València reobri la venda del Bo Comerç des del 16 de setembre: si ja en tens un, pots comprar-ne un segon

L'Ajuntament de València obri una segona fase de venda de bons el 16 de setembre, amb 46.041 vals de 50 € per 25 €.

Guardar

71920dcfce02817ba85521eb060f9b18
71920dcfce02817ba85521eb060f9b18
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Una ciutat que esgota els seus bons abans que hi haja sorteig és una ciutat amb ganes de comprar. Això, exactament, és el que ha ocorregut amb la campanya Bonos Comercio VLC 2026 de l'Ajuntament de València: el nombre de sol·licituds de preinscripció igualà el de vals disponibles —46.041— i no va caldre celebrar cap sorteig notarial per a repartir-los. Tots els inscrits que complixen els requisits han resultat beneficiaris. I ara, els qui no van arribar a temps tindran una segona oportunitat.

Una segona fase oberta a qualsevol ciutadà des del 16 de setembre

El regidor de Comerç, Santiago Ballester, ha anunciat este dimarts que la Junta de Govern Local modificarà les bases de la campanya per a habilitar una nova fase de venda amb els bons que no hagen sigut adquirits pels beneficiaris originals. El termini perquè estos últims compren el seu bo venç el 15 de setembre; l'endemà, els vals restants eixiran a la venda lliure per a qualsevol persona interessada.

"La modificació de la campanya es realitza per a reforçar el comerç local" - Santiago Ballester, regidor de Comerç de l'Ajuntament de València

La campanya es mantindrà activa en esta segona fase fins al 15 de novembre de 2026, llevat que els bons disponibles s'esgoten abans. I hi ha un detall que mereix atenció: qui ja haja comprat un bo durant la fase de preinscripció també podrà adquirir un segon en esta nova etapa, cosa que trenca amb el límit habitual d'un val per persona i campanya que ha caracteritzat edicions anteriors.

Què és exactament el Bo Comerç i com funciona

Cada bo té un valor de 50 euros: la persona usuària abona 25 euros i l'Ajuntament aporta els 25 euros restants. És a dir, el consistori valencià subvenciona la mitat del val, amb l'objectiu de mobilitzar el consum cap al xicotet comerç de proximitat. Els bons són digitals i poden utilitzar-se mitjançant codi QR o a través de l'aplicació de Cambra València; a més, permeten distribuir el saldo entre diverses compres mentre romanguen vigents. Res de gastar els 50 euros d'una sola vegada: el saldo pot repartir-se entre diverses visites a distints establiments.

Participen nombrosos establiments de sectors com alimentació, comerç minorista, moda, calcer, llar, llibreries, òptiques, floristeries, perruqueries i altres servicis personals, encara que existixen algunes activitats excloses per les bases reguladores. El llistat actualitzat dels negocis adherits està disponible en la web oficial de la campanya, que seguix creixent: els comerços de la ciutat que desitgen adherir-se a Bons Comerç VLC podran fer-ho fins al 30 de setembre.

Un bo especial per als comerços afectats per les obres de Pérez Galdós i Giorgeta

Paral·lela a la campanya general, existix una iniciativa específica per a una zona concreta de la ciutat que travessa un moment especialment delicat. L'alcaldessa de València, María José Catalá, va anunciar la voluntat del consistori d'impulsar una iniciativa especial de suport al comerç de Pérez Galdós-Giorgeta, un àmbit urbà que està actualment immers en les obres corresponents a l'àmplia actuació de millora urbanística.

Per a estos negocis, el termini d'adquisició del bo roman obert fins a esgotar existències. En total, l'Ajuntament ha emés 10.598 bons específicament per a donar suport al comerç d'esta zona durant el període d'obres, i la campanya finalitzarà quan s'hagen venut tots ells. Una forma de compensar l'impacte inevitable que qualsevol gran intervenció urbana genera sobre els negocis de l'entorn.

En conjunt, l'aposta de l'Ajuntament de València pels bons comerç reflectix una estratègia que va més enllà del simple incentiu al consum: es tracta de teixir una xarxa de suport al xicotet comerç en moments concrets de pressió —ja siguen les obres d'una avinguda o la incertesa econòmica general— col·locant directament en la butxaca del ciutadà l'eina per a marcar la diferència entre entrar o no a una tenda del barri.