Una baixa mèdica pot prolongar-se durant mesos, però existix un límit que marca un abans i un després per al treballador. La incapacitat temporal té una duració màxima ordinària de 545 dies, equivalents a 18 mesos.
En arribar a este termini, la relació laboral entre ocupador i empleat no acaba automàticament, encara que la situació canvia i el cas passa a estar baix el control de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
Durant este període, el treballador pot continuar percebent la prestació econòmica corresponent mentre es determina quin serà el seu futur. L'empresa, a més, deixa de cotitzar per eixa persona a la Seguretat Social.
Així, l'expedient ja no queda baix la seua gestió i comença una nova fase en la qual s'estudia si l'empleat pot tornar al seu lloc, necessita més temps per a recuperar-se o s'ha de reconéixer una incapacitat permanent.
Què ocorre quan la baixa mèdica arriba als 545 dies
La incapacitat temporal comença amb un període màxim de 12 mesos. Este termini pot ampliar-se altres sis mesos quan existixca una previsió raonable de recuperació dins d'este temps. Per això, el límit ordinari queda fixat en 545 dies.
En arribar a este punt, el contracte de treball no desapareix. Queda suspés temporalment mentre s'analitza la situació de l'empleat. L'Equip de Valoració d'Incapacitats (EVI) intervé en l'avaluació i les seues conclusions servixen per a determinar quin camí ha de seguir l'expedient.
Mentre el procediment roman obert, la prestació econòmica pot continuar. El treballador no queda, per tant, sense protecció de forma automàtica en complir els 18 mesos. A partir d'ací, l'INSS assumix la gestió i ha d'establir què ocorre amb la seua situació.
La Seguretat Social pot donar l'alta o ampliar el procés
Una de les possibilitats és que es determine l'alta mèdica. Si la valoració conclou que el treballador s'ha recuperat o que les seues limitacions permeten tornar a la seua activitat, haurà de reincorporar-se al lloc en els termes fixats en la resolució.
La comunicació es realitza inicialment mitjançant un SMS i després es formalitza a través d'una notificació oficial en la seu electrònica. Una vegada rebuda, el treballador haurà de tornar al seu lloc quan així s'establixca.
Existix també una segona via: la demora de qualificació. S'utilitza quan encara existix una possibilitat de recuperació i resulta necessari esperar abans de prendre una decisió definitiva. En determinats supòsits, este període pot prolongar-se fins a arribar als dos anys.
Quan pot reconéixer-se una incapacitat permanent
La tercera alternativa és el reconeixement d'una incapacitat permanent. Esta opció es planteja quan l'INSS considera que les limitacions del treballador tenen suficient gravetat i caràcter irreversible com per a impedir-li desenvolupar correctament la seua activitat laboral.
La incapacitat permanent es dividix en distints graus i cada un té conseqüències econòmiques diferents. En el cas de la parcial, el treballador pot rebre una indemnització equivalent a 24 mensualitats de la seua base reguladora.
Per la seua banda, la incapacitat permanent total dona dret, amb caràcter general, a una pensió equivalent al 55% de la base reguladora, encara que eixe percentatge pot augmentar en determinades circumstàncies.
L'absoluta, en canvi, suposa una prestació equivalent al 100% de la base reguladora. A més, junt a este subsidi la Seguretat Social a Espanya també contempla un complement destinat a la persona que atenga el beneficiari.
Què és la base reguladora i com es calcula?
La base reguladora és la quantitat que la Seguretat Social pren com a referència per a calcular quant correspon cobrar per una prestació. Ara bé, és important conéixer que no és necessàriament el sou que rep el treballador cada mes.
S'obté a partir de les seues bases de cotització a la Seguretat Social durant un determinat període. En el cas de les incapacitats permanents, la forma de calcular-la canvia segons el tipus i segons si esta procedix d'una malaltia comuna, un accident laboral o una altra circumstància.
Una vegada determinada eixa base, la Seguretat Social aplica el percentatge que corresponga segons el grau reconegut. Per això, quan una resolució parla d'un percentatge de la base reguladora, no significa que eixe percentatge s'aplique directament a l'últim sou, sinó a la quantitat calculada prèviament per l'INSS.