Fa tres anys, l'accés a l'habitatge ja era el primer problema dels ciutadans de València segons l'Infobaròmetre Municipal. Hui, l'Ajuntament presenta els primers resultats tangibles de la seua resposta: 523 habitatges incorporats al parc públic municipal, més de mil en marxa i una inversió que supera els 68 milions d'euros, tot això en el marc del Pla + Habitatge, l'estratègia més ambiciosa en matèria d'habitatge assequible que ha posat en marxa el consistori en dècades.
El balanç l'ha presentat este diumenge el regidor d'Urbanisme i Habitatge, Juan Giner, qui ha confirmat que el pla ha assolit ja el 52% d'execució. L'objectiu inicial era incorporar un miler d'immobles al parc públic a través de distintes fórmules: construcció directa, compra d'habitatges acabats i permutes de sòl. A mitat de mandat, la xifra de 523 habitatges ja integrats en el patrimoni municipal dibuixa un ritme que contrasta radicalment amb l'heretat.
"Des del desplegament d'este pla fa tres anys s'han incorporat ja 523 nous habitatges dels mil que s'han posat en marxa mitjançant diferents fórmules com la construcció directa, la compra d'habitatges acabats o les permutes" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme i Habitatge de l'Ajuntament de València
Una comparació que parla per si sola
Per a entendre la magnitud del canvi, n'hi ha prou amb una dada. L'anterior govern municipal va incorporar un total de 14 habitatges al parc públic durant els seus dos mandats complets, és a dir, huit anys. L'actual equip, en els seus tres primers anys, n'ha sumat 523. La proporció és difícil d'ignorar: el ritme actual multiplica per 37 el del govern precedent. En termes econòmics, la diferència és igualment abismal: enfront dels 5,5 milions d'euros invertits en el període anterior, la inversió actual supera els 68 milions, la qual cosa equival a un ritme de 2 milions d'euros al mes, deu vegades més que els 199.000 euros mensuals de l'etapa anterior.
"L'únic habitatge protegit que protegix és el que es construïx. Enfront dels qui durant anys van prometre habitatge i van deixar solars, este govern parla amb fets i realitats concretes" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme i Habitatge de l'Ajuntament de València
Tres vies per a sumar pisos al parc públic
El pla no descansa en una única palanca. L'adquisició directa ha permés incorporar 273 vivendes ja construïdes. Les permutes de sòl —intercanvis de parcel·les municipals per pisos acabats o en construcció— han aportat 125 immobles de forma directa i han activat la construcció d'altres 606 vivendes de protecció pública addicionals. A això se sumen la rehabilitació d'immobles ja en mans de l'Ajuntament i la construcció de nova planta impulsada directament per Aumsa, l'empresa municipal de gestió urbanística. Un exemple concret és la promoció de 75 vivendes de lloguer assequible que actualment alça Aumsa en l'avinguda de Tarongers.
Tota esta activitat ha anat acompanyada d'una agilització administrativa sense precedents en el consistori: els terminis de tramitació de llicències de vivenda de nova planta s'han reduït un 70%, un canvi que ha tingut un efecte directe sobre el nombre de projectes que arriben a materialitzar-se.
L'impuls a l'obra privada: més de 5.400 llicències des de 2023
El pla no es limita a la vivenda pública. Des de 2023, l'Ajuntament ha concedit llicències d'obres per a la construcció de 5.465 noves vivendes. L'acceleració de l'últim any és especialment cridanera: només en el primer semestre de 2026 es van atorgar 1.314 llicències de vivenda de renda lliure, més de quatre vegades les 308 concedides en el mateix període de 2023. Són xifres que reflectixen com la seguretat jurídica i l'agilitat administrativa poden transformar el mercat de la construcció.
A eixe creixement se suma el desbloqueig de sòl urbanitzable. L'equip de govern ha activat 18 Programes d'Actuació Integrada (PAI), entre ells diversos que portaven anys congelats, com els del Grau o Benimaclet. En conjunt, estos 18 PAI obrin un potencial de més de 13.000 noves vivendes, de les quals 2.855 serien de protecció pública.
Noves ferramentes per a arribar més lluny
L'últim any ha portat mesures que amplien l'abast del pla més enllà de la construcció. La posada en marxa de l'Agència Municipal del Lloguer busca mobilitzar vivendes buides privades per a posar-les en el mercat a preus un 20% per davall de la mitjana. L'accés preferent al lloguer assequible s'ha ampliat fins als 45 anys, una mesura que reconeix que la precarietat habitacional ja no és només un problema dels més joves. I la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) ha elevat la densitat màxima permesa de 75 a 140 vivendes per hectàrea, un canvi tècnic amb conseqüències pràctiques: més pisos possibles en el mateix sòl.
El repte de fons seguix sent enorme. L'accés a la vivenda ha passat del lloc 14 al primer lloc entre les preocupacions de la ciutadania de València segons l'Infobaròmetre Municipal, i la demanda seguix sent molt superior a l'oferta, amb 41.000 sol·licitants de vivenda pública només en 2024 en el conjunt de la Comunitat Valenciana. Els 523 pisos entregats són un punt de partida, no una línia d'arribada. La vertadera prova per al Pla + Vivenda serà si, quan concloga el mandat, el miler de vivendes promés s'ha convertit en claus entregades a famílies reals.