Un llenç de dos metres d'oli sobre arpillera ha bastat per a convéncer el jurat del certamen artístic més longeu de la ciutat. El pintor José Luis Cremades Milla, nascut a Ibi en 1979, ha guanyat el Premi Senyera d'Arts Visuals 2026 que concedix l'Ajuntament de València amb la seua obra Naturaleza muerta, una peça de grans dimensions —dos metres d'alt per 1,30 d'ample— que des d'ara formarà part del patrimoni artístic municipal.
Una abstracció que convenç pel seu rigor i la seua subtilesa
El jurat, integrat per experts en Belles Arts i presidit pel regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, no dubtà a distingir Cremades per damunt de la resta de candidatures. En un panorama artístic on conviuen llenguatges molt diversos —des de la instal·lació al videoart, passant per l'escultura o el gravat—, apostar per la pintura abstracta podria paréixer una elecció conservadora. I no obstant això, el tribunal ho interpretà exactament al revés.
"El rigor i la seriositat amb què l'artista aborda el treball i la capacitat per a mantindre el pols de l'abstracció amb una expressivitat subtil" - Jurat del Premi Senyera d'Arts Visuals 2026, Ajuntament de València
Per al jurat, l'obra reafirma la vigència de l'abstracció en l'art contemporani i establix un diàleg amb la tradició pictòrica que, lluny de tancar-se sobre si mateix, obri noves possibilitats de futur. Una valoració que situa Naturaleza muerta no com un exercici de nostàlgia, sinó com una proposta plenament actual.
L'artista: formació sòlida i un camí ja reconegut
Cremades no arriba al Senyera com un desconegut. Nascut a Ibi en 1979, desenvolupa la seua trajectòria com a pintor i artista visual. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i compta amb reconeixements previs com la beca Alfons Roig, concedida per la Diputació de València. Un perfil que combina formació acadèmica rigorosa amb una pràctica artística consolidada.
L'arpillera —este teixit rústic de fibres naturals que habitualment s'associa a l'embalatge o al camp— resulta una elecció cridanera com a suport per a un oli. Lluny del llenç convencional, el material afig textura, rugositat i una càrrega simbòlica que encaixa amb el títol de l'obra: Naturaleza muerta, un gènere pictòric que des del Segle d'Or espanyol ha servit per a reflexionar sobre el temps, la matèria i la fragilitat del que és quotidià.
Un premi amb més de sis dècades d'història
La convocatòria data de l'any 1957, quan la corporació municipal va iniciar una sèrie de concursos artístics per a fomentar temes relacionats amb la ciutat i estimular joves artistes de l'escola valenciana. Amb el temps, este guardó s'ha consolidat com un dels premis més longeus d'Espanya en l'àmbit de les Belles Arts. Algunes edicions es van centrar exclusivament en pintura, mentre que altres van incloure escultura, gravat o ceràmica. En 2017 va passar a anomenar-se «Premi Senyera d'Arts Visuals» per a integrar totes les disciplines.
La dotació econòmica ascendix a 12.000 euros, una quantia que es manté estable des de fa anys i que l'Ajuntament destina a impulsar la trajectòria professional d'artistes valencians. Però més enllà dels diners, el guardó implica una cosa igualment valuosa: l'obra guanyadora passa a engrossir la col·lecció permanent del patrimoni artístic municipal, amb la visibilitat institucional que això comporta.
Un relleu generacional en el palmarés recent
Cremades hereta un palmarés recent marcat per propostes molt distintes entre si, la qual cosa dona una idea de l'amplitud de criteris del certamen. Les últimes edicions les van guanyar Rocío Garriga en 2025 amb Sueño ligero; María Jesús González en 2024 amb Pabellón 6. Hospital Psiquiátrico de Bétera. Pliego I; i Antonio Samo en 2023 amb l'escultura Posiciones. Pintura, memòria documental i escultura: tres llenguatges diferents, tres mirades distintes sobre el que pot ser l'art valencià contemporani.
Que un oli sobre arpillera —tècnica i suport d'aparença clàssica— s'impose en 2026 diu una cosa sobre la capacitat d'este premi per a sorprendre. En l'art, com en tantes altres disciplines, la tradició no sempre mira cap arrere. A voltes, simplement, sap exactament cap a on va.