València destina 212.000 euros en quatre anys per a protegir els menors més vulnerables de la Malva-rosa a través del Projecte Llum

L'Ajuntament de València finança el Projecte Llum de la Fundació Itaka Escolapios per a atendre 50 menors en risc d'exclusió social.

 - Actualitzat a 06/11/2026 15:36

Guardar

 Projecte Llum
Projecte Llum
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Una cinquantena de xiquets i adolescents d'entre 6 i 16 anys que creixen en un dels racons més castigats de València tindran ara un suport institucional més sòlid. La Junta de Govern Local ha aprovat este divendres un conveni de col·laboració amb la Fundació Itaka Escolapis per a finançar el Projecte Llum al barri de La Malva-rosa, una iniciativa socioeducativa que porta anys actuant com a xarxa de seguretat per a menors en risc d'exclusió social. L'acord compromet una aportació municipal de 212.000 euros repartits al llarg de quatre anys.

Els diners arribaran en quotes anuals de 53.000 euros, una quantitat que, encara que modesta en termes pressupostaris globals, pot suposar una diferència enorme en la vida quotidiana de famílies que lluiten amb la desprotecció, l'absentisme escolar i la falta de referents en el seu entorn més immediat. La pregunta que subjau no és menor: quant val evitar que un xiquet quede atrapat en un cicle d'exclusió abans de complir els 10 anys?

Un projecte que ja té arrels al barri

El Projecte Llum no és una iniciativa nova que arriba amb el conveni davall del braç. Llum és un centre socioeducatiu l'objectiu principal del qual és promoure una educació integral als xiquets i joves del barri de La Malva-rosa de la ciutat de València. El projecte actua com a referència alternativa per als menors del barri, amb una finalitat de promoció integral dels qui es troben en risc d'exclusió social i de les seues famílies, mitjançant programes d'educació no formal com la mediació artística, l'oci i el temps lliure, i el reforç educatiu i el seguiment familiar. El que canvia ara és el suport formal del consistori, que convertix el que abans depenia de subvencions puntuals en un compromís estructurat a mitjà termini.

L'entitat participa en la Mesa de Prevenció Específica en Infància i Adolescència promoguda per la Regidoria de Servicis Socials de l'Ajuntament de València. Esta trajectòria de col·laboració prèvia és precisament el que dona solidesa al nou acord: no es tracta d'una aliança improvisada, sinó de la formalització d'una relació de treball ja contrastada.

Cinc fronts per a una mateixa batalla

El Projecte Llum articula la seua intervenció en cinc àmbits distints, perquè l'exclusió social rares vegades té una sola cara. El primer és l'espai acadèmic-escolar, on es treballa per a millorar l'itinerari educatiu dels menors, afavorir la seua integració en la comunitat escolar i frenar l'absentisme abans que es convertisca en abandó definitiu. El segon front és el familiar: es forma els pares i mares per a l'educació integral dels seus fills, es fomenta l'ajuda mútua i se'ls orienta sobre els seus drets i obligacions, perquè una família més ben informada és també una família més capaç de protegir.

El tercer dels àmbits és el de l'oci i temps lliure, amb una vocació clara: trencar les fronteres del barri. Que un xiquet de La Malva-rosa puga conéixer la naturalesa, participar en activitats culturals i relacionar-se amb altres entorns no és un luxe; és una ferramenta de cohesió i pensament crític. El quart eix és el de l'atenció emocional, vehiculada a través de l'artteràpia, una disciplina que utilitza la creació artística com a instrument per a millorar la gestió emocional, tant a nivell individual com grupal i familiar. I el cinqué àmbit és el comunitari, que aposta per la formació del voluntariat i el treball en xarxa amb altres entitats de l'entorn.

Educació, art i comunitat: el triangle del canvi

L'educació integral no és un dret d'uns pocs, per la qual cosa la possibilitat de continuar formant-se fora de l'horari escolar, fer una escola oberta al barri i a temps complet per a tots i totes és la fi del projecte. Esta filosofia es plasma en un programa d'activitats concret: quatre grups educatius —tres de primària i un de secundària—, tallers familiars, una escola formativa oberta al barri i sessions trimestrals d'oci que inclouen escola d'estiu i campaments urbans o en entorn natural.

L'artteràpia, per la seua part, no es limita a sessions col·lectives. Amb el mateix propòsit d'apostar per l'art i la cultura com a ferramentes per a la integració, la cohesió i la transformació social, es planteja la posada en marxa d'activitats formatives relacionades amb la música, la dansa, el teatre i l'audiovisual dirigides al col·lectiu infantil i juvenil en situació de vulnerabilitat. Estes accions es desenvolupen en col·laboració amb centres de salut i centres escolars, la qual cosa convertix el projecte en un node de coordinació entre servicis públics i tercer sector.

Una ONG amb vocació internacional i compromís local

La Fundació Itaka Escolapis naix el 9 de març de 2001, donant major consistència a l'associació Itaka —sorgida en 1985— i a altres entitats existents amb anterioritat, així com a la tasca escolàpia iniciada per Calassanç en 1597. Hui és una xarxa internacional amb presència a Amèrica, Àsia, Àfrica i Europa, però el seu treball més pròxim succeïx a escala de barri, al carrer, amb noms i cognoms.

La Fundació Itaka Escolapis és una organització impulsada pels escolapis i les seues fraternitats per a donar cobertura legal i presència social als seus projectes, i aposta per l'educació com la millor manera de transformar el món i preparar un demà millor, fent que les noves generacions aporten amb responsabilitat el millor de si mateixes. No és retòrica buida: a La Malva-rosa, esta aposta es mesura en hores de tutoria, en campaments d'estiu, en una sessió d'artteràpia que ajuda un xiquet a posar nom a què sent.

El projecte també contempla una dimensió que sovint queda en segon pla: el voluntariat. Els qui participen com a voluntaris i voluntàries no sols aporten el seu temps, sinó que també reben formació i acompanyament, convertint-se ells mateixos en part del procés de transformació. Les famílies, igualment, són considerades una peça fonamental de l'engranatge, perquè la seua implicació repercutix directament en l'evolució educativa dels menors. En definitiva, el Projecte Llum no pretén intervindre sobre el barri des de fora, sinó créixer des de dins d'ell, amb els seus veïns i veïnes com a protagonistes del canvi.