València planta 644 arbres i escocells gegants en Giorgeta i Pérez Galdós per a convertir dos de les seues avingudes més concorregudes en refugis d'ombra

La reforma de Giorgeta i Pérez Galdós incorpora 644 arbres, 25.000 arbustos i asfalt que reduïx un 20% les emissions de CO2.

Guardar

03cbdd88ae5b51b3d99b612bc5145eb1
03cbdd88ae5b51b3d99b612bc5145eb1
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Dos de les artèries més transitades de València —per les quals circulen diàriament uns 56.000 vehicles— estan a punt de convertir-se en una cosa que mai no van ser: avingudes amb ombra. L'Ajuntament de València ha desvelat el detall verd de la gran reforma de les avingudes Giorgeta i Pérez Galdós, una obra que en la seua dimensió ambiental contempla la plantació de 644 arbres nous i més de 6.800 metres quadrats de zones verdes, juntament amb quasi 25.000 exemplars d'espècies arbustives repartits al llarg de tot l'àmbit d'actuació.

Una reforma històrica que ara mostra la seua cara més verda

Les obres van arrancar el 30 de juny de 2025 i representen, segons la mateixa alcaldessa María José Catalá, "l'obra urbana més important que haurà fet l'Ajuntament en els últims 40 anys" . Amb un pressupost total de 23,9 milions d'euros finançats amb fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència Next Generation, el projecte s'executa per fases amb una finalització aproximada prevista per a l'últim trimestre de 2026. L'actuació abasta una superfície de 100.000 metres quadrats i més de dos quilòmetres de longitud.

Ara, amb els carrils de trànsit rodat ja reoberts provisionalment, el focus es desplaça cap al que potser siga el canvi més tangible per al vianant: l'ombra. No com a detall cosmètic, sinó com a objectiu climàtic declarat.

"Més ombra i menor impacte climàtic és un dels objectius de l'actuació en matèria mediambiental de la reforma d'estes dos avingudes" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de València

Escocells més grans, arrels més fortes, arbres més útils

El problema de plantar arbres en zones urbanes no és només trobar espai: és garantir que sobreviuen i creixen prou per a generar ombra real. Per això, un dels aspectes tècnics més rellevants del projecte és la grandària dels escocells. Els arbres situats en zones de paviment dur es plantaran en escocells d'1,5 × 2,0 metres, confinats per xapa d'acer galvanitzat, una solució que permet un major desenvolupament radicular que els escocells estàndard de la ciutat.

Allà on l'espai ho permet, el projecte va més lluny: es crearan escocells correguts i vegetats, que amplien la presència de verd a nivell del sòl i afavorixen que l'arbratge cresca amb força. Estos escocells correguts es plantaran amb espècies arbustives i es remataran amb una capa de restes de poda triturades per a conservar la humitat del sòl. Una solució senzilla, però eficaç per a qui haja vist morir arbres joves en l'asfalt estiuenc de qualsevol ciutat mediterrània.

Quant a la distribució, el projecte contempla alineacions d'arbratge en ambdues voreres. La vorera est —la que rep el sol de la vesprada— tindrà una filera d'arbres destinada específicament a generar ombra sobre el nou carril bici i sobre els vianants. En la mitjana central enjardinada es mantindrà l'alineació existent de Washingtonia robusta, les icòniques palmeres de port esvelt, que es completaran amb noves espècies.

Reg sectoritzat i asfalt que respira

Perquè tota esta nova massa vegetal sobrevisca a l'estiu valencià, l'obra incorpora una xarxa de reg completament nova, organitzada en 11 sectors i 54 subsectors, amb distintes tipologies adaptades al tipus d'àrea: zones enjardinades, jardineres i escocells tenen sistemes diferenciats. No és un detall menor: un reg mal dissenyat pot arruïnar anys de plantació.

També s'instal·laran uns 54.000 metres quadrats d'asfalt fonoabsorbent per a reduir el soroll produït per la circulació. Però el seu impacte no es limita al soroll: segons el regidor Giner, este paviment especial reduirà en un 20% les emissions de CO2, convertint el ferm de l'avinguda en part activa de l'estratègia climàtica.

Un pla d'ombra que va més enllà de Giorgeta

L'aposta per l'arbratge en estes dos avingudes no és una iniciativa aïllada. L'Ajuntament de València porta temps desenvolupant un pla municipal per a crear més ombra en els carrers de la ciutat, del qual ja s'han executat proves pilot com la instal·lació de tendals en les places d'Espanya i d'Amèrica. La pròxima reforma de la plaça de Sant Agustí seguirà la mateixa lògica: 308 metres quadrats de pèrgoles i la plantació de 69 arbres en un espai on actualment a penes existix ombra.

L'objectiu principal de l'actuació és avançar cap a un model de mobilitat més sostenible, reduint la presència del trànsit rodat i guanyant espai per als vianants mitjançant l'ampliació de voreres, la creació d'àrees d'estada i una reorganització completa de l'entorn urbà. En eixe context, els 644 arbres de Giorgeta i Pérez Galdós no són només vegetació: són l'aposta més visible de què València vol ser, d'una vegada per totes, una ciutat que es puga caminar a l'agost.