La plaça de l'Ajuntament de València fa anys que sent l'aparador més visible de la ciutat i, paradoxalment, també un dels seus espais més desordenats visualment. Para-sols de colors dispars, tendals de distintes formes, logotips comercials competint amb la façana del Palau de Comunicacions. Este paisatge té els dies comptats. La Comissió Tècnica de Patrimoni ha emés un dictamen favorable per a homogeneïtzar la imatge de totes les terrasses d'hostaleria de la plaça, donant així un suport institucional clau al projecte impulsat pel Servei de Turisme de l'Ajuntament.
Un disseny clàssic per a un entorn monumental
No va ser una decisió improvisada. La iniciativa és el resultat d'una anàlisi tècnica rigorosa, l'estudi de referents internacionals i la coordinació amb els arquitectes de la futura reurbanització de la plaça. Després de valorar diverses alternatives estètiques, l'equip redactor del projecte va donar suport a l'alternativa denominada "Línia Clàssica" d'entre les tres propostes estètiques presentades. Una opció pensada no sols per a embellir l'espai hui, sinó perquè encaixe sense friccions amb el disseny definitiu que s'executarà en els pròxims anys.
Esta proposta prioritza el valor estètic i el respecte al caràcter monumental de l'entorn, garantint que la renovació siga plenament compatible amb el disseny definitiu, i evita així la implantació de solucions provisionals que hagen de modificar-se en els pròxims anys. Dit d'una altra manera: el que s'instal·le ara no serà un pegat provisional, sinó el primer pas d'una transformació duradora.
La plaça es troba en l'àrea de protecció visual d'alguns dels edificis més representatius del patrimoni valencià, com la Casa Consistorial, el Palau de Comunicacions, l'Ateneu Mercantil i l'edifici Rialto, tots ells integrats en un entorn d'especial valor patrimonial. Davant un veïnat arquitectònic semblant, el mobiliari hostaler no pot permetre's el luxe de desentonar.
Gris forja, blanc cru i sense logotips de marques
El nou catàleg estètic és concret i exigent. Les estructures metàl·liques hauran d'aparéixer en gris forja o negre grafit, i les teles dels tendals en blanc trencats o cru. Les ombrel·les seran quadrades, de material acrílic i sense faldó, apostant per una geometria neta que no competisca amb les façanes històriques que les rodegen. Però potser el canvi més cridaner siga el que afecta la publicitat: el nou model elimina la presència de logotips de marques comercials en ombrel·les i terrasses, i també desapareixen els patrocinis, les pantalles digitals dinàmiques i qualsevol altre suport de publicitat invasiva que reste protagonisme al patrimoni arquitectònic.
Amb este pla, es busca traslladar a l'espai públic els estàndards de qualitat urbana de les principals capitals europees i demostrar que l'excel·lència turística també es construïx a través del disseny i la cura del patrimoni. La referència als models europeus no és casual: ciutats com Brussel·les, Viena o Lisboa fa anys que estan regulant amb mà ferma l'estètica de les seues terrasses en zones històriques protegides.
La veu de la regidora
"Volem que la plaça torne a respirar, que la seua arquitectura brille sense estridències i que el comerç convisca en perfecta sintonia amb la bellesa del nostre centre històric", afig Paula Llobet, regidora de Turisme i Innovació de l'Ajuntament de València.
Un procés amb consens i recorregut
El projecte no va arribar a la Comissió de Patrimoni de la nit al dia. Després de l'aprovació d'un catàleg de criteris previ, l'Ajuntament va promoure reunions conjuntes entre les delegacions de Turisme, Llicències, Urbanisme, Vivenda i Ocupació del Domini Públic juntament amb els establiments hostalers amb terrassa autoritzada en la plaça, amb l'objectiu d'unificar models i consensuar una imatge comuna. A partir d'estos encontres, el Servici de Turisme va elaborar una proposta que va ser compartida amb l'equip redactor del projecte de reurbanització, que la va concretar en la seua resposta tècnica.
L'estudi integral establix criteris uniformes en relació amb el mobiliari, els colors i materials, els tendals i sistemes d'ombreig, la retolació comercial i senyalística, així com la il·luminació i altres elements complementaris vinculats a l'activitat hostalera. Una regulació que abraça pràcticament tot el que un comensal pot veure des de la seua cadira en la terrassa.
El dictamen favorable de la Comissió de Patrimoni convertix este projecte en quelcom més que una proposta de disseny urbà: és una declaració d'intencions sobre quin tipus de ciutat vol ser València de cara al futur. La plaça de l'Ajuntament, cor històric de la capital del Túria i una de les més fotografiades de la Comunitat Valenciana, podria recuperar així la coherència visual que mai degué perdre. Si l'aposta funciona, el model podria convertir-se en referent per a altres places històriques espanyoles que encara lliuren la mateixa batalla entre el comerç i el patrimoni.