Els últims resultats de l'informe PISA han tornat a posar el focus sobre la comprensió lectora dels joves i els resultats "han sigut demolidors", ha apuntat l'assessora de l'editorial RUBIO Elena del Pilar Jiménez-Pérez, titular del Departament de Didàctica de la Universitat de Màlaga i presidenta de l'Associació Espanyola de Comprensió Lectora. I és que assenyala l'atenció i l'ús que es fa de la tecnologia com alguns dels reptes que han d'abordar les famílies i els centres educatius.
L'experta insistix que el problema no és la tecnologia ni la intel·ligència artificial en si mateixes, sinó l'ús que se'n fa. “El problema no és la tecnologia ni la IA, que ja forma part de les nostres vides i hem de relacionar-nos de manera sana amb ella. És l'ús que li donem a casa i a les aules”, explica.
Jiménez-Pérez posa especialment el focus en les xarxes socials i en els mecanismes de recompensa associats a la seua utilització. Segons assenyala, determinats algoritmes poden afavorir comportaments de dependència i dificultar la concentració, especialment durant una etapa com l'adolescència, en la qual encara s'està desenvolupant la capacitat de prendre decisions i regular els impulsos.
L'experta considera que la resposta no passa necessàriament per eliminar la tecnologia, sinó per acompanyar els menors i establir límits clars. Com a exemple, assenyala que països com Finlàndia, Singapur o el Japó combinen l'ús d'eines tecnològiques en educació amb restriccions a l'accés dels menors a les xarxes socials. “No soc de prohibir, però almenys limitaria l'accés abans dels 16 anys”, apunta.
Els 6 senyals que poden alertar d'un ús problemàtic del mòbil
Per a Jiménez-Pérez, existixen determinats comportaments quotidians que poden servir com a senyals d'alerta per a les famílies. No es tracta de diagnosticar una dependència, però sí d'observar com afecta el dispositiu l'atenció, les relacions i les rutines del menor.
- El primer senyal apareix quan interromp voluntàriament una conversa o una activitat per a mirar el mòbil, encara que estiga veient una sèrie o parlant amb una altra persona. L'experta considera important que puga mantindre l'atenció en una única activitat durant el procés comunicatiu.
- També recomana fixar-se en si el mòbil o la tauleta són el primer i l'últim que utilitza durant el dia.
- Un altre senyal és si recorre automàticament a estos dispositius quan necessita relaxar-se.
- A més, mostra ansietat o inclús agressivitat quan se li retira el dispositiu.
- A això se suma que les seues principals converses giren constantment al voltant de les xarxes socials i de les tendències que apareixen en elles.
- El sisé senyal té a veure amb les relacions personals: si el menor té dificultats per a relacionar-se amb altres xiquets i xiquetes de la seua edat amb naturalitat i fluïdesa, l'experta considera que també convé parar atenció a la seua relació amb la tecnologia.
En canvi, Jiménez-Pérez considera que existix una relació més saludable quan el menor pot entregar el dispositiu quan se li demana o sol·licitar-lo de manera natural una vegada que ha acabat una conversa o activitat, sense amagar-lo ni imposar la seua utilització.
Deu formes de millorar la comprensió lectora des de casa
Més enllà del control de l'ús de les pantalles, l'especialista planteja recuperar situacions quotidianes com a oportunitats per a entrenar la comprensió lectora. Una de les seues primeres recomanacions és fomentar la lectura en família i procurar que almenys la meitat de les lectures es realitzen en paper.
També aconsella introduir lectures literàries de forma habitual i acostar progressivament els menors als autors clàssics, ja que poden ajudar-los a familiaritzar-se amb estructures més complexes i ampliar el seu vocabulari. No obstant això, llegir no té per què significar sempre asseure's davant d'un llibre. Jiménez-Pérez proposa tindre a mà còmics, revistes, tebeos o microrelats, inclús durant trajectes o moments d'espera.
La compra també pot convertir-se en un exercici de comprensió: comparar les etiquetes de productes similars i analitzar quina oferix la informació més adequada. Una altra possibilitat és contrastar una mateixa notícia en distints mitjans per a aprendre a identificar diferències i valorar la informació.
A casa, l'experta proposa, a més, cuinar en família, deixant que els xiquets lligen una recepta i expliquen els passos; compartir cada dia una dada curiosa que prèviament hagen investigat; i jugar als "detectius amb la IA”, comprovant si les respostes que oferix són correctes o contenen informació inventada.
Finalment, recomana evitar les pantalles després de l'ocàs, amb l'objectiu d'afavorir unes rutines de son adequades.
Per a Jiménez-Pérez, el desafiament educatiu actual no consistix a allunyar els joves d'una tecnologia que ja forma part de la seua vida, sinó a comprendre com està canviant els seus hàbits d'atenció i aprenentatge. “El cervell dels joves ha canviat amb l'ús de la tecnologia i de la IA, que han arribat per a quedar-se. El repte és saber com funciona ara per a poder acompanyar-los”, conclou.