La reforma del model de finançament estatal segueix en pausa i sembla que, cada dia que passa, més en segon pla. Malgrat que el Ministeri d'Hisenda va presentar en els primers dies de desembre l'esperat "esquelet" del nou model tal com s'havia compromés, la crisi derivada per la invasió d'Ucraïna ha mogut el focus cap a altres urgències.
L'actual escalada de preus unida a l'eixida de la crisi sanitària, fa de la reforma del model actual un assumpte incòmode per a l'executiu, ja que les posicions estan molt polaritzades entre les diferents autonomies, que intenten agranar al seu favor per a beneficiar-se d'aquest nou plantejament.
En el cas de la Comunitat Valenciana, regnava la satisfacció quan el Govern central va presentar el nou model, que s'assentava sobre el criteri de la població ajustada, com es venia reclamant. No obstant això, comença a planejar l'ombra d'un possible final de legislatura sense un acord definit.
Puig reclama un pacte d'Estat
La reunió entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el nou líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, és un clar exemple d'açò, ja que aquest tema no va estar sobre la taula en cap moment.
Referent a això, divendres passat, el president de la Generalitat i líder del PSPV, Ximo Puig, va anunciar que instarà tant a Sánchez com a Feijóo a un nou pacte d'Estat que incloga la reforma del sistema de finançament autonòmic: "No pot estar fora de l'agenda política, no es pot mirar a un altre costat", assegurava Puig.
El president de la Generalitat remarcava el seu desconeixement referent a si es va abordar o no aquest tema en la trobada i insistia que és "una realitat per a tota Espanya que ha de canviar", rebutjant que s'ajorne aquest debat "indefinidament" i advocant per recuperar el pacte autonòmic de principis dels 80, en el qual "el finançament, sens dubte, era un pilar fonamental".
Per a Ximo Puig aconseguir un finançament just "és vital per a mantenir l'Estat del Benestar", sobretot en la crisi actual, i que "sempre" estarà en l'agenda del govern del Botànic que comparteixen PSPV, Compromís i Unides Podem.
En el cas de la Comunitat Valenciana, l'infrafinançament que pateix el territori ha provocat incórrer en "un deute molt gran" per a finançar els serveis públics, una cosa que assegurava que continuaran fent "si és necessari" fins que no es reforme el sistema.
Una "qüestió peremptòria" per a Oltra
Per part seua, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, assegurava divendres passat durant la roda de premsa posterior al ple del Consell, que el canvi del model de finançament és una qüestió "peremptòria" i que no li preocupa més la postura del nou president dels 'populars', Alberto Núñez Feijóo, que la de l'anterior, Pablo Casado.
Durant la seua compareixença assegurava que continua havent-hi "marge" per a tractar aquest tema però incidia en què el més important que ha d'haver-hi "és voluntat política" perquè "quan n'hi ha, els marges s'amplien miraculosament".
La vicepresidenta insistia a demanar un "tracte just" i avisava que els valencians "no volen ser ciutadans espanyols de segona" i que necessiten finançament per a "garantir els drets". "La Constitució diu que el finançament ha d'arribar", finalitzava.