeus, d'excloure els continguts LGTBI de l'educació sexual. Esta violència sistemàtica lluny de disminuir es perpetua a través de noves formes de discriminació, alimentada per discursos d'odi, polarització política i una resposta institucional encara insuficient.
En este context, Enguix ha valorat positivament el pas donat pel Congrés dels Diputats en reforçar la resposta penal contra les teràpies de conversió. Per a la responsable d'Igualtat de la Diputació, eixa reforma del Codi Penal llança un missatge inequívoc: la diversitat no és una malaltia i, per tant, no necessita tractament, sinó protecció de l'Estat de dret.
L'acte ha conclòs amb un full de ruta que la Diputació de València assumix com a pròpia: defendre una educació pública i de qualitat en diversitat sexual i de gènere, reconéixer la contribució històrica del moviment associatiu i mantindre les ajudes per a polítiques de diversitat en municipis de tota la província. Perquè més de mig segle després de Stonewall, l'Orgull continua sent tant una celebració com una exigència: la que viure amb llibertat no depenga del lloc on un va nàixer.