Isaura Navarro accedia al càrrec de consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica el passat 26 d'octubre de 2022. El seu objectiu: "atendre un camp que necessita molta atenció i una situació d'emergència climàtica molt complexa" i aportar la seua experiència després de viure els anys més durs de la crisi sanitària com a secretària autonòmica de Salut Pública. Quatre mesos després d'estrenar-se en el càrrec i a poc més de tres mesos per a les eleccions autonòmiques atén a València Extra.
Com estan sent aquests primers mesos des de la seua arribada a la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica?
Són mesos molt intensos, intentant proveir tots temes que hi ha damunt de la taula. Estic assumint aquesta grandíssima responsabilitat que suposa conjugar dues matèries molt complexes que han d'interaccionar contínuament, com és la protecció del medi ambient i fer-li front al canvi climàtic, així com la protecció de l'agricultura, que necessita molta ajuda per part de l'administració pública per a protegir la nostra sobirania alimentària.
Ha passat l'època de la pandèmia com a secretària autonòmica de Salut Pública. Com ho recorda?
La gestió de la pandèmia ha estat una època molt dura. No sols pel nivell i la intensitat del treball, que va ser enorme, sinó perquè emocionalment va ser dur. Una de les coses més importants que hem aprés de la pandèmia és la prevenció. Quan tots portàvem la mascareta en la boca era per a prevenir els contagis. Quan ens vacunem, també és una decisió preventiva. Aquesta prevenció és la que m'emporte a aquesta nova etapa com a consellera. Les decisions polítiques no són només corregir les coses, sinó que és fonamental que tots pensem en què hem de fer abans per a evitar els problemes de després. Per exemple, què cal fer per a prevenir els incendis? Prevenció. Per això hem aprovat un decret que permet executar el pla antiincendis en el conjunt d'ajuntaments de la Comunitat Valenciana. Aquest és només un exemple de com les polítiques de prevenció són clau, ja que amb elles ajudem a afrontar els problemes del futur.
Continuarem lluitant perquè hi haja una avaluació del cabal ecològic una vegada estiguen culminades les inversions en el 2025. Volem que si el Tajo està en bones condicions, l'aigua arribe per a l'agricultura del sud de la Comunitat Valenciana
Quines estan sent les seues línies de treball?
Les línies de treball giren entorn de la interacció amb tots els sectors que corresponen amb aquesta Conselleria. Ens basem en el diàleg, en escoltar-los i en fer el possible per a protegir el medi ambient, la sostenibilitat i una agricultura rendible. Els agricultors no treballen per amor a l'art, és un sector productiu important i hem de defensar que el preu del producte siga el que toca. Estem impulsant el consum de proximitat i de temporada, perquè la gent conega quin és el nostre producte i, d'eixa manera, trie el producte valencià perquè li dona seguretat.
Després de la seua arribada s'ha viscut la polèmica del transvasament Tajo-Segura. S'està treballant en el recurs a l'espera que es publique la resolució definitiva en el BOE?
L'advocacia està treballant l'informe, però no pot estar acabat fins a tindre el text del BOE. Fins ara tenim només un comunicat de premsa del Ministeri. Quan tinguem el text definitiu s'adoptarà la decisió corresponent.
Amb la perspectiva que atorga el pas dels dies, quina posició prendrà la Conselleria a mitjà termini?
Continuarem lluitant perquè hi haja una avaluació del cabal ecològic una vegada estiguen culminades les inversions en el 2025. Parlem d'unes inversions de 5.000 milions d'euros en el cas de la depuració d'aigües de Madrid que afecten directament a la qualitat i a la quantitat d'aigua del Tajo.
La solució passa per les dessaladores?
S'està invertint per a incrementar la capacitat de les dessaladores i, també, per a l'estalvi energètic que s'ha de realitzar des de les plantes fotovoltaiques. Són inversions en tràmit que suposaran una millora en la depuració i en la reutilització d'unes aigües que són molt bones per al regadiu. Aquestes inversions són fonamentals per a continuar en aquesta línia i potenciar la nostra sobirania hídrica, però, al mateix temps, volem que si el Tajo està en bones condicions, gràcies a les inversions del Ministeri, l'aigua arribe per a l'agricultura del sud de la Comunitat Valenciana.
A més de la sobirania hídrica, la Generalitat està treballant a aconseguir la sobirania energètica amb la vista posada l'any 2030, on es pretén que la Comunitat Valenciana no sols siga autosuficient, sinó que produïsca més energia verda de la que necessita.
