En el cor del Parc de Marxalenes, entre arbres i el rumor de la ciutat que avança, sobreviu un racó on el temps pareix haver-se detingut en el segle XVIII. L'Alqueria Fèlix reobri les seues portes al públic amb horari regular a partir del dilluns 14 de setembre, posant fi a una etapa que només era accessible mitjançant visita concertada. Una joia patrimonial que, a pocs metres del bullici urbà de València, guarda entre les seues parets de llaurador la història de l'horta i un dels testimonis més complets de l'antiga indústria de la seda.
Un espai que mai va tancar del tot, però que ara s'obri a tots
Seria inexacte dir que l'Alqueria Fèlix ha romàs tancada estos mesos. L'immoble ha mantingut la seua activitat i ha continuat rebent visites i acollint diferents iniciatives, encara que sense una obertura diària. L'espai ha continuat rebent visites prèviament concertades, la qual cosa ha permés que grups escolars, col·lectius de persones majors, veïns i altres entitats hagen pogut conéixer l'immoble i el seu patrimoni. Però una cosa és visitar amb cita prèvia i una altra molt distinta poder assomar-se un dimarts de matí, de camí al treball o simplement perquè el dia convida a descobrir alguna cosa nova.
També durant este període, l'alqueria ha acollit joves artistes en el marc dels Premis de Creativitat de Residències Artístiques, i ha obert les seues portes a associacions culturals i veïnals. Un ús viu, en definitiva, encara que limitat. Ara l'Ajuntament fa un pas més.
"Recuperem l'obertura ordinària d'un espai que conserva un patrimoni únic vinculat a la història de l'horta i a la tradició sedera valenciana" - Mónica Gil, regidora de Família, Joventut i Infància de l'Ajuntament de València
Quan i com visitar l'Alqueria Fèlix
L'espai podrà visitar-se de dilluns a divendres, de 9:00 a 13:00 hores, i els dimarts i dijous també de vesprada, de 16:00 a 19:00 hores. A més, obrirà l'últim dissabte de cada mes, de 10:00 a 13:00 hores. La visita és gratuïta i permet accedir a l'interior d'este immoble d'interés patrimonial. Un horari que, sense ser el d'un museu de gran ciutat, cobrix els moments que veïns i escolars poden acostar-se sense complicacions.
Una exposició permanent que explica què va ser l'horta
L'espai compta amb una exposició permanent que dona a conéixer la seua història i explica com era abans la vida a l'horta. Formada per huit panells expositius, en ells es divulga la història i l'arquitectura de l'edifici, la seua evolució constructiva, què és una alqueria i com era la vida a l'horta valenciana, així com les activitats agrícoles i qui van ser els seus últims propietaris. Tot això es complementa amb fullets i una audioguia accessible mitjançant codis QR, que oferix una experiència immersiva per a entendre el valor d'este patrimoni.
Resulta cridaner que un edifici d'estes característiques haja arribat fins hui en condicions de ser visitat. El seu origen data del segle XIV i es tracta d'un treball de rehabilitació molt valorat per ser una peça única de l'arquitectura popular valenciana. Félix és una vivenda de llauradors, amb una construcció més estandarditzada, adaptada a l'ús com a vivenda i activitats agropecuàries. No té la solemnitat d'un palau, sinó l'autenticitat del quotidià.
El 'llit de cuc': el llit de cucs que València no hauria d'oblidar
Si hi ha un motiu per a no perdre's esta visita, eixe és el llit de cuc. Entre els elements de major interés patrimonial destaca el denominat "llit de cuc" o andana, situat en la planta superior i datat entre finals del segle XVIII i principis del XIX. Es tracta d'una estructura de fusta amb prestatges de canya que s'utilitzava per a la cria del cuc de seda durant el seu cicle de reproducció. Els capolls obtinguts es destinaven a l'elaboració del fil de seda que, durant segles, va convertir València en una de les grans capitals sederes d'Europa.
És en la planta superior on es conserva l'antiga cambra convertida en viver de cucs de seda, de la qual es conserven hui en dia els anomenats llits de cucs. Estes andanes sederes es relacionen amb la indústria de la seda que es va desenvolupar en multitud d'alqueries de L'Horta durant el segle XVIII i principis del XIX. Este vestigi és un dels exemples millor conservats del que va ser la sericicultura en l'economia i la societat valenciana, una activitat que va deixar una empremta profunda en la ciutat, visible encara hui en edificis com la Llotja de la Seda, Patrimoni de la Humanitat.
El nom de Félix i el pes de les generacions
La denominació de l'alqueria fa referència als seus últims propietaris, els quals des del segle XIX es deien Félix Valls, nom que seguia generació rere generació. Hi ha alguna cosa poètica en això: un cognom que es convertix en nom propi, que passa de boca en boca durant generacions fins a quedar gravat en la pedra i en els registres municipals. Eren llauradors de l'Horta que gestionaven l'alqueria, després de ser arrendada pel Comte de Parcent i Contamina. Una història de treball i arrelament que l'exposició permanent s'encarrega ara de recuperar per als qui vulguen escoltar-la.
La reobertura de l'Alqueria Félix arriba en un moment que ciutats com València busquen equilibrar el pes del turisme massiu amb la posada en valor d'un patrimoni local moltes vegades invisible per al propi veïnat. La museïtzació impulsada en 2022 va permetre reunir en el propi edifici informació sobre la seua història, la seua arquitectura i les activitats que tradicionalment es desenvolupaven en les alqueries, posant especial atenció a la relació entre l'horta i la producció de seda. Precisament, la conservació de l'antiga andana convertix este espai en un lloc especialment interessant per a conéixer una activitat que durant segles va formar part de la història de València i del seu entorn agrícola. Recuperar eixe horari regular, amb entrada lliure i sense necessitat de reserva prèvia, no és només una qüestió de gestió: és una declaració d'intencions sobre quin tipus de ciutat vol ser València amb la seua pròpia història.