Quan va ser l'última vegada que et vas detindre a mirar de veres una fulla, un pètal o l'ull d'un insecte? Probablement fa molt de temps. La fotografia macro existix, en part, per a recordar-nos que el món que passa desapercebut a simple vista pot ser extraordinàriament bell. I això és exactament el que proposa 'Macroarte', la nova exposició del fotògraf i dissenyador valencià Tony Tirado que pot visitar-se des d'este estiu en El Paleontològic, l'espai científic i cultural ubicat en els Jardins de Vivers de València.
Un micromón convertit en galeria
La mostra porta el visitant a un territori que existix a centímetres dels seus peus, però que rares vegades es veu amb claredat: el dels insectes, les flors, les fulles dels arbres i els xicotets organismes que poblen la naturalesa quotidiana. A través de la lent macro, Tony Tirado els transforma en protagonistes d'imatges de gran format on la composició, la llum i el color convertixen instants efímers en una cosa pareguda a una pintura.
El que distingix 'Macroarte' d'altres propostes fotogràfiques de naturalesa és la seua intenció declaradament estètica. Les imatges no busquen catalogar espècies ni documentar comportaments biològics, sinó despertar l'emoció i la sorpresa en qui les contempla. No és un atles d'entomologia. És, més bé, una invitació a sentir alguna cosa davant d'allò que normalment ignorem.
I hi ha un detall que mereix subratllar-se: cap de les fotografies ha sigut retocada digitalment. El que el visitant veu és exactament el que Tirado va trobar davant del seu objectiu. En una època que la manipulació d'imatges és tan senzilla com un filtre de mòbil, eixa fidelitat a la realitat té un pes particular. Cada imatge és el testimoni d'un instant real, irrepetible, capturat tal qual va ocórrer.
El fotògraf darrere de l'objectiu
Nascut a València en 1959, Tirado va començar a interessar-se per la imatge com a mitjà d'expressió des dels 15 anys, quan va començar a rodar les seues primeres pel·lícules. Va estudiar en l'Escola d'Arts i Oficis de València, compaginant la formació amb la seua vida laboral. Durant més de 30 anys va exercir com a dissenyador gràfic i publicista, una trajectòria llarga en el món de la comunicació visual abans de consolidar la fotografia com el seu principal mitjà d'expressió artística.
La seua obra va molt més enllà dels insectes i els pètals. La seua producció artística abasta projectes documentals i d'autor com Chernobyl, Euromaidan, Oxímoron, On/Off, Biomasa o Street, en els quals explora qüestions relacionades amb la memòria, el paisatge, la transformació del territori i la condició humana. Un recorregut que dibuixa un artista compromés amb el món que retrata, tant quan eixe món mesura quilòmetres com quan mesura mil·límetres.
El seu compromís amb la fotografia l'ha portat també a exercir com a documentalista de l'ONGD EDCNatura-Fundación Omacha i a presidir l'Agrupació Fotogràfica Sarthou Carreres. Al llarg de la seua carrera ha participat en nombroses exposicions nacionals, ha rebut diversos reconeixements fotogràfics i ha publicat fotollibres i assajos.
El lloc triat no és casual
Que 'Macroarte' s'exhibixca en El Paleontològic té la seua lògica. Este espai, enclavat en els Jardins de Vivers, té com a missió despertar la curiositat per la natura i tendir ponts entre la ciència i la cultura. La paleontologia, en essència, també és un exercici d'observació minuciosa: trobar en allò diminut —un fòssil, una petjada, un fragment d'os— les claus d'una història de milions d'anys. En eixe punt de trobada entre l'art i la ciència, entre l'emoció i el coneixement, és on 'Macroarte' troba el seu lloc natural.
L'exposició pot visitar-se fins al 15 de novembre de 2026. L'horari de la mostra és de dimarts a dissabtes i festius, de 10.00 a 19.00 h. Temps més que suficient per a deixar-se sorprendre per eixe univers invisible que sempre va estar ahí, esperant que algú es prenguera la molèstia de mirar-lo.