València invertix quasi 2 milions a modernitzar amb llum ultraviolada la planta potabilitzadora més antiga d'Europa que encara està en funcionament

La Junta de Govern aprova millorar la filtració i desinfecció de La Presa de Manises, que abastix d'aigua a 1,6 milions de persones de l'àrea metropolitana.

 - Actualitzat a 22/10/2026 12:20

Guardar

Planta potabilitzadora
Planta potabilitzadora
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Quasi 170 anys d'història i encara en plena forma. La planta potabilitzadora de La Presa, a Manises, és la infraestructura hídrica més antiga d'Europa que seguix operativa en el seu emplaçament original, i este dijous va rebre una nova injecció de modernitat: la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de València ha aprovat un projecte per a instal·lar un sistema de desinfecció per radiació ultraviolada i millorar els filtres de la seua línia baixa, amb una inversió que supera els 1,99 milions d'euros.

Una barrera extra contra els contaminants

El projecte va més enllà d'una simple actualització tècnica. L'actuació contempla adaptar els filtres de la instal·lació baixa perquè funcionen com una segona etapa de filtració independent i incorporar el tractament ultraviolat en eixa mateixa línia. L'objectiu és clar: disposar d'un circuit complet i autònom de filtració i desinfecció que permeta escometre futures obres de manteniment sense interrompre la producció global de la planta. En altres paraules, que quan toque intervindre en les línies Alta I i Alta II, la ciutat no es quede amb l'aixeta a mitges.

La llum ultraviolada destruïx el material genètic de bacteris, virus i altres microorganismes presents en l'aigua, impedint que es reproduïsquen. És una tecnologia consolidada en el sector de l'aigua potable que no afig productes químics al procés i que, combinada amb la filtració, oferix una doble garantia sanitària difícil de superar.

Quasi 2 milions finançats per l'EMSHI

L'encàrrec dels treballs recau sobre EMIVASA, l'Empresa Mixta Valenciana d'Aigües que gestiona el servici de proveïment d'aigua potable de la ciutat, que executarà l'actuació conforme als plecs del servici. La tramitació administrativa correspon al Servici municipal del Cicle Integral de l'Aigua. Els diners, no obstant això, els posa un altre organisme: l'Entitat Metropolitana de Servicis Hidràulics (EMSHI), que finança íntegrament l'actuació dins del seu Pla d'Inversions en Plantes Potabilitzadores de 2026, aprovat per la seua assemblea.

El pressupost de les obres ascendix a 1,87 milions d'euros amb IVA inclòs. Sumats els honoraris de redacció del projecte i direcció d'obra, l'import total de l'encàrrec se situa en 1,99 milions. L'acord inclou a més una retenció addicional de crèdit que eleva la dotació global a 2,18 milions d'euros, distribuïda entre els exercicis 2026, 2027 i 2028.

El termini previst per a completar els treballs és de 18 mesos des de la signatura de l'acta de comprovació del replanteig, encara que l'execució estarà supeditada a la coordinació amb el funcionament de la planta. La prioritat, en tot moment, serà garantir el subministrament a la població. No hi ha marge per a l'error: de La Presa depén l'aigua de més d'un milió i mig de persones.

Dos mil litres per segon per a 1,6 milions d'habitants

Per a entendre la magnitud del que hi ha en joc, n'hi ha prou amb una dada: de la planta potabilitzadora de La Presa ixen 2.000 litres d'aigua per segon, i juntament amb la planta d'El Realó a Picassent, abastixen d'aigua potable a més d'1,6 milions d'habitants de València i la seua àrea metropolitana. En conjunt, ambdues instal·lacions han de garantir un cabal de 3.700 litres per segon, captant aigües superficials del Túria i el Xúquer i distribuint-les a través d'una xarxa de més de 240 quilòmetres de grans conduccions que arriben a la capital i a altres 47 municipis de l'entorn.

Este flux constant no pot detindre's, la qual cosa convertix qualsevol intervenció de millora en un exercici d'enginyeria de precisió. Modernitzar sense parar. Renovar sense tallar el subministrament. Un repte tècnic que la planta porta dècades resolent.

Des de 1856, sense parar un sol dia

La planta potabilitzadora La Presa va ser construïda a mitjan segle XIX i va ser la pionera d'Espanya en un moment que les epidèmies de còlera feien estralls entre la població. És, a més, la potabilitzadora més antiga d'Europa que des dels seus inicis mai ha deixat de funcionar. Va obrir les seues portes en 1856, en un temps que el còlera viatjava per l'aigua bruta dels carrers i el clavegueram es mesclava amb l'aigua de boca. La separació eficaç entre aigua residual i aigua potable era encara una assignatura pendent en la major part de les ciutats del món.

En l'actualitat, La Presa està "a l'avantguarda en els processos de potabilització en el món i té una capacitat d'emmagatzematge de 90.000 m³ d'aigua potabilitzada." L'aprovació d'este nou projecte de desinfecció ultraviolada és, en eixe sentit, una pàgina més d'una història que va començar fa quasi dos segles i que continua escrivint-se amb la mateixa ambició de sempre: que l'aigua que arriba a cada llar siga el més segura possible.