Actualment som líders a Espanya en l'aposta per l'autoconsum. Estem promovent, a través de les oficines de transformació comunitàries, les comunitats energètiques locals, on des de cada ajuntament es dona la informació i s'acompanya a la gent interessada. Al mateix temps, estem tramitant les peticions de projectes fotovoltaics empresarials i realitzem una coordinació d'una desena de Direccions Generals en una comissió que he impulsat perquè hi haja una planificació territorial amb la finalitat d'establir zones declarades de "desenvolupament prioritari" per a convidar a les empreses al fet que vagen a eixes zones a muntar aquestes plantes fotovoltaiques i no a altres amb valor agrícola o mediambiental important.
Veu possible aconseguir la sobirania energètica en 2030?
S'està treballant perquè siga una realitat i ara mateix els números són bons.
Precisament la Comunitat Valenciana es convertirà en referència europea de la transició energètica amb la implantació de la gigafactoria de bateries a Sagunt.
Que vinga Volkswagen a Sagunt és una molt bona notícia. En primer lloc, perquè suposarà una important generació d'ocupació, una cosa de la qual actualment la Comunitat Valenciana també és líder. L'ocupació ens dona benestar i capacitat econòmica i en aquest sentit sempre és una bona notícia.
Les grans ciutats valencianes treballen, també, a establir Zones de Baixes Emissions (ZBE) per a complir amb la Llei de Canvi Climàtic que obligarà a les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants a delimitar diferents zones al trànsit. Com està el procés a la Comunitat Valenciana?
Recentment he tingut una reunió amb l'Ajuntament de València, que ens ha explicat com s'està tramitant la ZBE amb el finançament de la Unió Europea (UE). Té les seues dificultats, perquè cal decidir la ubicació, cal veure els accessos, les càmeres de seguretat... S'està treballant en això. És una mesura obligatòria perquè ho marca Europa i suposarà una millora perquè s'aposta perquè la mobilitat, que és una de les fonts d'emissions més important, es reduïsca i es controle i que la gent, quan es compre un cotxe nou, faça una reflexió i es decante pel que menys contamine.
La seua Conselleria s'ha convertit en una de les més importants després d'anys de mirar cap a un altre costat en la problemàtica del canvi climàtic.
Abans parlàvem de prevenció. Una de les faltes d'Europa i Espanya ha estat el treball de prevenció quant al canvi climàtic. Precisament la Comunitat Valenciana és un dels territoris amb especial incidència d'aquest problema, que ja estem patint amb onades de calor extrema o nits que durant tot l'estiu ja són tropicals. És una situació molt complicada. Tot el que siga preparar-se amb mesures de prevenció i adaptació és el dia a dia de la nostra agenda. Hem aconseguit que totes les decisions públiques i privades tinguen en compte la situació climàtica que patim.
Una de les coses més importants que hem aprés de la pandèmia és la prevenció. Les decisions polítiques no són només corregir les coses, sinó que és fonamental que tots pensem en què hem de fer abans per a evitar els problemes de després
Li agradaria seguir el treball iniciat en un hipotètic Botànic III?
M'encantaria.
Com veu el seu partit, Compromís, de cara a les eleccions autonòmiques de maig?
La ciutadania és conscient que hem fet molt bona feina. Compromís ha estat al capdavant de la majoria de les conselleries socials que han millorat la vida de la gent. Hem sigut clau en la regeneració democràtica, hem treballat per la igualtat, per una educació pública, hem generat ocupació de qualitat amb un vessant social que mai havia tingut, en dependència hem passat d'estar a la cua a estar al capdavant, en la renda d'inclusió també s'ha fet un treball excel·lent... Són polítiques socials que el que fan és generar qualitat de vida, que la gent estiga atesa, i generar benestar i felicitat. Des de la Conselleria d'Agricultura treballem perquè el vessant ecològic estiga en totes les decisions públiques i privades a través de la Llei de Canvi Climàtic. Podem dir que hem fet una bona feina i hem de continuar-la en un Botànic III.
Li preocupa que un canvi de govern canvie totes aquestes polítiques?
Seria una llàstima que tot aquest treball es perdera, ja que desgraciadament tot és reversible. Amb una dreta amb VOX, que és negacionista amb el canvi climàtic, es perdria tot el que hem avançat. La gent ha de ser conscient que no pot posar en perill tot l'aconseguit.
Compromís es troba en ple procés de primàries, del qual vosté també participa. Com veu a Joan Baldoví com a candidat a la presidència de la Generalitat?
Li donem tot el nostre suport. Segur que tindrà un bon resultat perquè estem tots darrere d'ell. És conegut, ha fet el treball de ser la veu del poble valencià en el Congrés estant ell sol i la ciutadania ho sabrà valorar. En el meu cas, em presente després d'ell com a cap de llista i també en la llista per València a Les Corts.