La DANA d'octubre de 2024 va deixar una lliçó brutal gravada en la memòria col·lectiva de la Comunitat Valenciana: les infraestructures hidràuliques no estaven preparades per a allò que va vindre. El sistema de depuració i sanejament va patir les conseqüències dels fenòmens meteorològics extrems de forma devastadora. Ara, el Consell dona una resposta amb vocació de permanència: més de 10 milions d'euros per a redissenyar, des dels fonaments, com gestionen l'aigua les ciutats i els municipis valencians.
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha presentat juntament amb el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, el Pla Integral de Gestió dels Sistemes de Sanejament de les Aglomeracions Urbanes, conegut per les seues sigles com a PIGSS, impulsat a través de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana (EPSAR). No és un pla més. El PIGSS és un instrument obligatori a Espanya conforme al Reial Decret 665/2023, que establix la necessitat que les aglomeracions urbanes disposen d'una planificació específica per a diagnosticar, planificar i reduir els impactes derivats dels desbordaments del sistema de sanejament en temps de pluja.
Un mapa per a saber què ocorre quan plou de veritat
La pregunta que respon este pla és incòmoda però necessària: ¿què passa exactament amb el clavegueram, els col·lectors i les depuradores d'una ciutat quan cau una tromba? Fins ara, molts municipis mancaven d'eixa resposta amb precisió. El PIGSS és "un instrument clau per a diagnosticar i planificar les actuacions necessàries que permeten preparar la xarxa davant d'episodis de pluges intenses i fenòmens climàtics extrems cada vegada més freqüents."
L'eina permet analitzar de forma integral el funcionament del sistema de clavegueram de les ciutats, especialment en situacions de pluges intenses. El document inclourà una anàlisi tècnica del funcionament actual del sistema de sanejament, la caracterització dels abocaments per desbordament i la proposta d'actuacions estructurals i operatives per a reduir el seu impacte. En la pràctica, això significa saber on col·lapsa la xarxa, quines infraestructures necessiten reforç urgent i com prioritzar la despesa pública perquè els diners arriben on més falta fan.
Els plans incorporen a més una aposta per solucions basades en la naturalesa, que permetran gestionar de forma més eficaç l'aigua de pluja en entorns urbans, reduint l'impacte d'inundacions i millorant l'eficiència general del sistema. Lluny de limitar-se a canonades i formigó, l'enfocament apunta a integrar la naturalesa com a part de la solució: zones verdes que absorbisquen aigua, superfícies permeables, espais que actuen com a esponges abans que l'aigua arribe al col·lector.
Tres fases per a transformar el sanejament valencià
La posada en marxa dels PIGSS no és immediata ni improvisada. Avança per etapes. La primera, ja en desenvolupament, consistix en la redacció dels plans amb una inversió de 10 milions d'euros i una revisió inicial per part de l'EPSAR. A continuació, els plans es traslladen als municipis perquè puguen formular objeccions i els remeten per a la seua aprovació. En una tercera i última fase, la demarcació hidrogràfica valorarà l'adequació tècnica del PIGSS i procedirà a la seua aprovació definitiva.
Este disseny per fases no és burocràcia buida: garantix que els ajuntaments, que són els qui coneixen el terreny, puguen corregir el que no encaixe amb la realitat local abans que el pla quede gravat en pedra. També permetrà prioritzar inversions i coordinar actuacions entre administracions. En un territori on històricament la coordinació entre institucions ha sigut un dels talons d'Aquil·les de la gestió hídrica, eixe detall no és menor.
València, a punt de reutilitzar quasi la mitat de l'aigua depurada d'Espanya
Pérez Llorca no es va limitar a presentar el pla. Aprofità l'acte per a traçar un retrat ambiciós de la posició de la Comunitat en el mapa hídric nacional i europeu. La Comunitat Valenciana està a punt d'aconseguir el 45% de reutilització d'aigua de tota Espanya, una xifra que situa la regió com a referent continental gràcies a una xarxa de depuradores en la qual s'estan aplicant les últimes tecnologies i que es va adaptant als creixements poblacionals.
Esta inversió busca, entre altres objectius, "consolidar la Comunitat com l'autonomia que més aigua reutilitza d'Espanya", una posició de lideratge que els seus responsables volen convertir en una cosa més que una dada estadística. La coordinació entre administracions, entitats i comunitats de regants ha sigut, segons el president, el factor decisiu perquè el territori valencià s'haja convertit en un model de referència a Europa en gestió i reutilització de l'aigua.
Una exigència directa a les confederacions hidrogràfiques
L'acte també va tindre el seu moment de tensió continguda. Pérez Llorca no va deixar passar l'ocasió sense llançar un missatge clar a les Confederacions Hidrogràfiques del Segura i del Xúquer, els organismes de conca que gestionen els rius que travessen gran part del territori valencià. Els va reclamar explícitament més celeritat, més precisió i més atenció als municipis que les componen, perquè les províncies d'Alacant, València i Castelló puguen continuar sent pioneres en gestió hídrica.
"Estes ferramentes serviran per a millorar la coordinació i, d'esta forma, poder fer un treball més conscienciós per a conéixer les necessitats reals de les localitats del nostre territori" - Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana
És una reclamació que tanca una contradicció estructural del model hídric espanyol: la Comunitat Valenciana pot planificar i modernitzar les seues infraestructures pròpies, però una part determinant de la gestió de l'aigua que discorre pel seu territori depén d'organismes de caràcter estatal. Sense la seua implicació, el full de ruta presentat esta setmana quedarà incomplet. Només per a l'exercici 2026 s'han assignat 106,4 milions d'euros en infraestructures hídriques valencianes, amb intervencions programades en 122 municipis, una xifra que, segons el conseller Martínez Mus, "suposa multiplicar el ritme d'execució d'exercicis anteriors". El repte, ara, és que l'ambició del pla sobrevisca al contacte amb la realitat d'una regió que sap, millor que ningú, el que costa no estar preparada.