Al voltant de les 22.30 hores del 10 de març de 2020 el món faller es preparava per a conéixer una notícia difícilment imaginable tan sols uns dies abans. El Palau de la Generalitat era escenari d'un moment que passaria a la història: l'anunci del president Ximo Puig, envoltat dels seus consellers, d'ajornar (encara que mesos després s'acabarien suspenent) les Falles de 2020 per l'arribada dels primers casos de Covid-19 a la Comunitat Valenciana.
Malgrat que la situació estava més controlada que en altres punts de l'Estat, el brot en una residència de Torrent decretat eixe mateix dia, del qual en eixos moments de desconeixia la seua traçabilitat, xifrava en 63 els casos positius actius, desencadenant una decisió presa d'urgència en una Mesa Interdepartamental, tan habitual en els últims mesos, formada pel president, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, juntament amb la resta de consellers i, en aquell dia, per Carlos Galiana, regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València.
Durant eixa jornada, des del Ministeri de Sanitat s'establia que tots els esdeveniments esportius de gran afluència haurien de ser a porta tancada. En zones com Madrid, La Rioja o Vitòria, a més de suspendre les classes en col·legis, instituts i universitats, es van cancel·lar les activitats amb més de 1.000 persones, mentre que aquells esdeveniments que congregaren a menys de 1.000 persones, només podrien celebrar-se si respectaven una ocupació menor d'un terç de l'aforament.
Amb aquestes mesures per a frenar la incipient crisi del coronavirus, res convidava a l'optimisme en el món faller i apuntava a un ajornament, decisió a la qual van arribar la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València juntament amb el Ministeri de Sanitat, ja que les aglomeracions previstes es consideraven un perill per a la població. "La responsabilitat és el primer requisit de qualsevol govern; la Generalitat ha seguit els criteris científics i tècnics per a protegir la salut de la ciutadania", afirmava el cap del Consell.
La mascletà disparada a les 14 hores per la Pirotècnia Crespo d'Alzira en una abarrotada plaça de l'Ajuntament era l'últim acte de les Falles de 2020.
Unes Falles suspeses
A partir de l'anunci oficial, una ona d'incertesa planejava sobre el món faller. Declarades com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la decisió arribava a uns dies d'iniciar la seua setmana gran (del 15 al 19 de març), dies en què milers de visitants arriben de totes les parts del món per a gaudir de la pólvora, el foc, els carrers il·luminats, revetles i l'ambient festiu que regna als carrers.
A València i en moltes ciutats de la Comunitat Valenciana, a només cinc dies de la plantà, els monuments estaven ja al carrer, en ple procés de construcció, per la qual cosa la primera decisió era què fer amb ells. El Gremi d'artistes fallers va acordar el desmuntatge i magatzematge en Fira València dels monuments que podien desmuntar-se, malgrat que alguns d'Especial, així com part de la falla municipal, es van cremar a porta tancada per ser impossible aquest trasllat.
Amb perdudes econòmiques milionàries en els sectors que envolten la festa, així com en turisme i hostaleria, urgia trobar una data perquè les festes josefines de 2020 es pogueren celebrar. Quedant descartat juny, perquè en celebrar-se les Fogueres d'Alacant era impossible compaginar una hipotètica plantà dels monuments en totes dues festes, la Fira de Juliol era un escenari de consens, podent-se allargar fins a octubre la forqueta temporal, ja que més endavant es considerava impossible, al no haver-hi temps d'iniciar la maquinària d'eleccions de càrrecs i construcció de nous monuments per a març de 2021.
Finalment, la tercera ona va obligar, no sols a suspendre les Falles de 2020, sinó a ajornar les de març del passat any, permetent, això sí, celebrar unes festes "a mig gas" durant la primera setmana de setembre, facilitant el tancament d'exercici a aquelles comissions que així ho van decidir.
2022, l'any de la "normalitat"
Malgrat que l'elevada incidència provocada per la variant òmicron feia presagiar, fa tan sols unes setmanes, un escenari poc esperançador per a les Falles de 2022, la brusca baixada dels contagis en l'últim mes ha permés que la festa valenciana més internacional torne a celebrar-se amb relativa "normalitat", amb l'únic requeriment de l'ús de mascareta en interiors i en exteriors en el cas que hi haja aglomeracions.
Així, l'evolució de la crisi sanitària, unida amb una potent campanya d'immunització amb la vacunació massiva, ha fet coincidir que la primera gran festa que es va haver de cancel·lar en el conjunt de l'Estat, siga la primera a poder celebrar-se com abans de l'arribada de la Covid-19 a les nostres vides.
La multitudinària Crida, celebrada el 27 de febrer, donava el tret d'eixida a unes Falles que ja són històriques i que marcaran el retorn a la normalitat, no sols de la festa, sinó del nostre dia a dia.