Set segles d'història mereixen alguna cosa més que una desfilada. El Corpus Christi de València, conegut popularment com la Festa Grossa, celebra este 2026 el seu 700 aniversari amb una edició carregada de novetats que busquen recuperar tradicions perdudes i engalanar com mai el centre històric de la ciutat. Entre les iniciatives més cridaneres destaquen dos: la tornada dels cors al llarg del recorregut de la Processó General, una imatge que moltes generacions recorden amb especial afecte, i la instal·lació de set monuments florals distribuïts pels carrers i places de l'itinerari processional.
Una tradició que torna a sonar als carrers
La presència de cors cantant al pas de la Custòdia va ser durant dècades una de les estampes més recognoscibles del Corpus valencià. Amb el temps, eixa imatge va anar desapareixent del recorregut. Ara, la Regidoria de Festes i Tradicions, juntament amb l'Associació Amics del Corpus i la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana, la torna en el marc dels actes del seté centenari. No és un gest menor: recuperar una tradició oral i musical en una festivitat declarada d'Interés Turístic Autonòmic equival a restituir part de la seua ànima col·lectiva.
Set agrupacions corals se situaran en punts estratègics del recorregut i actuaran especialment durant el pas de la Custòdia, considerat el moment cimera de la celebració. La custòdia processional és una de les joies patrimonials vinculades al Corpus Christi i està reconeguda com la més gran del món. Els cors que participaran són la Societat Coral de Sant Antoni de Benaixeve, l'Orfeó Manuel Palau, el Cor Aaacema, la Coral Divisi, la Coral Polifònica Valentina, la Coral de l'Agrupació Musical Santa Cecília del Grau i el Grup Coral Quorum.
"El Corpus Christi de València ha arribat fins als nostres dies perquè ha sabut conservar elements que el fan únic. Recuperar la presència dels cors al llarg de la processó significa recuperar una imatge que forma part de la memòria d'esta celebració i que moltes generacions recorden amb especial afecte" - Mónica Gil, regidora de Festes i Tradicions de l'Ajuntament de València
Set monuments de flors per a set segles d'història
Si els cors tornen la veu a la processó, els monuments florals li afigen una dimensió visual sense precedents. En commemoració del 700 aniversari, s'ubicaran set monuments florals a càrrec del Gremi de Floristes de la Comunitat Valenciana en diversos carrers i places. Dissenyades baix la coordinació de Juan Lluesma, estes composicions poden veure's des del divendres 5 de juny en la plaça de Manises, la plaça del Tossal, l'entorn de la Llotja, la cantonada de l'avinguda de María Cristina amb el carrer de Sant Vicent, enfront de l'església de Sant Martí, en el carrer de la Mar i enfront del Palau Arquebisbal.
Cada un d'estos enclavaments coincidix, a més, amb la ubicació d'un dels cors participants, de manera que la música i les flors crearan juntes set punts d'acompanyament al llarg del recorregut. La sinergia no és casual: la intenció és que el trajecte de la Processó General es convertisca en una experiència sensorial completa, on l'olor de les flors i la veu dels cors envolten el pas de la Custòdia en cada tram.
Estos set monuments se sumen al tradicional monument floral dedicat al Corpus que cada any s'instal·la en la plaça de la Reina, una obra que representa el Sant Calze, dissenyada en bareta per l'artista Juanjo García i completada anualment amb ornamentació floral per l'alumnat i professorat de l'Escola Municipal de Jardineria.
La plaça de l'Ajuntament, vestida amb prop de 900 flors
L'aparador més visible d'esta edició centenària l'oferix la plaça de l'Ajuntament. La Delegació de Parcs i Jardins ha impulsat una intervenció ornamental extraordinària: dos composicions florals que reproduïxen la bandera d'Espanya i la Reial Senyera junt a la font central de la plaça. Per a això s'han plantat prop de 900 exemplars de kalanchoe en roig i groc, subministrats per un viver valencià. Com a detall singular, la franja blava de la Senyera s'ha realitzat amb marmolina acolorida, per a reforçar el contrast visual del conjunt. L'obra ha sigut executada per SAV.
"El 700 aniversari mereix que València reflectixca en els seus carrers la importància d'una celebració que forma part de la seua història. Cada element que incorporem estos dies, des dels monuments florals fins a esta actuació en la plaça de l'Ajuntament, contribuïx a reforçar la presència del Corpus en la ciutat" - Mónica Gil, regidora de Festes i Tradicions de l'Ajuntament de València
Set-cents anys d'una festa que va sobreviure a tot
La tesi que defén que el Corpus Christi valencià complix 700 anys s'empara en la primera aparició documentada de la festa l'any 1326, registrada en un llibre del Consell de la Ciutat, on els jurats de València inclogueren per primera vegada el Corpus en el calendari festiu oficial. Eixe 4 de juny de 1355 va nàixer el gran teatre urbà que va unir el poder civil i el religiós, consolidant València com un nucli de primer orde en la Corona d'Aragó. Una celebració que, com recorda la història, no és només una data en l'almanac, sinó l'aniversari d'una tradició que ha sobreviscut guerres, pestes, canvis de règim i el pas inexorable dels segles.
El Corpus de València està considerat una de les manifestacions patrimonials més completes d'Espanya per la riquesa i diversitat dels seus elements tradicionals. Des de la Delegació de Festes i Tradicions s'ha iniciat la tramitació perquè el Corpus Christi aconseguisca la declaració de Festa d'Interés Turístic Nacional. L'horitzó és encara més ambiciós: la celebració aspira a ser reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, un objectiu que la convertix, en este 700 aniversari, en una cosa més que una tradició: en una aposta de futur. Recuperar els cors, vestir els carrers de flors i engalanar la plaça de l'Ajuntament amb quasi 900 plantes no són només gestos estètics; són el senyal que una ciutat seguix apostant, segle rere segle, i per això la fa singular.