La ciutat de València ha decidit implementar una regulació estricta per a frenar el creixement desmesurat dels apartaments turístics. Amb la normativa més restrictiva del país, l'Ajuntament busca limitar la seua expansió per a evitar la saturació que ha marcat els últims temps en molts barris de la capital i garantir l'accés a l'habitatge dels residents. La iniciativa, liderada pel regidor d'Urbanisme i Habitatge, Juan Giner, introduïx fins a cinc filtres o "cadenats" per a restringir la proliferació d'estos allotjaments després d'anys d'absència de control sota l'administració anterior.
Preservar l'ús residencial
Un dels canvis més significatius és el límit impost sobre la quantitat d'habitatges que poden destinar-se a allotjaments turístics en cada barri. Segons la nova normativa, el percentatge d'immobles que poden convertir-se en apartaments turístics no superarà el 2% del total dels habitatges residencials en cada barri, tal com ja va anunciar l'alcaldessa de València, María José Catalá. Això suposa una reducció dràstica respecte al límit del 10% en el Cabanyal, implementat per l'anterior govern, la qual cosa representava una mesura insuficient enfront del creixement dels apartaments turístics.
D'acord amb les paraules del regidor Giner, la normativa cerca posar un fre al desordre creat per la falta de control durant els governs anteriors, que va permetre la proliferació desmesurada d'estos allotjaments. "El turisme és un motor econòmic vital per a la nostra ciutat, però ha de ser compatible amb la qualitat de vida dels veïns i no pot afectar l'habitabilitat dels barris", ha declarat l'edil. La normativa establix un límit clar en cada barri, assegurant que el 98% dels habitatges es mantinguen com a residencials o es destinen a usos comercials o d'oci.
A més, s'imposen requisits específics. D'esta forma, els apartaments turístics no podran instal·lar-se en habitatges dins de comunitats de veís, llevat que siga un edifici complet o que la comunitat haja acceptat expressament en els seus estatuts l'ús turístic. Així mateix, els habitatges turístics només podran estar en plantes baixes o primeres, mai en pisos superiors. A més, aquelles que es troben en la primera planta hauran de tindre accés independent des del carrer, amb la finalitat d'evitar la interferència amb els veïns de les plantes superiors.
Els cinc filtres que restringeixen els apartaments turístics
Per a garantir el compliment de la nova normativa, l'Ajuntament ha dissenyat un sistema basat en cinc restriccions clau.
La primera d'elles atén la limitació a les places turístiques en districtes. Aix
En un tercer nivell de protecció, els barris no podran superar el 2% d'habitatges destinats a ús turístic, la qual cosa busca evitar que les zones residencials es convertisquen en turístiques.
El quart filtre ja atén únicament els habitatges turístics, quedant exempts hotels i hostals. Aix
Creixement descontrolat durant anys
L'Ajuntament justifica aquesta normativa al·legant que en l'última dècada la ciutat ha experimentat una expansió desmesurada dels apartaments turístics, sense una regulació clara per part de l'antic Govern. De fet, en 2023, València comptava amb més de 10.000 habitatges d'ús turístic, moltes d'elles sense llicència. Com a resultat, l'administració va emetre més de 500 ordres de tancament en un únic any, en comparació amb les 70 anuals que es gestionaven anteriorment.
A més, el mandat de Compromís i PSPV no va posar límits al nombre d'apartaments turístics per barri, permetent que alguns barris com El Cabanyal arribaren a tindre fins al 50% del seu parc d'habitatges destinat a turistes. Encara que eixe mateix any es va implementar un a restricció del 10% en aquesta zona, el Govern actual considera que la mesura no va ser suficient per a revertir el problema.
Reaccions i crítiques de l'oposició
L'anunci de la nova normativa ha generat una gran controvèrsia. Els grups d'oposició, especialment Compromís i el PSPV-PSOE, han qüestionat l'efectivitat de les mesures. La portaveu de Compromís, Papi Robles, ha criticat la falta d'un pla clar per part del govern de PP i Vox, acusant-los de ser incapaços de gestionar adequadament el problema dels apartaments turístics.
Per part seua, Borja Sanjuán, del PSPV-PSOE, ha argumentat que el límit del 2% és una xifra massa baixa i que ja s'ha superat en moltes zones de la ciutat, com en el Cabanyal, on la saturació d'apartaments turístics és alarmant. A més, ha lamentat que el govern local continue afavorint als especuladors i no haja pres mesures més contundents per a frenar la conversió d'habitatges en apartaments turístics.
Impacte en els residents i el mercat immobiliari
Els col·lectius veïnals també han manifestat la seua preocupació per l'impacte que ha tingut el turisme en els preus de l'habitatge. Segons dades recents, el lloguer a València ha aconseguit els 1.646 euros mensuals de mitjana, i en alguns barris els pisos de tres habitacions superen els 2.000 euros. Al mateix temps, el preu de compra ha pujat un 14,6% en l'últim any.
Compromís ha impulsat la campanya #QueNoTeTiren per a denunciar els apartaments turístics il·legals, assegurant que han presentat més de 4.000 denúncies. No obstant això, critiquen que només el 1,5% dels habitatges assenyalats ha sigut clausurat fins al moment.