El Ple de l'Ajuntament de València ha donat llum verda, amb el suport unànime de tots els grups polítics, a l'adhesió de la ciutat a la Xarxa de Destins Turístics Urbans (RDU), la primera aliança institucional d'este tipus a Espanya que agrupa els principals destins urbans del país baix un paraigua comú de cooperació, promoció i sostenibilitat. No és un pas menor: València no només se suma a la xarxa, sinó que la presidirà durant els seus dos primers anys de vida.
La decisió suposa la culminació d'un procés que va arrancar el passat 16 de març, quan representants institucionals de Barcelona, Madrid, Màlaga, Sant Sebastià, Sevilla, València i Saragossa formalitzaren l'acord en el Saló de Cristall de l'Ajuntament de València, convertint-se així en les ciutats fundadores d'esta nova xarxa de col·laboració turística. Ara, amb l'aprovació plenària, València fa el pas formal que la integra plenament en l'estructura jurídica de l'associació.
Una xarxa amb pes específic: 29 milions de turistes i 8,3 milions d'habitants
Les dimensions del projecte parlen per si soles. Les set ciutats fundadores sumen 8,3 milions d'habitants —el 17% de la població espanyola— i reben conjuntament 29 milions de turistes, la qual cosa representa el 25% del total nacional. Darrere d'eixes xifres hi ha alguna cosa més que estadístiques: hi ha metres de cua davant de monuments, terrasses desbordades a l'estiu, veïns que veuen com el seu barri muda de pell. En l'última dècada, el turisme urbà s'ha consolidat com un dels segments més dinàmics i estratègics del sistema turístic espanyol, plantejant reptes a les ciutats que requerixen respostes coordinades.
I és que el turisme de ciutat no és només una font d'ingressos. El 75% del turisme global es concentra en ciutats, i el 50% dels viatges internacionals té com a destí grans urbs. A Espanya, el turisme urbà ja genera prop del 25% dels ingressos del sector, i s'estima que en 2032 abastarà un mercat de 9,4 bilions d'euros en tot el món. Amb semblant volum en joc, que les ciutats hagen tardat tant a organitzar-se de forma coordinada resulta quasi sorprenent.
Fins ara no existia un marc estatal que facilitara l'intercanvi de coneixement, la cooperació entre destins urbans ni l'articulació d'una posició comuna davant d'administracions i organismes. La RDU ve a omplir eixe buit.
València presidix, Visit València secretaria
Els estatuts aprovats en el Ple fixen el domicili social de l'associació en l'Ajuntament de València i li atorguen la presidència inicial durant el primer període de dos anys. La Secretaria Tècnica recaurà en la Fundació Visit València de la Comunitat Valenciana. Durant esta primera fase, València assumirà la coordinació del grup de treball a través de la Fundació Visit València, entitat que s'encarregarà d'organitzar les reunions, dinamitzar la col·laboració entre destins i establir les bases per a la futura constitució formal de la xarxa. Un paper que reconeix el treball previ de coordinació desenvolupat per la ciutat durant tota la fase preparatòria.
L'alcaldessa de València, María José Catalá, ja va anticipar l'esperit del projecte quan es va firmar el protocol fundacional en març. Per a Catalá, les set ciutats firmants "s'enfronten al repte de gestionar l'arribada de milions de visitants, que utilitzen els nostres sistemes de mobilitat, servicis públics i espais comuns". "No morir d'èxit i atendre esta demanda exigix planificació, visió estratègica i cooperació", va ressaltar.
"Per això, des de València i junt a vosaltres, hem volgut fer un pas avant impulsant esta xarxa, per a avançar cap a un model de turisme urbà més sostenible, més innovador i més equilibrat" - María José Catalá Verdet, alcaldessa de València
Què farà la xarxa: de la sostenibilitat a la intel·ligència artificial turística
La RDU no naix per a fer declaracions d'intencions. El seu funcionament preveu la posada en marxa de comissions tècniques i grups de treball, l'organització de congressos i seminaris, la publicació d'informes, l'impuls de ferramentes tecnològiques compartides i la participació en projectes conjunts nacionals i internacionals. La xarxa abordarà, entre altres reptes, l'equilibri entre visitants i residents, la preservació del patrimoni, la gestió de fluxos turístics, la transformació digital i la sostenibilitat econòmica, ambiental i social.
L'acord també faculta la regidora delegada de Turisme per a realitzar tots els tràmits necessaris i per a representar l'Ajuntament en els òrgans de govern i de treball de la xarxa, la qual cosa garantix una interlocució directa i àgil des del primer moment.
Portes obertes: criteris per a entrar en el club
Les set ciutats fundadores no pretenen quedar-se soles. Els estatuts contemplen la incorporació de nous destins urbans, encara que amb criteris d'admissió exigents: un volum mínim de pernoctacions, població censada i places d'allotjament. L'objectiu és clar: garantir que la xarxa estiga integrada per ciutats amb una dimensió urbana i una estructura turística realment consolidades, i no convertir-se en un fòrum d'adhesions simbòliques sense substància.
L'enfocament que defenen les ciutats passa per prioritzar la qualitat enfront de la quantitat, impulsar un turisme que genere valor econòmic i garantir una convivència adequada amb la població local. Eixa és, en definitiva, la pregunta que la RDU tracta de respondre: com fer que el turisme continue sent una font de prosperitat sense que els veïns acaben sentint-se estranys en la seua pròpia ciutat. Amb València al capdavant durant els pròxims dos anys, la capital del Túria té ara la responsabilitat —i l'oportunitat— de demostrar que eixa equació té solució.