Porten més d'un segle atrapats entre les pàgines d'una novel·la. Ara, Doña Manuela i el xiquet aragonés, dos dels personatges més recognoscibles d'Arroz y tartana —l'obra amb què Vicente Blasco Ibáñez retratà sense pietat la València burgesa de finals del segle XIX— estan a punt de fer el salt al carrer, literalment fosos en bronze. Les escultures que els representen han completat el seu modelatge en fang i ja es troben en els tallers d'Arganda del Rey (Madrid), on ha començat el procés de fosa. L'objectiu és instal·lar-les abans que acabe 2026 en la plaça del Mercat, el cor històric de la ciutat al qual la pròpia novel·la està íntimament lligada.
Una obra publicada en 1894 que continua sent un espill
Arroz y tartana va ser publicada per Blasco Ibáñez en 1894, originalment com a fulletó en el diari El Pueblo, que ell mateix dirigia, i es tracta de la seua primera novel·la costumista de tema valencià. L'expressió del títol era aleshores una dita popular que descrivia a aquells que gastaven més del que tenien per a aparentar una vida que no podien permetre's. La novel·la submergix el lector en la València de finals del segle XIX, una ciutat en plena transformació on la tradició i la modernitat xocaven, i és un retrat fidel d'una societat en transició marcada per l'auge industrial i les tensions entre el vell comerç i l'emergent món de les finances. Un conflicte que, pensant-ho bé, no ha envellit massa.
Doña Manuela és la figura central de la novel·la, ambientada en la València de finals del segle XIX. El seu pare va ser un immigrant aragonés que va arribar a la ciutat mediterrània i amb molt de treball va aconseguir fundar una tenda en la plaça del mercat anomenada Les Tres Roses. Després d'enviduar dos voltes i amb quatre fills, Doña Manuela empenya les seues riqueses en hipoteques i pagarés de condicions draconianes amb la intenció de mantindre el seu tren de vida i aconseguir bons casaments per a les seues filles. El xiquet aragonés, per la seua part, és el símbol d'eixa altra València: la dels que van arribar a la ciutat buscant un futur millor i el van construir amb les mans.
Fidelitat al text, cisell en mà
L'escultor encarregat del projecte, Alfredo Llorens, no ha deixat res a l'atzar. Per a construir ambdues figures ha pres com a referència directa les descripcions que el mateix Blasco Ibáñez va escriure en la novel·la. L'artista ha recorregut als textos originals per a construir ambdues figures; en el cas del xiquet aragonés, l'escultura reproduïx el seu aspecte tal com apareix descrit en l'obra, amb el trage de pana desgastat i el mocador nuat en les temples. Per a Doña Manuela, Llorens s'inspira en la descripció que obri la novel·la: una dona elegant, embolicada en abric llarg, acuradament enguantada, amb la bosseta en el canell i el rostre cobert per la tènue blonda de la mantellina. Una llicència, no obstant això, ha pres l'escultor: suprimir la mantellina perquè el rostre de la protagonista quede visible. A voltes, l'escultura té les seues pròpies regles.
Llorens, doctor en Art i professor del Departament d'Escultura de la Facultat de Belles Arts de València, no és alié als encàrrecs monumentals. Ha passat dos dècades dissenyant peces per a la firma Lladró, amb prop d'un centenar de referències al seu nom, i és l'autor d'obres com el Monument a l'arquitecte Rafael Guastavino en la plaça de la Reina de València, el Monument a la Música en La Vall d'Uixó o el Monument a l'historiador Nicolau Primitiu en Massarrojos. Coneix bé el pes del bronze i el que significa deixar una empremta permanent en l'espai públic.
Sobre les seues creacions per a esta ruta, el mateix artista reflexiona amb fondària. Del xiquet aragonés diu que és "memòria de la ciutat i testimoni d'una societat a la fi empàtica, que el reconeix i el consagra en símbol del que vam ser". De Doña Manuela, Llorens traça un retrat complex que l'acosta a figures com Emma Bovary o Ana Ozores: una vida no exemplar, però marcada per un coratge i una determinació que van més enllà dels seus errors, especialment vistos des de la distància de quasi segle i mig.
Una ruta que mescla literatura i cinema per tota la ciutat
El projecte pretén que els personatges no romanguen únicament en les pàgines dels llibres, sinó que passen a formar part del paisatge quotidià de la ciutat. La iniciativa inclourà personatges de 15 obres literàries i 10 llargmetratges ambientats a València. Les estàtues, totes de bronze i de caràcter figuratiu, se situaran en els llocs on transcorren les històries i comptaran amb codis QR que permetran als visitants accedir a informació detallada sobre cada obra i personatge. Una forma de convertir el passeig per la ciutat en una experiència cultural sense necessitat d'entrar en cap museu.
Després de les figures d'Arroz y tartana, els següents protagonistes de la ruta seran Mortadelo i Filemón, de la pel·lícula La gran aventura de Mortadelo y Filemón, dirigida per Javier Fesser, amb instal·lació prevista després de les Falles de 2027 en l'entorn del carrer de Dalt, en el barri del Carme. La combinació no pot ser més heterogènia: de la València naturalista de Blasco Ibáñez als agents de la T.I.A. És, en certa manera, el retrat complet d'una ciutat que ha servit d'escenari per a imaginacions molt distintes.
"Des del govern de María José Catalá continuem apostant per portar la cultura a tots els barris i, a més, homenatgem escriptors tan il·lustres i tan valencians com Vicente Blasco Ibáñez" - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
La ruta literària recorre obres que van des del Renaixement fins a l'actualitat, amb títols com L'Espill de Jaume Roig (1460), Los locos de Valencia de Lope de Vega (1620) o, ja en el segle XX, Tranvía a la Malvarrosa de Manuel Vicent i Gràcies per la propina de Ferran Torrent. Quatre novel·les del mateix Blasco Ibáñez tenen cabuda en el recorregut: Arroz y tartana, Flor de mayo, La barraca i Cañas y barro. Si hi ha una ciutat que ha inspirat els seus escriptors amb constància, eixa és València.
La novel·la ja va tindre una vida més enllà del paper quan, en 2003, José Antonio Escrivá va dirigir una sèrie per a RTVE basada en ella, interpretada per Carmen Maura i José Sancho en els papers principals. Ara, més de vint anys després, Doña Manuela tornarà a ocupar el seu lloc en la plaça del Mercat, esta vegada sense guió ni càmera: només bronze, espai públic i la memòria col·lectiva d'una ciutat que, al remat, ha decidit saldar un deute pendent amb els seus propis personatges.