Una xica jove, amb la roba plena de fang, una granera en una mà i un gibrell en l'altra, mirant al front. Eixa imatge va sintetitzar, millor que qualsevol discurs, el que va ser la resposta ciutadana després de la DANA del 29 d'octubre de 2024. Ara, quasi dos anys després d'aquella catàstrofe, eixa figura ha deixat de ser només un dibuix o un mural per a convertir-se en bronze. L'Ajuntament de València ha instal·lat este 6 de novembre de 2026 el monument al voluntariat de la DANA en la plaça de l'Església de la Mare de Déu de Gràcia de La Torre, la pedania valenciana que va quedar entre les més colpejades per les inundacions i que hui acull este homenatge permanent als qui van acudir sense que ningú els cridara.
Del mural a l'estàtua: una imatge que ja era un símbol
L'escultura no partix de zero. El seu origen està en un dibuix que l'il·lustrador valencià Paco Roca va realitzar poques setmanes després de la tragèdia, una imatge que després es convertiria en l'ànima del monumental mural de 16 metres d'alt per quasi huit d'ample que presidix la façana del Centre Cultural de La Rambleta de València. La Rambleta va ser triada perquè està en el barri de Sant Marcel·lí, el més contigu i immediat a la zona més afectada per la DANA a l'altre costat del riu. Eixe mural, obra de Roca junt amb el muralista Martín Forés, es va convertir des del primer dia en un dels grans símbols de la resposta solidària. Ara, eixa mateixa figura ha sigut traduïda al bronze i ancorada en el sòl de La Torre.
L'escultura ha sigut dissenyada per Paco Roca i executada pels artistes Ángel de Fabero i José Ramón Puchades. Mesura 2,30 metres d'altura i pesa 370 quilos. No és un monument grandiloqüent ni heroic en el sentit clàssic: és una xica anònima, enfangada, amb ferramentes humils. Eixe anonimat és, precisament, la seua major virtut, perquè representa els milers de persones que van arribar a València des de tots els racons d'Espanya sense buscar reconeixement.
"L'escultura naix a partir d'un dibuix que vaig realitzar al poc de succeir la DANA i representa eixe moviment solidari i espontani que van ser els voluntaris. Tota eixa gent, majoritàriament jove, que es va traslladar de forma desinteressada a València per a auxiliar els altres en els primers compassos del desastre." - Paco Roca, dibuixant i autor del disseny
Un procés artístic de més d'un any
Convertir un dibuix en bronze no és senzill, i el procés ho demostra. En juny de 2026 va concloure el modelatge de l'escultura a escala real en l'estudi 5PUNTO1, amb seu a Riba-roja de Túria. Va ser aleshores quan el Servei de Patrimoni Històric i Artístic de l'Ajuntament va visitar el taller per a determinar la tonalitat definitiva de la pàtina, eixe acabat que dona al bronze el seu caràcter i la seua temperatura visual. En juliol, els escultors van enviar l'obra a un taller de fosa artística a Alcantarilla, Múrcia, on es van realitzar els motles de silicona, la reproducció en cera i, després de la visita personal de Paco Roca, es va iniciar la fosa a la cera perduda, una tècnica mil·lenària que permet obtindre peces d'extraordinària fidelitat a l'original.
En octubre de 2026, la figura va superar la colada tèrmica en bronze. A partir d'ací va començar la fase final: repàs d'unions, esmerilat, assemblatge i aplicació de pàtines al foc. Cada etapa va comptar amb la presència de l'equip artístic per a garantir que el resultat final respectara la intenció de l'autor. Un procés minuciós, quasi obsessiu, que justifica per què una escultura d'estes característiques requerix mesos de treball abans que el públic puga veure-la.
Triada pels ciutadans, instal·lada amb precisió d'enginyeria
La iniciativa no va ser una decisió presa en despatxos. La proposta va resultar triada en la huitena edició dels pressupostos participatius de l'Ajuntament de València corresponent al període 2025/2026, el mecanisme pel qual els veïns decidixen directament que es gasta una part del pressupost municipal. El cost total del monument ascendix a 50.600 euros, IVA inclòs.
Instal·lar una estàtua de 370 quilos en una plaça pública tampoc és una tasca trivial. L'Ajuntament va contractar l'empresa Ibaizabal Técnicos y Obras per a calcular i supervisar la cimentació, i va adjudicar a Mesquecons S.L. els treballs d'obra civil per un import de 7.080,57 euros. La solució tècnica va ser una sabata única capaç de suportar el pes i les càrregues de la peça. Atés que l'emplaçament triat —consensuat amb el mateix Paco Roca— coincidia amb un escocell en el centre de la plaça, va ser necessari retirar la capa orgànica, netejar a fons l'excavació, omplir-la amb formigó fins a la cota de cimentació i trasplantar dins de la mateixa plaça l'arbre que ocupava eixe espai.
La Torre com a epicentre del record
Des de La Rambleta s'organitzava els voluntaris que arribaven des de tots els punts, no sols de la ciutat, sinó de la Comunitat Valenciana i de tot Espanya, per a baixar a ajudar els pobles afectats. Molts d'ells passaren per La Torre. Que siga precisament esta pedania la que aculla el monument té, per tant, una lògica que va més enllà del que és simbòlic. És un reconeixement situat on el drama va ser més tangible, enfront de la parròquia de la Mare de Déu de Gràcia, enmig d'una plaça que els veïns recuperaren, com tantes altres coses, palada a palada.
L'escultura de Paco Roca no pretén tancar cap ferida. Pretén mantindre-la visible el temps suficient perquè no s'oblide el que va ocórrer ni, sobretot, com va respondre la gent. Una xica amb fang en la roba i la mirada al front pot paréixer una imatge senzilla. Però a vegades, les imatges més senzilles són les que més pesen, especialment quan estan fetes de bronze i es queden per sempre.