Entrem en BIOPARC València i el primer que crida l'atenció no és només el que veiem, sinó la tranquil·litat amb què es mouen els animals. Alguns descansen, altres busquen aliment entre la vegetació i altres romanen amagats. El visitant pot tindre la sensació d'estar veient una escena de la natura, però darrere d'eixa aparent calma hi ha un treball diari que va molt més enllà de mantindre els animals sans.
Per a conéixer-ho de prop parlem amb Stepha Bereje, responsable de benestar animal de BIOPARC València. El seu treball consistix, en bona mesura, a observar el que moltes vegades passa desapercebut: què fa cada animal, com utilitza el seu espai, amb qui es relaciona, on descansa o quins estímuls rep.
“El benestar animal és un tema multifactorial”, explica Stepha. En BIOPARC es treballa seguint el model dels Cinc Dominis del Benestar Animal, que té en compte la nutrició, l'entorn físic, la salut, el comportament i l'estat mental. La idea és no quedar-se únicament en si un animal està malalt o sa, sinó intentar conéixer com és la seua vida en conjunt.
Com se sap si un animal està bé?
És una de les preguntes que sorgix quasi de seguida. Un animal no pot dir-nos que està estressat, avorrit o còmode. Per això, bona part del treball consistix a observar el seu comportament.
Els equips realitzen registres i etogrames per a conéixer quines conductes desenvolupa cada individu i amb quina freqüència. S'analitza com utilitza l'espai, quan dorm, amb qui juga o com busca aliment. També poden utilitzar-se indicadors fisiològics, encara que són més complexos i costosos.
“Jo no puc mesurar a nivell emocional el grau de dolor que tu tens o d'alegria que tu tens”, reconeix Stepha. Però sí que poden buscar-se senyals que indiquen estats positius o negatius. La construcció de nials, el joc o la cerca activa d'aliment, per exemple, formen part del repertori natural de determinades espècies.
Per això, l'objectiu no és aconseguir que els animals estiguen permanentment actius per al visitant. Un lleó que dorm durant hores no té per què estar avorrit. Un animal nocturn que roman amagat durant el dia tampoc té necessàriament un problema. Entendre estes conductes és també part del benestar.
D'ací que BIOPARC utilitze cartelleria, activitats, vídeos i xarxes socials per a explicar comportaments que poden resultar estranys per a qui no coneix l'espècie.
El menjar no és només menjar
Durant la conversa apareix una altra paraula clau: enriquiment. Es tracta d'oferir als animals estímuls i oportunitats que afavorisquen comportaments propis de la seua espècie.
L'alimentació és un dels exemples més clars. No sempre consistix a col·locar el menjar i esperar que l'animal menge. En algunes espècies s'intenta reproduir part del procés natural: buscar, rastrejar, trobar, manipular i finalment alimentar-se.
«No és només posar-li el menjar», diu Stepha. Per a un felí, per exemple, l'equip pot treballar sobre la cerca de l'aliment i el temps que dedica a aconseguir-lo. I tot s'adapta també a cada individu: un animal geriàtric amb problemes dentals pot necessitar una textura o una grandària diferent.
Així, un mateix recinte pot incorporar elements per a explorar, descansar, amagar-se o relacionar-se. L'arquitectura també compta. En BIOPARC, el concepte de zooinmersió busca integrar les barreres en el paisatge mitjançant vegetació, aigua, roques o fossos, mentre els animals disposen de diferents espais i refugis.
També poden triar on estar
Mentre seguim recorrent el parc, esta possibilitat de tria es fa especialment visible. Hi ha animals que estan a la vista i altres que desapareixen entre la vegetació.
L'entorn s'adapta a més a les condicions climàtiques. A València, la calor obliga a oferir ombres, aigua, zones de refugi, aspersors i altres recursos perquè els animals puguen termorregular-se. A l'hivern també existixen protocols i elements de calefacció per a determinades espècies.
«Ja es pensava quines espècies poden viure amb un benestar elevat a València», explica Stepha. Per això el clima també es té en compte abans de decidir quins animals formen part de la col·lecció.
I el seguiment no acaba ací. Els veterinaris treballen amb especialistes externs quan una situació requerix coneixements concrets, des d'oftalmologia fins a odontologia. Stepha recorda el cas recent d'un lèmur amb cataractes que va poder ser tractat gràcies a la col·laboració amb especialistes.
Les cries tampoc es decidixen entre les parets de BIOPARC
Una altra de les qüestions que sol despertar curiositat és la reproducció. Qui decidix quan un animal ha de tindre una cria?
En molts casos, la resposta està en els programes coordinats per la EAZA, que gestionen les poblacions d'animals de diferents centres europeus tenint en compte les seues característiques genètiques i demogràfiques. Els coordinadors de cada espècie poden recomanar reproduccions, trasllats o inclús que un determinat animal no es reproduïsca durant un període.
“No és una decisió de BIOPARC”, recalca Stepha. “És una decisió coordinada a nivell europeu”. L'objectiu és mantindre poblacions sanes i genèticament diverses i evitar problemes de consanguinitat.
Al final del recorregut, la imatge que queda és prou distinta de la que pot tindre qui simplement passeja pel parc. Darrere d'un animal descansant hi ha observació; darrere d'un menjar, planificació; darrere d'un recinte, un disseny pensat per a oferir opcions; i darrere d'una cria, un programa internacional de conservació.
Perquè, com explica Stepha, l'objectiu no és únicament evitar que els animals estiguen malament. “Hem de cuidar, intentar que els animals siguen feliços i no sols evitar estats afectius negatius, sinó promocionar sobretot els positius”.
I potser eixa siga la millor forma d'entendre el que hem vist durant la visita: el benestar animal no sempre es troba en allò espectacular. A voltes està precisament en el fet que un animal puga fer una cosa tan senzilla com triar on descansar, buscar el seu menjar o amagar-se.
Una visita per a veure-ho amb els teus propis ulls
Després de conéixer tot el treball que hi ha darrere del benestar dels animals, la millor manera d'entendre-ho és acostar-se a BIOPARC i observar-los amb altres ulls. Vore com es mouen, com descansen, com busquen el seu aliment o com utilitzen els espais ajuda a comprendre que moltes de les coses que ocorren allí no sempre són evidents a simple vista.
Així que la pròxima vegada que visites BIOPARC, fixa't un poc més enllà de l'animal que tens davant. Potser descobrixes que darrere d'un moment aparentment quotidià hi ha tot un treball de cura, observació i coneixement de cada individu.
Si vols conéixer més sobre com es treballa el benestar animal en BIOPARC València, pots consultar tota la informació en la seua pàgina dedicada a este tema: Benestar animal en BIOPARC València.
I, sobretot, acosta't a vore-ho per tu mateix. Perquè una cosa és que t'ho conten i una altra molt distinta és recorrer BIOPARC, parar-te davant dels animals i observar com viuen.